...no cal anar tan lluny

Els que em coneixeu ja sabeu que m'agrada molt viatjar. Amb l'Aïda intentem fer 2 viatges a l'any. Un per Setmana Santa anant "lluny" i un a l'estiu de càmping. Encara no he viatjat molt, però he anat lluny. NY el més lluny i el més espectacular!

A vegades però, per veure lo millor, no cal anar tan lluny. Hi ha un lloc molt aprop que m'encanta: el Cap de Creus. Hi he estat dues vegades, el passat desembre la última, i no descarto que ni hagi una tercera, quarta, ... Per qui no ho conegui dir-li que és un promontori abrupte i rocós, de 672 m d'altitud, que s'alçà sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós. Està situat a l'Alt Empordà i es la punta més oriental de la península ibèrica. S'hi accedeix vía el bonic poble de Cadaqués per una carretereta que ens permet observar una bona part del Parc Natural.

És el típic lloc per anar-hi a pensar, a buscar inspiració o, simplement, a relaxar-se. Tot i que hi ha sempre força gent, sempre trobes un espai on estar tranquil i dedicar-te, només, a observar. A mirar el mar, les roques abruptes moldejades per el vent (fort per cert), la calma.

Allí hi podreu caminar (porteu bon calçat), podreu anar al far a recordar velles pel·licules que s'hi han rodat, podreu fer bones fotos o podreu no fer res. Molta pedra, molta aigüa i molta tranquil·litat. Aneu amb temps i observeu el que us envolta, quedareu fascinats!

Si algun dia em perdo, no em busqueu allà ja que no hi fan dinars, però si voleu un lloc xulo per anar, aneu-hi. Potser m'hi trobeu...

Magia potagia

El truco final (The prestige)

Pel títol potser pensareu que es tracta del truc de l'enfonsament del Prestige, pero no. Tranquils, no hi trobareu hilillos de plastilina ni Manuel Fraga ni Mariano Rajoy. Hi trobareu una bona pel·licula, unes bones actuacions i un gran final. A grans trets, tracta de la història de rivalitat entre dos mags que lluiten per ser els millors i descobrir els trucs de l'altre. Durant una actuació d'un altre mag en el que fan d'ajudants, un fet inesperat o no, els separa per sempre i els inicia en una batalla genial per ser el millor mag. Es sabotegen un a l'altre i amb els seus secrets, no només trucs, faran el possible per destruir l'altre. Un "accident" fa canviar el rumb dels esdeveniments i precipita cap a un final sorprenent (com no podia ser d'altre manera).

Personalment crec que és una molt bona pel·licula, de les que tens ganes de veure una 2ona vegada per acabar de lligar caps. Destacaria una guapíssima Scarlett Johanson, l'actuació de David Bowie, l'ambientació i un argument brillant. En fi, una gran pel·licula.

Últimament sembla que la màgia em persegueix. Fa unes setmanes vaig veure també El ilusionista. Una altre pel·licula de magia amb un gran Edward Norton i amb un altre final sorprenent. Les dues pel·licules s'assemblen molt, tant en l'ambientació com en l'argument. Una és la història de rivalitat entre dos mags i l'altre la lluita d'un mag per una dona. No sabria dir quina de les dues és millor. Totes dues estan molt ben fetes.

Seguint amb la persecució de la màgia, una última recomanació: Mag Lari. Aquest és un mag autòcton, català. Fa uns dies vaig tenir la sort i la sorpresa de poder veure un espectacle seu i vaig quedar fascinat. No tant amb la màgia (que era molt bona) si no amb l'espectacle que fa. És un tio amb gràcia, és divertit i ho explota al màxim. Potser l'haureu vist a la TV3 algún cop. Jo diria que arribarà lluny... Si teniu l'oportunitat de veure un espectacle seu, aprofiteu-ho, us pixareu de riure...

Crec que em compraré el Màgia Borras. No, no tinc suficient paciencia....

