2008

RacoDC i Jose Luis Moreno, que ens mostra la seva millor cara, us desitgen un feliç 2008 ple d'odi, senyoretes i bona teca!

Nadal elemental IV

Coses que no pots posar a la bossa de cotilló del sopar de cap d'any

-Un cuchillo jamonero: Posar les mans a la bossa i clavar-te'l esguerra qualsevol sopar.

-Uns lligaments creuats: Passats dos minuts ja cansen i no fan gràcia.

-Criptonita: Em trauria poders, que bona falta em fan!

-Pasta per juntes de Pladur: Tot i semblar crema de llet espessa, no té gaire bon gust i et fa una bona pilota a l'estómac.

-La taca de Gorbachov: Tothom se la voldria posar al cap i cridar: Perestroika!

-Glòria Rognoni: No cal. No aportaria res al sopar.

-Un paspartú: En un cap d'any no té cap mena d'utilitat, no?

-Ramoncín: Et pararia la música i et demanaria tiquets de tots els cd's i cançons que sonin.

Alegria!

M'agrada. STOP. Molt. STOP.

Sugarbabes - About You know

Dobles morcillones

Rihanna - Keisha Buchanan

Nadal elemental III

Coses que no pots utilitzar per fer cagar el tió

-Un braç de gitano. El de rebosteria és poc consistent, el d'un gitano literalment parlant comportaria la mort de tota la teva família.

-Un gat aixafat. Estucar tota la paret, la iaia i els nebots amb vísceres, ronyons i sang no fa Nadal.

-Un plotter. Pesa massa, els nens no podrien amb ell.

-El diari de la Isona de Ventdelpla. Amb els incunables no s'hi juga.

-Una estanteria Lack d'Ikea. El tió és pixaria de riure.

-Un fluorescent. Una nena amb vidres clavats a les mans és una tragèdia per Nadal.

-Un mostra de femta. Sobren les paraules.

-Maria Patiño. Es menjaria el tió, els nens i els regals.

Patiño empalada. El muntatge era molt més senzill.

El clàssic. Ui sí.

Volia fer el post ahir, en calent. Al final vaig decidir esperar, els insults haguessin sigut massa forts.

Apunts del partir d'ahir:

-Deixar un dels millors jugadors (Guddy) dels últims partits a la banqueta és molt intel·ligent. Felicitats Frank.
-Posar al Ronnie de titular quan dia rere dia demostra que és com un sac de patates és també molt intel·ligent. Felicitats Neeskens.
-Canviar les coses quan "funcionen" és molt intel·ligent. Felicitats Eusebio.
-Treure Bojan quan només queden 10 minuts és de sobrat. Felicitats Frank.
-Pepe. Putu Pepe. La mare que et va parir. Felicitats Mijatovic.
-Deixar-se el targeter i el pito a casa és de professionals. Felicitats Mejuto.
-Dir quatre vegades que el partit estava més aprop del 0-2 que del 1-1 és molt imparcial per part teva. Felicitats Michael Robinson.
-No canviar d'entrenador a finals de temporada passada és molt valent. Felicitats Jan.
-Que fisicament el Madrid ens doni mil voltes és per cagar-s'hi. Felicitats plantilla, felicitats cos técnic i felicitats directiva.


Bon Nadal a tothom i al Barça: a prendre pel cul.

Nadal elemental II

Coses que no es poden dir als reis durant la cavalcada

-Negres, torneu al vostre país!

-Rei blanc, segons les enquestes ets el menys ben valorat!

-La Maddeleine on és, al llibre blanc o al negre?

-Patges, porteu més bijuteria a sobre que en un tot a 100!

-Al fill de puta del meu cunyat porteu-li carbó!

-L'econometria, per mitjà de l'anàlisi de regressió multi variada estima la magnitud i la significança de la relació de les dades amb el model econòmic!

-Rei negre, és veritat que la tens tan grossa?

Voti voti voti, fill de puta qui no voti

Nadal elemental I (Guía bàsica per tenir un Nadal com cal)

Coses que no es poden posar al caldo de Nadal perquè hi donin gust

-Un llibre de Lucía Etxebarria: Treu excessiu protagonisme a tots els altres gustos.

-Curry Valenzuela: Deixa un gust agre agre agre. Gens recomanable.

Caldo al curry

-Casu marzu: Fa molt fàstic, senzillament.

-Un homeless: Es menja la pilota i els galets.

-Rottrings: Donen massa color al caldo.

-Un mamògraf: Massa voluminós per l'imperceptible gust que pot donar.

-Monedes d'un, dos o cinc cèntims d'euro: Deixen un regust a la boca que torna tota la tarda.

-El senyor Davies: Al caldo tampoc hi tindria cap mena de gràcia.

Deixeu que els nens vinguin a mi

El que més em fot no és que es torni a l'antic sistema d'avaluació en l'ensenyament, no. El que més em fot és que hagin passat olímpicament de la meva proposta d'avaluació que, sincerament, crec que ajudaria molt en el mermat sistema d'ensenyament actual:

• No aprèn ni a hòsties. En un futur, valorin la possibilitat que els brinden clíniques com la del doctor Morín. Avorti, per favor.
• És més tonto que una massa d'estellar. No confiem gens en que progressi ni una engruna. Faci'l treballar, encara que no sigui legal.
• Necessita millorar, i molt. El nen és tontet però unes bones clatellades l'ajudaran. Ja ho crec que l'ajudaran.
• Ho han de reconèixer, el seu fill és bastant imbècil, però és treballador. No serà un geni, però de feina no ni faltarà.
• No és tonto. Que ja és molt en els temps que corren.
• Progressa adequadament, vigili que no es drogui, que no fumi i ja pot estar satisfet.
  
• És llesta, treballadora i com a valor afegit, està bona. Tingui més filles.

