Billie Jean

La mort de Michael Jackson no ha deixat a ningú indiferent. Colpit encara amb de les declaracions del dr. Romeu el passat divendres a La segona hora, em vaig decidir a recopilar les més interessants que s'han anat produint en les darreres hores.

Oi que per parlar de cuina volem un cuiner? O per parlar de sexe volem Bienvenida Pérez? Doncs qui millor que els cantants per parlar de Michael Jackson? Seria interessant escoltar les opinions, vivències i anècdotes dels artistes anglosaxons però com que no parlo ni entenc l'anglès, he recollit les úniques que sóc capaç d'entendre, les dels músics espanyols.

-Bebe: "¿Puedo enseñar las tetas?"

-Rosa de España: "Maikel Yason ujeif osdslpats garbanzos porgashfh lentejas pdaoaoi potaje"

-Antonio Vega: "..."

-Ramoncín: "Elvis, Michael... Parece que todos los grandes debemos morir de sobredosis. Voy a tomar morfina"

-Javier Gurruchaga: "¿Arny? ¡¿Quien cojones ha dicho Arny?!"

-Enrique Anaut: "Quiero ser el nuevo rey del pop"

-Camilo Sesto: "Me han llegado a apodar como el Michael Jackson de Gandía"

-Falete: "Que se joda. Mas niños pa' mi"

-Malena Gracia: "Mi canción de Michael preferida es Purple Rain"

Do you like Shakespeare?

Al 2005, a l'estació de metro de Times Square, vaig tenir el plaer d'escoltar-la en directe. Just en aquest mateix punt que apareix en el vídeo. És Susan Cagle:

I won't let it happen

Radio nowhere

Mai he sigut un gran fan de Bruce Springsteen però he de reconèixer que aquesta cançó em posa palote.

Radio Nowhere Video

M'agrada. STOP. Molt. STOP.

Sugarbabes - About You know

La pitjor cançó de la història

Sopa de Cabra mai em va agradar. Gerard Quintana fa ràbia i amb el rollo místic que porta ara encara més. Tenen (poques) bones cançons però també han fet autèntiques merdes. Com a mostra, un botó.

Senyors i senyores, la pitjor cançó de la història:

  

Música

M'han convidat a seguir una cadena online de gustos musicals. Jo no sóc massa de fer aquest tipus de coses però com que sóc una persona educada, agraïda i sobretot bona persona seguiré la cadena. Jo no sóc massa musicaire i no tinc cap grup que admiri amb fervor. M'agrada una mica de tot.

Quantitat de música a l'ordinador: 982 cançons. D'aquestes, un 40% són eliminables.

Últim CD que he comprat: Fake chemical state de Skin.

5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: Bé, no és que les escolti molt o que siguin especials, simplement que m'agraden.

-O Homem do Leme - Xutos e Pontapes. És un grup portugués que vaig descobrir en un viatge a Portugal. Canço lenta i enamoradíssa.

-La vereda de la puerta de atras - Extremoduro (escoltar). Que me entierren con la picha por fuera pa que se la coma un ratón.

-Love generation - Bob Sinclair. És com una droga.

-Where do I begin - Fun Lovin' criminals. Genial, no us la perdeu per res del món.

-Inner smile - Texas. Yeah... yeah... yeah...

Bé, aqui acaba la meva contribució a la cadena. Ara em tocaria passar-ho a algú. Jo no diré ningú, qui vulgui que ho faci.

Tots som supers

Ho haig de confessar, m'agrada molt aquesta cançó. Ja sé que no és per la meva edat, peró és una bona cançó i m'agrada. Potser l'haureu escoltat durant el Club Super 3 i/o segurament l'haureu escoltat en l'anunci del milió de Supers.

(Just a sota teniu un reproductor perque l'escolteu. Aquest reporoductor és de goear.com, una interessant web on podeu pujar els vostres mp3 i tenir-los sempre a la xarxa i disponibles per a tothom)

Jo també he sigut del Club Super 3, concretament el num. 10415. Encara el recordo ara. També recordo que vaig guanyar un mític Superqué de la Quinzena. La pregunta era quants segons tenia un any diria. Ho vaig respondre amb una bona calculadora i... em va tocar. Un rellotge digital de TV3. La veritat és que al rebre aquella carta amb un premi em va fer, per moments, el nen més feliç del món.

Fiuuuuuuuu!!!!

Fun Lovin' Criminals

Com a primera entrada us faré una recomanació musical: Fun Lovin' Criminals, un grup que he redescobert recentment.

Aquesta bona gent els vaig "descobrir" en un dels meus estius a Castellolí juntament amb els meus companys de batalla. Concretament al menjador de Cal Macot on cada dia ens repassavem l'Sputnik presentat per Santi Faro (l'home del coll dislocat o també la font d'inspiració dels gossos per posar a la bandeja del cotxe). Els repassavem per buscar algun videoclip que ens interesses o per descobrir algun nou grup a seguir. Un dia van apareixer ells, els FLC amb la seva "obra mestre" Scooby snacks. Em va agradar la canço i punt, aquí es va acabar la nostra relació.

Fa uns dies peró, vaig tornar a veure el videoclip en un bar i els vaig recordar. Vaig engegar l'Emule i a descarregar. Apart d'Scooby Snacks vaig veure que aquesta gent havia fet altres grans cançons, que eren de NYC i que tenen ja 5 discs al mercat (Livin' In The City[2005] l'últim). Vaig anar a l'FNAC i no vaig poder comprar cap CD seu, no en tenien cap. Una de dues, o tenen molt éxit i s'ha esgotat tot, o no interessen gaire... Em decanto per la última. No són prou coneguts, com a mínim a casa nostre. Són bons, a mi m'agraden i us els recomano. Espero que us agradin.