Henry: un Senyor

"Estic molt content de jugar pel Barça". Aquestes van ser les primeres paraules de Thiery Henry en la seva presentació. Les paraules en si no són noticia ja que tots els jugadors, quan fitxen per qualsevol club, les diuen calcades. L'important és qui les diu. Henry és un senyor.

En la seva arribada va impactar la seva forma de vestir. Podrem discutir acaloradament sobre si era més o menys elegant, podrem debatre sobre si feia massa calor com per anar amb rebequeta, podrem discutir si portava o no portava piquis. El que no podrem discutir és que per la porta d'arribades de l'aeroport de Barcelona va arribar-hi un senyor, un futbolista compromès amb el seu club i un professional.

Sorprèn la diferencia amb altres "cracks". El look Latin King de Ronaldinho, per exemple. Si senyors, si Ronaldinho no hagués sigut futbolista ara seria un Latin King, si Etoo fos blanc ara seria un quillo o si Motta no hagués xutat pilotes, ara seria el propietari d'un prostíbul de la N340.

Henry, deixant de banda el seu altíssim nivell com a futbolista, sembla ser un professional. L'any passat va demostrar el seu compromís amb el seu club quan va refusar la oferta del Barça per seguir a l'Arsenal. Això és compromís. Si, la va cagar i suposo que ho sap, però, amb aquest gest va demostrar que per ell és una feina més que un hobby i que per sobre de tot hi ha d'haver un compromís, ganes de treballar i, sobretot, disciplina.

Que així sigui.

Dobles perduts

Són Josh Holloway (Lost) i William Miller la mateixa persona?

30º a l'ombra

Malauradament ja ha arribat la ditxosa calor. Un servidor és home de suportar malament la calor i de tendir al mal humor en els excessos de temperatura. Sí, sí, em cago en les terrasses i en els daikiris. Jo prefereixo el fred. Amb el fred sempre pots abrigar-te, sempre tens el ràpid recurs de l'estufeta o de la manta. Amb la calor no podem dir el mateix, per molt que facis no et treus la calor de sobre i l'aire condicionat és un recurs útil però poc desitjable. 

Detesto estar enganxifós, detesto suar mentre em dutxo, detesto les xancletes, detesto que se m'enganxi la samarreta i els calçotets quan porto 10 minuts assegut, detesto la calor.

Suposo que durant els mesos de la calor, el nivell del blog caurà en picat (si és que es pot caure més avall). No garanteixo resultats ja que quan fa calor no sóc jo. Com que no em vull fer pesat, acabo amb una cita de Joan Pau II en la seva primera visita a Àfrica: "Em cago en la puta calor".

Jo després d'un cop de calor

Petards

Recomano a les autoritats que, a partir d'ara, per tirar petards sigui necessari tenir el permís d'armes. Un quillo, un canalla o, directament, un fill de puta amb un petard pot fer més mal que Jordi Díaz amb un bon guió.

Això que sembla tan innocent és una arma de destrucció massiva

Teoria de la conspiració

Persones, entitats, negocis i associacions que, segons el PP i el diari El Mundo, són, juntament amb ETA, co-responsables de l'atemptat terrorista de l'11-M:

-Llar d'infants "Los patitos" de Barakaldo: Yosu Ternera hi va preinscriure el seu fill uns dies abans de l'11-M.

-Chimo Bayo: La seva cançó "Bombas" va ser trobada en el CD/MP3 Medion de la Kangoo de Lavapies. Segons Angel Acebes: "una clara incitación a la barbarie".

-www.atrapalo.com: Henri Parot va contractar, per a la nit del 10-M, una habitació en régim de alojamiento y desayuno en una pensió de Madrid mitjançant aquesta web.

-Tejidos "El maestro": Els passamuntanyes utilitzats en l'últim comunicat d'ETA abans de l'11-M van ser teixits en aquest taller.

