Mari Pau Huguet

Mari Pau, tu ja tens els genolls pelats de voltar per TV3. Hi ets desde el començament i sempre s'ha dit que has mantingut una bona fel·la.. dic relació amb tots els caps de programes. T'has menjat més minuts de televisió que ningú i has xupat més càmera que Pepe Rubianes (que ja és dir). T'has empassat grans programes i has mamat coneixements de grans professionals de TV3. Ningú més ha penetrat tan a les llars catalanes com ho has fet tu. Ningú ha fet correr tants minuts de cinta com tu. Sempre s'ha dit que ets la Puti.. dic la Pubilla de Catalunya.

Doncs tot i aquestes bones referències, perque fas cada dia un programa tan dolent com el Tvist?

"Ehem... Buscava una lentilla..."

Haikus a cagar

Un viejo estanque;
se zambulle una rana,
ruido de agua.

Un arbol
Otros arboles
Un bosque

Però que merdes és això? Mira que m'agraden els japonesos. Els seus gadgets, les seves col·legiales extravagants, les seves frikades... I resulta que ens surten amb aquesta merda.

En general la poesia me la sua però és que això ja no té nom. Un Haiku vindria a ser un vers de merda escrit per un tio que no sap escriure poemes i que a sobre va de llest. Un poema vindria a ser una serie de versos de merda escrits per un tio que no sap que és una subordinada, un subjecte i/o un complement circumstancial de lloc.

Quina manera de prendre el pel a la gent. Fixeu-vos si són miserables els Haikus que hasta jo en sé escriure un:

Un haiku;
otros haikus;
Me cago.

Parricidi aqüàtic

Un pare sempre ha de vetllar per el benestar dels seus fills, oi Mikhail?

Cambio radical

Quina decepció de programa. La veritat és que fan un miracle agafant una tia que no val un pet i deixant-la com una MQMF en tota regla. És veritat, el botox i un bon dentista fan miracles. Però a veure, siguem sincers... Quan vem conèixer de que anava el programa tots els tios vem pensar el mateix. Llavis inflats i pits de 180cm. Si o no? Quina ha sigut la meva decepció al veure que ni una cosa ni l'altre. Si, els hi retoquen una mica els llavis (superiors) i els hi afegeixen una mica de pit, però no és el que esperavem. Jo esperava una Pamela Anderson i m'han deixat una Penelope Cruz d'estar per casa (que tampoc és gens despreciable). L'altre gran decepció ha sigut que els pits al descobert han brillat per la seva absència i això també és un flac favor a l'audiencia.

Per qui no sàpiga de que va li explicaré amb quatre paraules. Agafen una tia fea del cagar, li enxufen botox, silicona, dents postisses, tint per el cabell i la deixen molt millor del que va entrar. Ho enmarquen tot en un plató amb familiars i amics sobreactuats que llencen llàgrimes abans de que els hi diguin res. Tot això ho presenta dramaticament la Teresa Viejo que, per cert, sembla que tingui les dents enganxades. Una mamada a un fuster ensil·liconant?

A tu et convenen tres programes com a mínim

Ni som ni serem

En els comentaris del meu post anterior he descobert que la carpa Juanita havia traspassat (al Liverpool?). Quina ha sigut la meva sorpresa al descobrir que els catalans ja no tenim cap referent animal. No tenim cap mascota per identificar-nos.

Companys, deixem-nos d'estatuts i aeroports. Sense mascota, ni som ni serem.

La orca Ulysses ja fa un temps que ens va deixar per anar a fer les amèriques. L'esquerp Floquet de Neu va passar a millor vida. La carpa Juanita ja no pot veure en porró. Qui ens queda? El conill Carlitos no val. Només era un conill obés que va tenir els seus minuts de glòria.

Ara quan anem pel món i ens demanin que parlem del nostre país, que direm? Quins referents podrem donar als turistes i als estrangers? Companys, això és una crisi d'estat sense precedents. El dolor per la mort de la carpa Juanita no ens pot deixar els ulls plorosos per sempre. No ens pot encegar i no deixar-nos veure la crua realitat. Hem de fer el que sigui per buscar un nou referent animal!

Com a mesura transitoria i fins que no es trobi la nova mascota, proposo la creació d'una junta gestora a l'estil de la encapçalada lamentablement per Joan Trayter al FC Barcelona. La meva proposta per a nova mascota de Catalunya de forma provisional és: Carmen de Mairena, el Bulldog del Raval.

Hola corazones, en el coño tengo flores

Juanita, descansi en pau.

Escòcia

El pròxim 31 de març maxo a Escocia durant una setmana. Ja tinc els vols, un itinerari fet, un cotxe llogat i un grapat de B&B's reservats.

Tot i aquesta evident preparació prèvia, encara m'assalten molts dubtes que cap guia es capaç de resoldre'm:

• En tindré prou amb el meu anglés macarrònic?
• Sabre conduir per la esquerra?
• Sabré fer la conversió lliures-euros, euros-pesetes amb prou rapidés com perque no m'estafin?
• La ruta és massa llarga? Tindré temps? Em deixo alguna cosa important?
• Em trencaré el colze intentant canviar les marxes amb la dreta?
• El monstre del Llac Ness es podrà veure com si de la carpa Juanita es tractés?
• En cas afirmatiu, també beurà en porró?
• És més, la carpa Juanita encara és viva?
• Els escocesos porten calçotets sota la faldilla?
• Entraré a les glorietes per l'altra banda?
• En tindré prou amb 3Gb de memoria per la càmera digital?