Y nusotrus, ande estamos?

Water resistant

Per què totes les feines que impliquen l'ús d'aigua (cuinar, rentar, dutxar, etc...) sempre comporten que ho mulli tot, ho esquitxi tot i caigui tanta aigua a dins com a fora? Que no m'agradi el peix hi pot tenir alguna cosa a veure? El canvi climàtic m'està posant a prova?

Aquest cop no ha sigut culpa meva, sujuru.

Desmentint rumors

No volia fer aquest post, però les circumstancies m'hi han obligat. Davant d'incessants rumors i mentides que estan corrent aquests dies sobre la meva persona em veig obligat a desmentir-los tots i cadascun d'ells:

-Margarida Minguillón no és la meva mare biològica.
-No vaig jugar de lateral dret a la Real Societat durant els anys 80.
-El meu pis a Marbella és completament legal. Tinc tots els papers en regla.
-No vaig musicar Mikado de Dagoll Dagom.
-Amancio Ortega i jo mai hem tingut cap més relació que la estrictament professional.
-Tony Alexander King no és fill meu.
-No vaig ser mai el perruquer personal de Karol Wojtyla.
-Mai he estat en una sauna amb més de 4 homes nuus.
-La Monyos no era la meva padrina.
-Ciudadano Kane no està inspirada en la meva persona.
-No vaig participar en l'holocaust nazi.
-Slobodan Milosevic no va ser el meu professor de Socials a EGB.
-Jo no vaig ser la persona que va trobar Maria Àngels Feliu en el seu alliberament.
-No vaig ser el negre de Néstor Luján.
-Mai he dit que Vicente Ferrer sigui l'únic de Brasil que no porta tanga.

Per favor, deixin de mentir i contaminar sobre la meva persona.

Oi que no sóc el teu pare, Tony?

Nadal

I ja tenim el Nadal aquí. Tornen els reis, tornen els torrons, torna el cotilló de Cap d'any. Tot torna a passar; alguns encara hi són i d'altres han marxat per no tornar. I ben fet que fan. Un altre any la loteria del 22 de desembre, un altre any sense guanyar res més que la puta pedrea de 2.40€ jugats amb la participació del club de petanca local. No els cobraràs, no cal aguantar la mala cara del cabró de la caixa d'estalvis. Les imatges de sempre, el bar Manolo obrint una ampolla de Dubois de la panera de fa 5 anys, el típic imbècil que es llença el cava pel cap, la xarnega que ensenya el número a càmera i diu allò tan típic de "taparunabujero". I el Nadal ja és aquí, el putu dia de la Marmota. Passarà el Nadal, hauràs cagat el tió, hauràs begut cava per dinar i hauràs menjat canelons, neules i polvorons. Passaran els reis, tindràs colònia i calçotets nous i pensaràs: "I ara què?". Doncs un altre trist any de penúries, treballar, vacances, treballar. I ja tornem a ser Nadal.

Putu dia de la Marmota. Per què no hi pot haver un, un tan sols, any que sigui diferent? Torrons, mona, panellets, torrons. Cada any igual. Treballa, descansa i treballa. El mateix sou, la mateixa gent, les mateixes nadales (saaantaa niiit...). I tornem a començar. Any rere any, tió rere tió. Putu dia de la Marmota.

I tot i això, el Nadal no em desagrada especialment i a més, sóc feliç. Quan em deixen.

Bon Nadal, guapa.

Hook & Ladder 8

A New York és inevitable buscar localitzacions de pel·lícules. Totes fan gràcia però sempre n'hi ha alguna que en fa més que la resta. Hook & Ladder 8 a 14 N. Moore St. n'és una d'elles. S'hi ha d'anar expressament, queda aprop de tot però no ve de pas de res. Anar a veure la caserna dels Ghostbusters és de frikis, ho sé.

El fantasma és a la dreta de la porta

Dobles amb pilotes d'or

Ángel Lafita - Kaká

Plaer diví

Com Indiana Jones en busca de l'arca perduda, navalla en mà, vaig haver d'enfrontar-me a tot tipus de perills. Nens corrent pels passadissos, dones amb carros a punt de rebentar, famílies desestructurades comprant torrons, llargues cues de caixa, gitanos carregats de Coca-cola, marroquins comprant farina... Jo i el meu carro, com un sol home. El Carrefour i les seves caixeres no ho poden evitar.

Allà era ella. Guapa, esvelta, bonica. Demanant-me que la fes meva. Agafa'm, tasta'm. Jo, ni curt ni mandrós em vaig abraonar sobre la nevera i d'una revolada la vaig posseir. Si, la safata de raviolis Giovanni Rana (Sonno io) de formatge de cabra i ceba caramel·litzada ja era meva.

Dos dies després, amb la ressaca de tal gesta, estic a punt de consumir-la. Pot ser que no ens quedi bé, pot ser que no sigui bona, però no em negareu que a primera vista el farciment és ejaculatori.



Bon profit.

TV3 compra els drets de Lost

(Click a sobre per veure més gran)

Casting:
Jack Sheppard - Joel Joan
Sayid - Nacho Fresneda (Huari)
John Locke - Pep Anton Muñoz
Kate - Irene Montalà
Jin - Josep Maria Pou
Sun - Margarida Minguillón
Desmond - David Bagès
Ben - Pablo Derqui
James Sawyer - Jordi Boixaderes
Charlie Pace - Ferran Carvajal
Claire - Rosa Boladeras
Hugo - Mingo Ràfols
Juliet - Beth Rodergas

El Rei i jo

El Rei i jo som bons amics. L'amistat ja fa anys que dura i no sé exactament com va començar. La veritat és que la relació és complicada. Ell vivint a Madrid i jo a Igualada, ens costa molt veure'ns. Normalment mantenim el contacte per mail, móvil i Messenger. L'altre dia, el molt friki tenia posat "Juanca polla ranca" com a nickname. Jo li vaig recomanar que s'ho canviés. No fa per ell... També parlem per móvil; sempre truca ell, clar. El tio em té dues hores al telefon, que si la Sannum, que si el seu germà mort, que si el Marichalar...