-Comissió de festes de Calldetenes: La comissió va contractar el duet "Patxi y Begoña Duo" de Hendaya per a la festa major del municipi. Patxi un cop va buscar cóctel Molotov al Google.

-AMPA de l'IES Jaime Moreno de Cuenca: El president de l'AMPA va trucar, per error, a Joseba Eziolaza, quan intentava contactar amb la mare del Kevin, la vicepresidenta de l'associació.

-Invicta SA: Una de les maletes utilitzades a Atocha era d'aquesta coneguda marca.

-Construcciones "La Portuguesa" de Getafe: Responsable de la construcció dels lavabos de l'estació d'El Pozo, un dels escenaris de l'atemptat.

-Educa-Borràs SA: En un dels blocs del Pictionary, Jamal Zougam va escriure-hi la paraula titadine.

Jo sóc del rei negre

Ho he dit varies vegades i ara que toca renovar plantilla ho repeteixo (i endureixo):

Si el Barça no fitxa un NEGRE contundent per el mig del camp, em faig del Madrid.

Sembla que sona Yayá Josefina Touré, un jugador de Costa d'Ivori que juga al mig defensiu del Mónaco. Em sembla correcte.

Avui he somiat...

Avui he somiat amb la corrida de José Tomas. L'he imaginat un pél diferent de com en realitat ha anat.

El toro no estava per hòsties. Ha sortit a matar.

"Ja em toca a mi? Vaig una mica col·locat, diria que el dinar que m'han donat no se m'ha posat bé.
Eh! Tio! Para de fotre'm hòsties! Ja surto joder, ja surto. Per on és? Per aquí? Au, som-hi. A veure on em foten anar.
Cullons, això està ple de subnormals i retrassats. On m'han portat? Al Cotolengo? Qui és aquest desgraciat que marca paquet al mig de la plaça? Perque porta aquest vestit ridícul de brillants. Serà subnormal! Qui es pensa que és amb aquesta capa vermella, Superman?
Quan ho expliqui als amics no s'ho creuran. 3000 retrassats mirant un toro i un desgraciat disfressat de Fallera major.
Que vol ara aquest? Per que m'ensenya la capa de Superman? Serà imbécil.
Hostia, aquí al públic hi ha gent que em sona de la tele! Mira aquella, si és la retrassada de la Duquesa de Alba. Com em pixava al Força Barça. Guarra!
Mira, si també hi ha el Flotats. Oju que no s'abraoni sobre meu. Quin imbècil!!!
Culló, el putu cantant de veu tremoladissa. Serrat diria que es diu. Quan acabi amb l'imbecil de la capa vinc a per tu noi del Poble Sec!!!
Au, acabem ràpid que no tinc tot el dia. Vine guapo, que et revisaré l'oïda. Toma ya!!!"

"Ara que ja he acabat amb tu, acabaré amb uns quants del públic i cap a casa a veure el Barça, uns altres imbecils...
Vine guapo que cantarem Ara que tinc vint anys.... Vine vine. Apropa't que et xiuxiuejaré el Cuba le canta a Serrat... Toma ya!!! Chupate esa!!!
Senyors, per avui ja he acabat. Quan vulgueu, més. Bye."

Format C:

Avui sabíem que això podia passar. És més, ho donàvem pràcticament per fet. Avui sabíem que les opcions eren mínimes i que, encara que haguéssim guanyat, la temporada era decebedora. A començament de temporada semblava que la lliga es guanyaria sense baixar de l'autobús. Està clar que així no funciona el tema i que, tot i rebre un pal rere l'altre, no n'hem aprés i fins l'últim partit no ens hem posat les piles. Desgraciats tots, començant per el prepotent Laporta i acabant fins al putero del Ronaldinho. Tots en teniu la culpa.