Formo parte del espectáculo, idiota!!!

Ràbia

Em fa ràbia eixugar-me amb una tovallola molla.

Em fa ràbia la gent que et diu que ets un soso perque no tens ganes de ballar o de sortir o de fer el que ells tenen ganes de fer.

Em fa ràbia la gent que quan parla, ho fa cridant.

Em fan ràbia els pares que riuen quan el seu nen està molestant o emprenyant.

Em fa ràbia la gent que quan pares al pas de peatons perque passin, encara se't queden mirant amb cara desafiadora i pensant: "Sort que has parat, que si no..."

Em fa ràbia els que fan la brometa de les parelles de fet: "De fet, si que són parella".

Em fa ràbia els que per arrencar un aplaudiment del públic, recorren al suat recurs d'insultar el Bush. (tot i que n'hi ha per insultar-lo)

Em fan ràbia la gent que deixa els gossos deslligats per el carrer i que quan veuen que els hi tens por no fan res.

Em fa ràbia la gent que posa la música forta només perque els altres l'escoltin. (T'hem demanat que l'apugessis?)

Em fa ràbia que la gent qual·lifiqui les pel·licules de Clint Eastwood com a obres mestres només perque siguin seves.

Em fa ràbia la gent que intervé i es posa en totes les converses. (Calla ja...)

Em fan ràbia els videos de gent amb monopatins que cauen.

Em fan ràbia els videos-homenatge a Ronaldinho.

Em fan ràbia els extremistes d'esquerres i de dretes. (Recordeu, tots els extrems es toquen...)

Em fa ràbia la gent que quan, per cortesia, els hi dius: "Ja sou aquí?", et contesten: "Clar, que no em veus?"

Em fan ràbia el Serrat, la Glenn Close i la Núria Espert.

Em fan ràbia els PowerPoints de gatets.

Em fa ràbia Roger de Gràcia imitant a Lluís Canut.

Em fa ràbia quan algú em diu: "Ja t'ho deia jo..."

Em fan ràbia les graellades de carn.

Em fan ràbia els que sempre van de graciosos.

Em fan ràbia els jocs de beure.

Em fa ràbia la gent que arriba tard.

Em fan ràbia els que en els vestuaris del gimnàs, van més temps despullats que vestits.

Em fa ràbia Luis del Olmo, Eddy Murphy i tots els actors que criden.

Em fan ràbia els "listillos".

Em fan ràbia els postres de músic.

Em feu ràbia tots els que em direu que sóc un rabiós. :-P



I a tu, que et fa ràbia?

Ronaldinho a la venda

Saviola torna a marcar, merda! Avui ja de tres en tres. Aquesta toia no ens la treurem de sobre mai. Frank, no fumis més porros i deixa aquest tio a la graderia. A veure si ens el traiem de sobre d'una vegada per totes. Venem-lo, o millor, regalem-lo a l'Espanyol. Per ells si que fa, els anirà molt bé tenir un suplent per el quillo del Tamudo que es lesiona dia si i dia també. Per cert, qui parla millor el català, Saviola o Tamudo?

Ja que obrim el mercat de vendes, perque no fem el pack Carnaval? Edmilson, Belletti i Ronaldinho al preu d'un. Aquests tios són uns penques!