A mi m'ha explicat moltes intimitats. Coses que farien trontollar l'estat de dret, la constitució i el club Bilderberg. Una de les confessions més colpidores van ser quan em va confessar que tenia pànic que el seu fill fos gay. "Te imaginas un rei marica!?!". No sabia que caldria fer amb la linea succesoria. Jo li deia que estigués tranquil, que Espanya era un país tolerant i tota la pesca. Ell patia, és normal. No va ser fins que va aparèixer la Sannum que es va tranquil·litzar. "Me ponia muy caliente la muy nórdica", sempre em confessa quan parlem d'ella. Està molt bona, és cert. A ell li agradava més que la Leti, "demasiado delgada y listilla".

"Ell i jo en una trobada recent"

Ara fa uns dies em va reenviar el discurs de Nadal. Li vaig ordenar que borres lo de "Chavez, ese hijo de la gran puta". No es pot tolerar. Li vaig parlar de Repsol, de petroli, de les relacions econòmiques i socials amb llatinoamèrica, però ell no. Obcecat en que està molt cabrejat amb el dirigent veneçolà. "Juan, pasa página!", sempre li dic. Ja s'ho farà. Jo ja l'he avisat.

Lo de les fotos cremades també el té preocupat. "Puta envidia, malditos perroflautas! ". Li fa mal veure com cremen fotos seves. Sobretot per la reina Sofía: "Aunque sea griega, le hace mucho daño". Jo ja li dic que no té res a veure amb que sigui grega, que li faria mal a qualsevol. Quan se li posa una cosa al cap... "Lo del Jueves no me cabreó", em va dir. "Me puse un poco morcillón".

En fi, som bons amics i no m'agrada veure'l patir. A veure si em convida a la Zarzuela per festes. El seu tió sempre caga moltes coses.

Documents RacoDC: La nit em confón

"He tenido una noche absolutamente maravillosa. Pero no ha sido ésta."
Groucho Marx.

"Hoy mojamos"

Quan surts de festa i t'està impedit intentar lligar, només et queda una opció: observar. La fauna de la nit no deixa de ser una versió exagerada de la de dia:

-Gall d'indi: Només entrar ja desplega tot el seu plomall. No és guapa i per això ha d'atreure la atenció amb els seus actes. El seu vestir no deixa indiferent, la seva forma d'actuar frega la vulgaritat.

-Clooney: Sóc guapo i només em cal esperar. Aquestes ulleres de pasta em vesteixen molt bé, els texans ajustats també. Avui suco; només cal que les miri i elles quedaran enlluernades. En el 75% de les ocasions fracassen.

-Pija de casa bona: Normalment rossa, molt fina i molt guapa. Sap que ho és i no se n'amagarà. Sempre anirà acompanyada de quatre o cinc amigues igual de guapes i amb la ja famosa amiga lletja i gorda. Estreta com cap, provocadora com totes. Normalment estarà rodejada de voltors que segurament moriran de gana.

-Monguer: Entra, agafa lloc i comença a ballar fins que es cansa. Li importa molt poc qui té al costat i si la gent el mira per ballar raro.

-Lloro: Lletja i pre-menopàusica. Normalment l'acompanyen 2 amigues iguals. L'estat civil es mou entre soltera i divorciada. No s'esforçarà en sucar però tampoc farà cap lleig a ningú. A aquesta edat ja no està per fer escarafalls.

-Gere: Veterà adinerat. El seu sex-apeal està al taller. Agafa la barra i es repassa la cambrera de dalt a baix. Si no apareix la típica interessada en els seus diners marxarà cap a casa amb les mans buides i amb un 50% d'alcohol a les venes.

-López: Veterà no adinerat. El seu sex-apeal també està al taller. A la barra no aconseguirà res, haurà de sortir a caçar. S'excitarà amb totes i només podrà triomfar amb un Lloro.

-MQMF: Guapa, casada i amb un o més fills. Només surt en els sopars d'empresa i en els aniversaris de les amigues. El marit és a casa i si pilla un jovenet guapo el rebenta.

-Gall d'indi calent: Igual que el gall d'indi però avui té ganes de follar. I follarà. Candidats no n'hi faltaran a partir de les 3:00h quan el millor peix ja estarà venut.

-Putu pijo: El veus i penses: Imbècil. No saps si li tens enveja o odi. Potser les dues coses. Vestirà Ralph Lauren (o superior) i els seus amics seràn com ell. Segurament et fotrà un cop quan es posi a saltar i ballar amb els seus amics. Crida i es fa notar. Ells són així i la resta està per sota seu.

-Ninyato: Entrarà a les 00:00h pensant que es menjarà el món. A la 1:30h estarà trallant al lavabo i a les 3:00h el passarà a buscar el seu pare.

-Labrador: Va sol, no té amics i sempre fa veure que busca algú. Va aixecant el cap buscant el seu amic invisible i passarà dues o tres vegades per el teu costat. Ell tampoc follarà.

-... sud americà/na: Pot ser com qualsevol dels anteriors amb la diferencia que totes les ballarà com si fossin reggaeton.

Dobles amb regust de vodka

Roman Abramovich - Alain Perrin

Si, ja sé que no és un gran post però com a mínim em serveix per començar a sortir del pou en que em trobo.

Cumshot

No sé per què, des de fa dies, m'estic entestant en escriure alguna cosa interessant quan tot el que em surt del cap i se'n va cap als dits és merda i més merda.