Durant el partit he sentit crits de campions. Jo, un home assenyat i que toca de peus a terra, m'he cansat de repetir que quedava molt partit i que podien passar moltes coses. Malauradament ha passat i quan el Madrid ha marcat el tercer he sigut dels pocs que he seguit assegut mirant el partit. Típica reacció culé la dels meus amics, de la eufòria a la decepció i a la ràbia en un segon. Jo confiava en el miracle i he dit també que si feia uns moments cridàvem campions ara hauríem d'animar perquè el Mallorca en fotes 2. Res, com sempre, un incomprès. Com un profeta borratxo que tothom s'atreveix a criticar i que ningú s'escolta.

Au doncs, ara a aguantar les cel·lebracions del Madrid, hi tenen el seu dret. Espero també que qui hagi de reaccionar ho faci bé i a temps. Formategem el Camp Nou, del president a l'utiller. Fem neteja d'arxius inutils i reinstal·lem de nou el soft realment necessari. Busquem nous programes i no dubtem en fer canvis. A la xarxa n'hi ha de molt bons i no tan cars com podem pensar.

Tunning low-cost

La qualitat de la foto és tirant a pobre però el meu Motorola no dona per més. Observem un tunning casolà a base de paper de celofan vermell i unes tires de precinte. Preu aproximat: 0.60€.

Mola mazo!

Seat 131 Supermirafiori

Alguns direu que és patètic, d'altres que és cutre però a mi el Seat 131 Supermirafiori sempre m'ha agradat. Encara no ha travessat la frontera que separa el cotxe antic i cutre de la peça de col·leccionista. El Naranjito, per exemple, ja l'ha passat. Ara resulta que torna a estar de moda, igual que el Seat 600 i el Mini. Per edat, al Supermirafiori, li tocaria travessar aquesta frontera aviat.

Al seu temps va ser la versió luxosa de Seat. Amb un disseny auster però elegant i amb un equipament farcidet de detalls va haver de competir amb il·lustres com el Talbot Solara Escorial, l'Opel Rekord o el Ford Taunus. Jo, em decanto totalment per el Supermirafiori i si algun dia puc, en compraré un. Segur que sóc l'enveja de la ciutat.

PD: Sé que aquesta col·lecció que enceto sona a còpia barata de la iniciada pel Senyor brillant. Si, ho és, però tal com deia el crack Xavi Escaich: "Els chinos també ho copien tot".

Maxycia

El Barça no mereix guanyar la lliga però, abans que la guanyi el Madrid, demanem a l'amic Maxi que rememori el seu compatriota Dertycia i justifiqui el seu fitxatge pel Barça.

Orxata

Sé que a molts de vosaltres els valencians us provoquen odi. Enmig de tot aquest odi jo hi he sabut trobar un bri d'esperança que em fa pensar que tampoc són tan males persones. Sí companys, els valencians ens han donat la benvolguda Orxata. Jo en sóc fan.

El millor lloc per prendre-la és en una orxateria, sens dubte. De les tradicionals, de les que en fan de la bona, no de les que hi posen concentrat, aigüa i a remenar, no. Avui però parlarem de la orxata que podem comprar als súpers: Com és? Quan val? La relació qualitat/preu és adequada?

-Chufi. 1.19€. Un envàs de disseny correcte ens presenta una orxata que, sense ser una meravella et pot fer disfrutar en qualsevol moment del dia. Obres la nevera, omples el got i cap dins. Sant Hilari. Agradable a la boca i amb un punt de dolçor adequat. Li manca un pèl de consistència. (també tenim la Chufi Light, no la penso tastar).

-Don Simón. 1.20€. Infumable. Allò no és orxata, és aigua amb colorant i edulcorant. Un gust agre i una textura massa fina la fan una pseudo-orxata. Fixeu-vos si és artificial que ni tan sols deixa aquell sarro al fons de l'ampolla (no fa falta agitar abans de consumir). Don Simón fills de puta, dediqueu-vos a fer la vostra prestigiosa Sangría.

-La Vicenteta. 1.09€. Fluixeta. Superes amb escreix la Don Simón peró no puc fer més que donar-te un 6 justet. Ets orxata de batalla.