• Ronaldinho eclipsa tots els seus mals partits (que no són pocs!) amb alguna de les seves inhas: espaldinhas, croquetinhas o raboninhas. Potser un altre jugador més equilibrat no faria tantes filigranes pero seria més constant. Prefereixo un jugador que fa un 8 durant tot el partit que no un que fa un 3 i eclipsa la seva mala nota amb una de les seves tonteries. Tu i el teu bon rotllo constant ja només enganyeu als nens. D'aquest tio ens en donarien calers Jan! Posa'l al mercat.
• El Belletti, la toia number one. Un lateral que vol ser extrem, quiero y no puedo. S'ha convertit en l'heroi de Sant Denis i ara l'haurem d'estar aguantant tota la vida... Garota d'Ipanema, que aportes a l'equip? Potser l'Oleguer no puja tant pero com a mínim sent els colors més que ningú. Ves a ballar samba a Rio!
• Ara et toca a tu Edmílson. T'agraeixo que, tot i ser brasiler, no siguis un putero com la majoria dels teus compatriotes. Però, deixant de banda això, que aportes a l'equip? Lentitud? Errors? Badades? No cal home, per això ja teniem el Christanval i ens el vem vendre. Ja no ets el que eres company. Deixa pas al Motta que com a mínim, si no l'expulsen o es lesiona, ho pot fer igual que tú!
  

Bé, despres d'aquesta innocent repasada a la plantilla, dues recomanacions per el Beguiristain: Chica i Yeste. El primer seria un bon recanvi a Silvinho i Gio (que ja tenen una edat). I l'altre és un crack! Aquest tio és molt bo! Sembla estrany que encara estigui als lleons (o ja són gatets?) de Bilbao. Si no ens espavilem ens el foten de les mans. Amb els calers que en traiem de Ronaldinho podrem comprar-lo a ell i a uns quants més.

En un altre ordre de coses i per aquells que m'heu demanat l'himne oficial dels calçasses, aquí el teniu:

http://www.youtube.com/watch?v=4qaITQv0y6w

Fun Lovin' Criminals

Com a primera entrada us faré una recomanació musical: Fun Lovin' Criminals, un grup que he redescobert recentment.

Aquesta bona gent els vaig "descobrir" en un dels meus estius a Castellolí juntament amb els meus companys de batalla. Concretament al menjador de Cal Macot on cada dia ens repassavem l'Sputnik presentat per Santi Faro (l'home del coll dislocat o també la font d'inspiració dels gossos per posar a la bandeja del cotxe). Els repassavem per buscar algun videoclip que ens interesses o per descobrir algun nou grup a seguir. Un dia van apareixer ells, els FLC amb la seva "obra mestre" Scooby snacks. Em va agradar la canço i punt, aquí es va acabar la nostra relació.

Fa uns dies peró, vaig tornar a veure el videoclip en un bar i els vaig recordar. Vaig engegar l'Emule i a descarregar. Apart d'Scooby Snacks vaig veure que aquesta gent havia fet altres grans cançons, que eren de NYC i que tenen ja 5 discs al mercat (Livin' In The City[2005] l'últim). Vaig anar a l'FNAC i no vaig poder comprar cap CD seu, no en tenien cap. Una de dues, o tenen molt éxit i s'ha esgotat tot, o no interessen gaire... Em decanto per la última. No són prou coneguts, com a mínim a casa nostre. Són bons, a mi m'agraden i us els recomano. Espero que us agradin.

Benvinguts

Benvinguts al meu nou "blog".

No sé ben bé el motiu per el qual l'he creat, no sé si hi escriuré, tampoc sé si algú el llegirà... quasi que ja m'arrepenteixo d'haver-lo creat. Però bé, aquí el teniu. Espero que de tant en tant el llegiu i que si no és molt demanar, hi comenteu alguna cosa.

No espereu trobar-hi la meva vida i miracles, tampoc grans filosofades ni grans textos per plorar, riure o fer ca... L'únic que hi trobareu seran faltes d'ortografia i coses que em vindrà de gust publicar. Res més.

Us preguntareu el perque del nom, no? Bé, aquest nom és en honor de tots els meus amics, una colla de calçasses que sempre estan depenent de les seves respectives parelles i que ells diran el que vulguin, pero ho són molt més que jo...

Segons grec.cat un calçasses és un : Marit que es deixa governar per la dona i/o un Home excessivament condescendent.

Espero que us agradi i si no mira... tal dia farà un any.

Albert

Igualada