Ten Chin Han, necessito descansar?

Les reaccions no s'han fet esperar

Des de que es va conèixer la tràgica notícia de la separació de l'infanta Elena i Jaime de Marichalar, les reaccions de repulsa i indignació s'han desfermat. Vegem les més destacades:

• Miquel Calçada: "A mi no m'atabaleu, des de el 1992 que no opino de la mocosa de la Elena".
• Jaime Peñafiel: "Letizia será la siguiente".
• Steve Wonder: "A mi no me pregunten, yo no vi nada".
• Núria Bermúdez: "Por 3000€ te enseño los pechos".
• Stephen Hawking: "10101011010111010110110111001001101".
• Joan Pera: "És una tragèdia, però pitjor seria per a mi que tinc 5 fills".
• Lady Di: "Quina desgràcia, estic molt aixafada".
  
• Margarida Minguillón: "Si ho telenovel·len, jo podria bordar el paper d'Elena mocallosa".
• Presidenta de la Fundación de Mujeres Progresistas: "Es una notícia fantástica. Ahora seguro que su marido ya no le pegará".
• Julio Alberto: "En el centro de desintoxicación ya me comentó que no estaban muy bien..."
  
• Jaime de Marichalar: "Eing!?"
  

"Guapo eres, coñoooo!!"

Frank(y) goes to Amsterdam

Frank Rijkaard, gràcies per els serveis prestats.

Mai has sigut un bon entrenador. Vas tenir la sort de venir en un moment en que les coses no podien anar pitjor. Vas tenir la sort de trobar un gran equip al que gestionar i l'únic mèrit que has tingut ha sigut el de tenir suficient mà esquerra com per a gestionar una classe de nens pijos i malcriats. Cada cosa al seu lloc. Si haguessis tingut un equip dolent, l'hauries fet pitjor, cosa que ja havies demostrat. Has trobat un gran equip que t'ha fet gran a tu. Fins fa dues temporades vas tenir el galliner controlat, tu només havies de dir qui jugava i a esperar que els teus homes et guanyessin el partit. I així va ser. Els van guanyar quasi tots.

Tot s'acaba i quan realment ha fet falta la teva perícia com a entrenador, no ens has demostrat res. Gràcies Frank. T'estem agraïts pels títols que junt amb els teus jugadors heu guanyat. Ara és l'hora d'un fill de puta. Un cabró que foti mà dura i que espavili a tots els malcriats que omplen el vestuari del Barça. Un malparit que enviï en Ronnie i resta a la graderia fins que no estiguin millor.

Necessitem algú que, com a valor afegit, deixi Schuster a l'alçada del betum. Un Schuster que, per cert, és una còpia vomitiva d'en Mourinho. Mourinho és la seva pròpia imitació, Schuster és tal com es mostra, un imbècil.

Frank, ja per acabar, només resta desitjar-te bona sort. Ets una bona persona i espero que et vagi tot molt bé. El bon rotllo s'ha acabat a can Barça i ara toca deixar pas al filldeputisme.

Gràcies per tot i sobretot, gràcies per la teva filla.

Dobles en blanc i negre

Jack Weber - Eric Idle

Adewale Akinnuoye-Agbaje - Jean-Claude Darcheville

Roman Polanski - Albert Boadella

Guía bàsica de reacció anti tòpics I

Ell encara és més expeditiu

És per mi un honor presentar-vos una petita guia de reacció davant d'aquelles persones que sempre tiren de tòpic:

1. Acció: "La bellesa està en l'interior"
Reacció: "T'han trencat mai les cames?"

2. Acció: "Els diners no donen la felicitat"
Reacció: "I ta puta mare tampoc"

3. Acció: "Com veus el got? Mig ple o mig buit?"
Reacció: "Mig buit"
Acció: "Doncs això vol dir que ets pessimista"
Reacció: "I tu ets imbècil"

4. Acció: "Mengeu que fred no val res"
Reacció: "Tu si que ets freda i no vals res"

5. Acció: "Si no us agrada ho podeu canviar. Tenim el tiquet"
Reacció: "I a tu et podem canviar?"

6. Acció: "Ja no es fan ..... com els/les d'abans"
Reacció: "En canvi, d'imbècils com tu n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre"

7. Acció: "Has de treure el nen que tens dins"
Reacció: "Per què te'l follis? Duque de Feria de merda!"

Quan un bon dinar et fa trempar

Llanars és un petit poble de la comarca del Ripollés ple de segones residències. En plena Vall de Camprodon, el travessem per anar direcció a Setcases. En un carrer sense cap importància i just davant de la piscina municipal hi trobem la Pizzeria Restaurant Feliu. El menú té bona pinta i el seu preu sembla acceptable.

El menjador és càlid, la decoració moderna barrejada amb algun toc rústic. El més important és el menjar. Jo encara no sé que estic a punt de disfrutar d'una obra d'art.

La introducció és superba. El Rotllet de crep amb verduretes i salsa de formatge de cabra em fa vibrar. Sóc feliç. En menjaria tres o quatre plats més. El pa per sucar a la salsa també és boníssim. Estic ansiós per rebre el segon, el llistó està molt alt. Tatén de xai amb panses i pinyons. Vaig trempat. Xai esmicolat barrejat amb panses, pinyons. La pasta de full és testimonial i tot forma una mena de pastís. El moniato fregit com si fos patata chip és un autèntic encert. La presentació és excepcional i el gust és millor. Buah! Definitivament, mai havia menjat tan bé. El Feliu és un catxondo: "Estava tot ben descongeladet?". La senyora demana cap de llom amb salsa de figues, també queda molt satisfeta.