-Orxata Caprabo. 0.98€. Una grata sorpresa. Ets econòmica i de qualitat. Un envàs molt auster amaga una orxata espesseta amb un punt de dolçor correcte i una textura d'allò més agradable. La millor relació qualitat/preu.

-Chufi Maestro Horchatero. 2.15€. La millor sense cap mena de dubte. El preu ho diu tot. És igual a la que et poden donar en qualsevol bona orxateria. Espessa, amb bon gust... Una autèntica meravella. Per a les bones ocasions, amb aquest preu no en pots abusar.

De poble

A un poble hi pots entrar de dues maneres: bé o malament. Com a introducció és pobre, ho sé. Espereu el nus i el desenllaç, per favor.

La gent de poble és especial, i com més petit és el poble, encara més especial. Sé de que parlo. En un poble sempre hi ha disputes entre families, entre cases i entre clans. Això si, en una cosa sempre estan d'acord: els que no són del poble són forasters i quasi sempre mereixen ser mal vistos. Desenvolupo i no m'oblido de les excepcions.

Abans us deia que es pot fer bé o malament. Doncs malament és com ho fa la majoria. Una familia decideix deixar el seu poble o ciutat i traslladar-se a un altre poble. Atenció! Ja arriben els forasters!! Que volen aquesta gent? Perque venen a casa nostra? Que hi fan aquí? Només portaran problemes! Mare, vigili que aquests forasters tenen molt mala pinta. És així i com més petit i tancat és el poble més exagerat és. El primer pas és desconfiar. I això no només es fa amb els que s'instal·len el poble, els que passen per allà ja mereixen quasi bé el tracte de delinqüents, robaiaies o aprofitats. Els pobles que tenen algún interés turístic en són l'excepció.

La manera de fer-ho bé és aparellan-te amb la pubilla, la filla o la tieta. En aquest cas ets membre de ple dret del poble i ningú et mirarà malament. Ets dels seus. No has de justificar res ni donar cap referència.

En un grau menor queden els familiars i/o amics dels nadius. Ells també són ben acollits tot i que mai esta de més donar alguna bona referència.

Val a dir també, que si ets bona persona i no portes problemes al final t'acaben acollint. No seras dels seus fins que no portis 100 anys al poble, pero amb el temps et respectaran i si vas amb compte potser et retiren la etiqueta de delinqüent.

Actors que fan ràbia

-Jordi Díaz. Alumne honorífic de la Sobreactor's studio. Sobreactues més del que crides (que ja és dir). El métode Gronholm no ha triumfat gràcies a tu precisament. Per cert, com van les vendes del teu lamentable llibre Manual per lligar?

-Arturo Fernandez. Tens 77 anys i encara vas de galant. Chatiiiin, ves a cagar.

-Jim Carrey. Canseu taaaaaant tú i les teves ganyotes.

-Pep Ferrer. Ese hombre a unos carnots pegado.

-Will Smith, Eddie Murphy, Chris Tucker, Cuba Gooding Jr. Típics actors negres que criden. No és perque siguin negres si no perque odio aquest tipus de paper que sempre interpreteu.

-Pep Anton Muñoz. Vull creure que tu no eres així, el problema és que tan de temps al costat de Margarida Minguillón, alguna cosa de dolent se t'ha d'empeltar.

Un món perfecte (volum IV)

En un món perfecte, l'ús inadeqüat de les xancletes per part dels homes hauria d'estar penat.

Hauria d'existir un consell sancionador amb el suficient poder per a penar els homes (i dones) que portin xancletes i els seus peus no compleixin uns mínims de salubritat. N'estic fins als nassos de veure peus descuidats, ungles negres i dits demacrats. Si no tens uns peus en condicions no et posis xancletes, i punt. Oi que jo no em poso samarretes ajustades ja que no tinc el físic adeqüat per fer-ho? Doncs tu no vagis ensenyant els teus peus fastigosos.

He dit.

Exemple flagrant d'ús inadeqüat de xancletes