El desenllaç d'un gran dinar són uns bons postres. Si són dolents poden tombar un gran dinar i si són bons el poden fer enlairar fins a les estrelles. No ens fallis Feliu. El cos no està per més calories però un dia és un dia: Brownie amb gelat de vainilla i xocolata calenta. La senyora demana Mousse de xocolata blanca i salsa de gerds. Els dos disfrutem com mai. És com fer l'amor sense tocar-nos. El Brownie calent és genial i la mousse i la galeta que l'acompanya és per morir-se de gust i felicitat.

Encara, però, no sabeu el millor de tot. El preu. Si l'altre dia vaig pagar 33€ per un menjar que no arribava a l'aprovat, aquest cop he pagat 17€ per un dinar que arriba a l'excel·lent i el supera.

Definitivament, tots els restaurants haurien de ser així. Sóc molt feliç. Ja em puc morir. Si no moro, l'any que ve repeteixo, ho juro.

Relax, take it easy

"La peresa, mandra o galvana és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom" - Wikipedia dixit.

Aquest cap de setmana no pensem fer res de res. La Vall de Camprodón em sembla un indret més que correcte per a descansar i no fotre brot. Menjar bé, afartar-me en el buffet de l'esmorzar tot compadint-me amb: "ja no vé d'aquí", anar a cagar sota un cep, fer una migdiadota, llegir i intentar oblidar per un dia el blog.

Petons i abraçades.

Retrats: Como una ola

La masia de 2007

No em sap greu gastar diners en un bon menjar. És més, m'encanta fer-ho si el què menjo em fa feliç. 33€ són quasi 6000 peles i són molts diners sí quan surts del restaurant penses que el que has menjat no t'ha aportar res de nou i que tu mateix ho podries haver fet a casa teva. Si pago més de 15€ vull que el que mengi sigui o diferent o més bo del que puc menjar a casa meva o a casa dels meus pares (el llistó està alt).

Ens prenen per idiotes. Sí, les masies són molt maques si estan ben arreglades. Això no justifica cobrar 8€ per uns canelons que no són massa millors que els de l'Àrea de Guissona. No justifica cobrar 10€ per 10 llesques de pa torrat amb all i tomàquet. No justifica cobrar 10€ per un entremès amb embotits tallats gruixuts, ensaladilla i bacallà esqueixat. Podria seguir amb d'altres plats però no em vull fer pesat. Resumint, no justifica pagar 33€ per un entremès, uns canelons, un sorbet i un cafè amb gel, no. Diguem no. I no és per ser entremès o canelons, és per ser un entremès vulgar o uns canelons vulgars.

Ens posen una casa antiga ben arreglada, unes estovalles nostrades, un menjar de segona i el que al Bar Pepe ens valdria 12€, aquí ens hi sumen 20€. Amics restauradors, sapigueu que per 30€ puc fer la compra de tota la setmana i encara me'n sobra. Si voleu cobrar-me aquests preus, oferiu-me alguna cosa més que menjar casolà, que de tan casolà que és jo el podria fer a casa meva igual o millor. Gràcies.

"Canelons de la iaia? I si la iaia és fastigosa?"

Retrats: El teléfono de la Esperanza

Retrats: Poliesportiu

Retrats: Saddam Hussein

Dissabte 21. Convidats.

Dissabte 21, 10.45h. Sincerament, no conec gaire Els Convidats. Només he escoltat dues (molt bones) cançons al blog del senyor Q.

L'Aïda, al lavabo, escolta una conversa entre dues senyores : "És un grup per dones". Uns minuts més tard, a la cua per entrar, ho torno a escoltar jo mateix: "És un grup per dones".

El Teatre de l'Aurora és un local familiar, està força ple i hi ha ganes de bona música. El Senyor Q. vesteix una samarreta modernilla i fa d'home orquestra. Canta i toca 4 instruments diferents.

Sonen una barreja de versions i cançons pròpies del grup. Unes de més tranquil·les i d'altres amb força ritme. M'agrada, m'ho estic passant bé. Els gags són constants entre cançó i cançó. En Jordi i en Xevi estan de conya, un és baix i l'altre és calb i s'ho passen per la cara. L'Àfrica en sap molt i té molt bona veu, ens agrada.

El millor dels somnis(escoltar) fa trempar al públic, és una molt bona cançó, té ritme i és molt engaxadíssa. Es nota que disfruten tocant-la. París no s'acaba mai del senyor Q. és molt gran. Bones versions de Suzanne Vega, Tracy Chapman, Bee Gees, etc... No volem que s'acabi. El bis no tarda gens en tornar. El concert s'ha acabat.

En han agradat els Convidats. Les senyores d'abans deuen estar encegades amb l'innegable atractiu físic del Senyor Q. ja que els Convidats no és un grup per dones. És un grup per amants de la música i per els seguidors d'un estil musical difícil de trobar en català. Hem disfrutat molt i hem descobert un bon grup.

Comprem Radio-logia i esperem el moment en que el Senyor Q. surti del seu camerino ple de roses i clavells. Com els grans. Quan surt l'abordo i em dono a conèixer. Com deia en Doc el moment és complicat ja que no hi ha router ni servidor de Blogspot per el mig. Cara a cara. Un servidor, que és molt valent amb un teclat al davant, és força tímid. Per què negar-ho. El felicito, parlem breument i ens convidem a seguir-nos llegint. M'han quedat coses pendents per dir però m'ha alegrat MOLT poder-lo conèixer personalment i espero tenir una altra ocasió per a poder-ho tornar a fer en un futur.

Parafrasejant en Doc: Senyor Q., és vosté molt bo.

40 són pocs

Trobo que 40 preservatius en una festa de futbolistes i ballarines brasileres són pocs.

Tots hem estat algun cop en alguna festa. Sense anar més lluny, els meus amigotes van muntar una barraca i van repartir un preservatiu per consumició. Desconec els números però estic segur que passaven, i amb escreix, els 40. La gran diferencia rau en el seu posterior ús. Així, fent quatre números, en la festa de Robinho i partint de la base que estava formada per futbolistes brasilers, la cosa devia queda de la següent manera:

-1 per obrir oblidat en algun racó de la sala de festes
-2 oberts per fer unes rises
-37 plens, amb un nus i en unes escombraries

Per a la resta de mortals, en una festa amb la mateixa quantitat de gent i de preservatius, la cosa quedaria de la següent manera:

-1 ple, amb un nus i en unes escombraries
-12 d'oberts per fer unes rises
-27 per obrir i en diferents carteres per a una més que improvable futura utilització

Com podeu veure, la proporció seria, aproximadament, de 37 a 1. Això però no ens ha de preocupar. Són joves, són futbolistes i sobretot, és Brasil.

Com a conclusió final, només resta dir: Futbolistes en general i brasilers en particular, fills de puta.

Dwight K. Schrute

Estreno avatar. Quan vaig estrenar blog, vaig decidir, amb gran fortuna, utilitzar el nom d'albert com a nickname de Blogger. Quina gran pensada la meva. No hi haurà cap més Albert en tot el món. Mai em confondran amb ningú amb un nick tan ocurrent i incomparable. I una merda! Ja he vist varis comentaris en altres blogs que firmen com a albert.

Tenia dues opcions. Canviar el nick -mala peça al teler. Configurar-me un avatar -millor. Jo, impulsiu de mena, vaig tirar pel dret. Avatar. Que poso? No tinc ídols, no tinc personatges a qui adori... Mmmmm... Sí, perdó, en tinc un i des de fa molt poc. Dwight K. Schrute de The Office. Un comercial que no em vull aventurar a descriure. Només us convido a mirar la sèrie i jutjar vosaltres mateixos.

No m'identifico gens amb ell, però com diu el bo d'en Narval: és entranyable. L'adoro, l'estimo i me n'aniria al llit amb ell. L'oficina de Scranton de Dunder Mifflin no seria el mateix sense Dwight K. Schrute.

Puta

Necessitava un monitor nou. Era patètic que un informàtic tingués un tub catòdic de 15". Lamentable. Faria plorar a Chuck Norris. Jo sentia la necessitat de posseir un LCD. De 17" com a mínim i amb altaveus incorporats. Menys trastos, menys pols. Vagància. Pràctic. Digueu-ne com vulgueu. 19" estarien bé. Podria veure pel·lícules i series amb unes condicions acceptables. Sense molestar a la senyora. Que gaudeixi de la televisió i el sofà. No cal que s'hagi d'empassar tot el que a mi em ve de gust. Sóc un friki. Tu, probablement més.

No regalen LCD's amb les magdalenes. Els punts de la Caixa no arriben, els corticoles tampoc. M'hauria de desplaçar a les botigues o visitar internet. Fes ciutat, Albert. Compra al comerç local. En vaig veure una que em feia el pes. S'ajustava al pressupost. Bé. Comparo. Internet m'oferia preus similars. Fes ciutat. Decideixo fer una segona volta. Tres o quatre botigues m'oferien preus més elevats o els monitors no em feien el pes. Últim intent. Visitaré la lamentable cadena Beep. El Dia de la informàtica. El Dacia de la informàtica. El Canal 25TV de la informàtica.

Entro. La dependenta és gorda i té bigoti. Bé. Passa el psicotècnic per entrar en plantilla al Día. Li demano preus i models de LCD's no sense abans indicar que la vull amb altaveus incorporats. La molt puta és vol quedar amb mi. O ella és molt imbècil o es pensa que jo sóc tonto. "Tots els monitors porten altaveus". N'estàs segura? "Sí, sí, són aquí darrere". M'assenyala la reixeta de ventilació dels monitors. No sé si trencar-li la cara, escupir-la o insultar-la. Em passa pel cap demanar-li si podem provar com sóna. Me la imagino suant com una berra intentant que la reixeta de ventilació emeti algún so. Me la imagino fent de ventrilocua imitant el so d'inici de Windows. Chan chan chan chaaaan. Passo d'ella. Li dic que sí i la tia em diu preus. No l'escolto. Vull marxar. Marxo. Ràpid. La estupidesa s'encomana.

Finalment vaig comprar la primera que vaig veure. Ara disposo de 19", milions de pixels i uns altaveus que no desprenen calor. La venedora del Beep hauria de morir ofegada en la seva merda. Si no sap què ven, que no vengui. I que s'afaiti. Per favor.

Barça B 1 - Igualada 1

Quan et creus el millor, sovint ho pagues car.

Mai hauria cregut que veuria, assegut a la tribuna del Miniestadi, al CF Igualada arrancant un punt del Barça B.

A la primera part el Barça B va passar com un cicló per sobre l'Igualada. En 15 minuts ja ens van enxufar un gol i donava la impressió que la cosa no s'acabaría aquí. Els jugadors de Josep Guardiola la tocaven bé i amb criteri, van tenir varies ocasions i els titans de Martí Alavedra (Macià Alavedra segons un company) només feien que córrer i crear algun tímid i miserable contraatac. Tot i això, la bona feina de desgast va permetre arribar a la mitja part amb un empatable 1-0.

Durant el descans, la plantilla del Barça B devia estar pensant més en la farra que es fotrien a la nit i/o amb les nenes ansioses de fama que els esperaven a la sortida i/o amb els cubates que ingeririen, que en el propi partit que ja creien guanyat. Conscients de la seva superioritat, ja comencen a agafar els millors tics dels seus germans grans, els del Barça d'en Rijkaard.

I comença la segona part. El partit no semblava el mateix i l'Igualada la començava a tocar amb una mica més de criteri. El Barça B ja no arribava tan fàcilment i l'Igualada havia d'aguantar els errors arbitrals. Oier, el porter del Barça, va tocar-la amb les mans fora l'area i l'arbitre no el va expulsar. Alavedra va veure la vermella per protestar. Ander, el genial porter de l'Igualada, va aturar un penal i en el minut 90' Roger Brullet va clavar l'1-1.

Un gran punt que compta molt més que el valor que tindrà en la classificació. Aquest punt demostra que l'Igualada és un gran equip, que no es marca cap límit i que si segueix així, ens donarà moltes alegries.

Orgullo

Mariano, lo tengo todo preparado.

Estoy a tu entera deposición disposición.

La veu de la experiència

Conversa escoltada avui al barber. Protagonistes: el meu barber, un home gran recent esquilat i jo en qualitat d'extra. Comença el barber:

-Tu lo que tienes que hacer es buscarte novia!
-Nooo... Si ya tengo muchas, peró todas quieren lo mismo - diu l'abuelo fent-se el xuleta.
-Que quieren?
-Que les pague viajes y cosas para ellas. Ay las mujeres... -sornegueja l'avi faldiller.
-Si, son así.
-Y quieren saberlo todo, me preguntan cuanto cobro y no sé que cosas mas...
-Heheheh... -riu el barber pensant: "A veure si calla i se'n va d'una vegada!"
-Mira, yo, antes me voy con una de pago.
-Hehehee...
-Hehehee... -ric jo amb una gilette a les patilles.
-A las de mi edad las tienes que aguantar, pero a las de pago les das 100 euros y ya está. Además són jovenes y guapas...
-A ti te gusta tocar tendre, eh?! -diu el barber amb un accent català que tomba d'esquena.
-Hehehehe, si, y ya que las pagas, que se pongan ellas encima y que trabajen ellas!
-Hehehehe. Ligate una de esas y te la llevas a casa, hombre -ordena el barber.
-No, nada de eso. Yo a mi casa no voy con una de esas.
-Porque?
-Porque despues no se quieren marchar. Les pagas y encima se quedan en tu casa.
-Como?
-Si, un amigo se llevó una de esas sudamericanas a casa y cuando acabaron, le pago y la tia no se queria ir. Empezó con: "Y donde iré yo ahora si no tengo nada?". Mi amigo tuvo que llamar a la policía y todo...
-Aquestes sudamericanes són la hòstia -em confessa el barber mentre em passa el raspall per retirar el poc pél que m'ha tret.
M'aixeco i trec 10€ de la cartera.
-Yo no me llevo ninguna de esas a casa! -diu l'avi vell verd mentre jo pago i marxo amb pena per no poder escoltar que més diu la veu de la experiència.

"Fem a l'u, com sempre?", és el primer que em diu el barber.

Per què?

Puc arribar a acceptar (que no aprovar) el riure obsessiu i embafador de la Tatiana. Puc arribar a acceptar que Toni Soler no hi sigui a la segona hora (tot i que el trobo molt a faltar). Puc arribar a assumir que Roger de Gràcia hi serà un cop a la setmana. Puc arribar a conviure sense la genial Silvia Abril. Puc arribar a moltes coses per el Minoria absoluta.

Ara, la única pregunta que em vé al cap és: Toni Albà, per què? No aporta res de nou al programa. Tots els personatges que fa ja estan agafats i, per cert, molt millors que els seus. Només fa que interrompre amb els seus acudits dolents i sempre partint del joc/equívoc amb les paraules. El seus personatges sempre tendeixen cap a l'histrionisme i el seu Rei -digue-m'ho clar- ja cansa.

Afortunadament, ens queda la resta de gent. Uns cracks TOTS plegats. Tots ho fan francament bé i aconsegueixen que cada dia em descarregui els mp3 i me'ls repassi minut a minut. Per favor, no us moriu mai.

Jo no podria ser...

Advertència: no em tremolarà el pols a l'hora d'abusar dels tòpics.

Jo no podria ser...

-Mossèn: No m'agrada tocar nens petits despullats.

-Futbolista: Sóc molt casolà i sortir de festa cada nit em deixaria fet caldo. A més, les putes m'embafen.

-Mosso: Tal com ho pinta la teva, no estic prou desmarxat del cap.

-Músic: em foten mandra les drogues. Punxar-me em fa basarda i esnifar em fa venir esternuts.

-Actor: els petons a la boca amb homes no són el meu fort.

-Polític: Tinc estómac.

-Fuster: Tinc 10 dits a la mà i els aprecio a tots.

-Cuiner: Emborratxar-se cada dia desprès de treballar ho trobo execrable.

-Informàtic: No m'agrada el Linux ni la trilogia del Senyor dels anells.

-Ciclista: Pel mateix motiu que músic, les agulles em fan massa respecte.

-Notari: Lo ranci em fa fàstic.

-Intel·lectual d'esquerres: El diari el País el trobo molt espès.

-Caixera del Día: No porto bigoti.

Espatlla de xai al forn

Ahir, de dos quarts de 7 (que vaig arribar de treballar) fins a dos quarts de 9 (que vaig anar a veure el Barça) a la meva escala hi feia olor d'espatlla de xai al forn. Aquella que es fa amb herbetes, sabeu? L'origen de la olor era dubtosa i jo vaig sospesar varies possibilitats:

-El sabó de fregar el terra.
Possibilitat: 30%

La dóna de la neteja havia fregat no feia massa estona. Les estores estaven encara aixecades i el terra es veia molt nét. Tot i que aquest fet sembla confirmar la hipòtesi del sabó, em preocupa no ser capaç de trobar cap fregasuelos al mercat amb olor d'espatlla de xai al forn. El Google em confirma que no n'hi ha cap a la venda.

-El retorn del dinar d'un veí.

Possibilitat: 20%

A les 7 de la tarda el dinar ja no hauria de tornar a la boca. A més, el retorn acostuma a ser una explosió de sabors que no permet esbrinar quin ha sigut el plat consumit. Dona pistes sobre els ingredients on hi predominen l'all i la ceba. Un retorn amb olor d'espatlla de xai que ompli tota una escala és un fet gairebé impossible.

-Putrefacció d'un cos.

Possibilitats: 40%

Tenint en compte que la veïna de més edat ja va traspassar fa uns mesos, les possibilitats són baixes. No estic habituat a la necrofília però crec que la olor que desprèn un cos putrefacte és d'un altre tipus. Només una persona pot posar llum a aquest dubte.

-Família cuinant espatlla de xai al forn.

Possibilitats: 60%

A primera vista sembla la opció més probable, però hi han punts que em generen dubtes. Un dimarts al vespre no es un dia adequat per aquest plat. Un sopar entre setmana demana un altre tipus d'aliment menys pesat. Les set és molt d'hora per cuinar aquest plat.

Altres possibilitats? Quina us sembla que pot ser? Gràcies.

Out of my Head

És inhumà el tracte que està rebent Alicia Esteve Head. Se l'ha titllat de mentidera, estafadora, traïdora, etc... quan aquesta senyora, segons ha pogut saber RacoDC, és cert que va estar present a l'11S i a tants d'altres moments històrics recents. En tenim documents per a demostrar-ho:

-Forces anys abans de l'11-S ja va estar present en l'assassinat de JFK. Alicia Esteve Head forma part de la història recent dels USA:

-La primera Champions del Barça va tenir dos protagonistes, Ronald Koeman i Alicia Esteve Head. Ella va parar la pilota perquè Koeman la fiqués al fons de la porteria:

-Durant la dictadura de Franco va forjar una estreta amistat amb el generalíssimo. Seves són algunes de les decisions més importants de la dictadura:

-Sense cap mena de dubte, la imatge més colpidora la trobem al camp de concentració de Mauthausen on va compartir barraca amb el seu bon amic i sempre menyspreat Enric Marco. Injustament expulsat de l'Amical de Mauthausen:

Enyesados Roca SL

Llegeixo avui que Juan Antonio Roca està dissenyant i dirigint la reforma del mòdul de la presó de Albolote. Suposo que el recordareu per el seu/s xalet i els seus animals dissecats. Aquest senyor ho porta a la sang i quan veu uns terrenys, automàticament hi veu ciment, diners i obrers picant pedra. Tan fa que ell hi sigui engarjolat en aquesta presó. Això és el de menys. Des del seu mòdul penitenciari ja està ideant una zona enjardinada on descansar, una griferia nova per els banys i un arrebossat per la paret exterior que dona al pati. Aquest cop no hi guanyarà diners però mantindrà viva la seva il·lusió.

Es curiós el cas. Un ex-regidor d'urbanisme imputat per un mal urbanisme, es dedica a dirigir una reforma de la pròpia presó. Seria com si Mario Conde portés la situació comptable de Can Brians o Dieguito el Malo montes un petit super amb secció de disfresses a la presó d'Alcalà Meco.

Quan Juan Antonio Roca acabi amb aquesta obra, el Barça podria replantejar-se el projecte de Foster i reformular-ne un de nou. Roca podria fer un nou disseny més econòmic i tramitar la venda i urbanització del Mini. Amb una mica de sort, el Barça tindria el camp renovat i encara hi hauria guanyat diners.

"Aqui yo le pondria racholas nuevas y una pantalla plasma Bang&Olfusen"

Retrats: El triángulo de las Bermudas

DTM

Aquest diumenge vaig estar al DTM. Varies consideracions:

-No m'agrada l'automobilisme com a "esport". M'encanten els cotxes però les carreres són aburrides.
-Fan molt soroll. Quan dic molt és molt. La cosa és realment inaguantable.
-3 euros per refresc i 2 per un tallat és un robo.
-Els cambrers del Circuit no moriran d'stress ni els agafarà una hernia.
-A falta d'interés per la cursa, anar a guaitar les hostesses és una gran alternativa.
-Si les hostesses són rosses germàniques (com era el cas), la cosa guanya. I molt.
-El món que envolta l'automobilisme és de molts calers, moltes ties bones i molta tonteria.
-Vaig trobar a faltar BMW.
-Mika Häkkinen és terriblement lleig.
-No hi ha qui entengui una sola paraula de l'alemany.

"Ja ho sé nenes... Entenc que estigueu humides..."

Dobles amb toc

Oleguer Presas - Juninho Pernambucano

Retrats: El Corte Inglés

(Click a sobre per veure més gran)

Retrats: Camp de concentració

(Click a sobre per veure més gran)

De porc i de senyor...

Guarro. Ets un guarro. Em fas fàstic.

La indicació: "És obligatori l'ús de la tovallola" NO és decorativa. Portar-la i no fer-la servir per res tampoc és el que persegueix aquest rétol. Per respecte als altres podries utilitzar-la, podries evitar que la teva asquerosa suor caigués al terra i a sobre la bicicleta estàtica. La tovallola serveix precisament per això, per evitar que la suor ho deixi tot fet un fàstic. Si tothom fes com tú el gimnàs seria un perfecte plató per La amenaza de Andròmeda. Per sort, la majoria som respectuosos i intentem que, abans que caigui una sóla gota de suor sobre qualsevol element del gimnàs, la reculli la nostra tovallola. Encara que passis una mica de paper per sobre la bici, el rastre de desolació que deixes al teu darrere és moll i fastigós.

Ets un porc, em fàs fàstic.

Camacho al teu costat és una dependenta del Sephora