Ja veieu, navegant en un mar de dubtes.

Algú me'n pot resoldre algun? Gràcies.

La planxa o la vida

Avui m'agradaria seure al sofà a mirar la tele, acabar aquell llibre que tinc a mitges, navegar una bona estona per internet, contestar aquells mails morts de fàstic, fer comentaris als vostres blogs, escriure un bon post en aquest blog, menjar-me un coulant, jugar al Pro Evolution Soccer, anar a comprar un bon llibre, etc., etc.... Però no, no puc. La senyora m'ha dit que haig de planxar, i jo, com a bon calçasses que sóc, doncs ho faré.

Aquí la mostra d'una bona part de la feina que tinc pendent:

Els texans són lo més fàcil de planxar

Per cert, ja podeu fer donacions a la causa "Cap Calçasses sense una Driron". Per fer-ho heu de fer un ingrés de 20€ mínim al següent compte corrent: 2007-2111-22-11111211 i dos numeros més.

Un món perfecte (volum I)

En un món perfecte a la senyora del Master plus se li enganxaria la llengüa a l'aparell de massatges. Aquest es sobreescalfaria i en posar-se en contacte amb la panxeta començaria a llençar greixines a borbotones com si del volcà Etna es tractés. La senyora intentaria cridar pero com que no tindria llengüa ningú la sentiria. De cop però apareixeria el cap de marketing de l'empresa (que segur que és el seu marit) i intentant arrancar el Master Plus de la senyora li aniria a parar als ous i gràcies als seus potents rotors li arrancarien tots dos amb la conseqüent desaparició de la retenció de líquids.

En un món perfecte i despres d'aquest "terrible" accident, el Master Plus seria retirat del mercat i la senyora i el de marketing serien llençats al riu Besós amb els peus plens de ciment. Això si, ben drenats.

Ministry of Silly Walks

Repassant el blog del company de Tot esperant... he anat a petar a un video dels genials Monthy Python. Els podriem considerar els pares de l'humor. Ni humor intel·ligent ni estúpid. L'humor és humor i n'hi ha de pitjor i de millor. Parlant de John Cleese i companyía parlem d'humor i del bo. No bo, boníssim.

Recordant algun dels seus gags em va venir al cap un dels més bons i surrealistes que he vist. Es tracta del Ministeri de caminars estúpids i com el seu títol indica es basa en un Ministeri del gobern d'Anglaterra que gestiona la gent que camina d'una forma estupida. Com estupid semblo jo explicant-lo quan el podeu veure. Una imatge val... (calla ja!)

No l'he trobat subtitulat. John Cleese rep al seu despatx al ministeri un personatge que creu que el seu caminar és estúpid. Cleese li diu que el ministeri no el pot ajudar ja que el gobern dona igualtat als ministeris de Defensa, Seguertat Social, Sanitat, Vivenda, Educació i Caminars estúpids i el seu caminar no és prou éstupid. Al final li ofereix una beca per treballar en el Caminar estúpid anglo-francés. És simplement brillant.

Buscant he trobat una samarreta genial a la venda. Algú s'apunta a comprar-la?

John Cleese i Leslie Nielsen, pares de l'humor modern.

Tous: temporada estiu 2007

RacoDC presenta en exclusiva la nova temporada estiu 2007 de Tous.

Les primeres col·leccions a veure la llum són la col·lecció de rellotges Coromines i els penjolls Kosovo.

Col·lecció Coromines

Col·lecció Kosovo

Tot i el mal gust del muntatge, dir-vos que espero que la justícia sigui justa (toma jeroma!) i deixi el gendre en llibertat i posi els xorissos allà on els toca, o sigui, al trullo.

Una mica de música per calmar les feres, o per encendre-les encara més...

Deslocalitzacions i Ikea

Ja sé que quedar-se sense feina és una putada per a qualsevol. (Menys per Tita Cervera). Amb aquest primer axioma sobre la taula us passaré a rajar, per aquest ordre: els sindicats, la patronal, l'INEM, el conseller de treball i la mare que els va parir.

Tothom, qui més qui menys, té tendencia a comprar barat. Jo, per exemple, si puc comprar l'aigüa a l'Aldi a 0.57€ els 5 litres no la compraré a 1€ al forn de sota casa. Jo, per exemple, si puc comprar la tauleta de nit per 50€ a l'IKEA no la faré fer al fuster per 220€. Doncs bé, les empreses fan més o menys el mateix. Si poden fer el mateix pagant la meitat, doncs ho fan. I direu: Si pero aquí juguen amb persones i les seves feines! Vale, i no perjudiquem a un fuster quan anem a l'IKEA? I no es perjudica a Font Bona de Carme i al meu forner quan es compra aigüa de Granada a meitat de preu en un super alemany? I no perjudiqueu a la botiga de roba de tota la vida quan comprem al Zara? No siguem hipòcrites, tots intentem comprar sempre lo més barat i si hem d'anar a fora ho fem. Doncs les empreses igual. En alguns casos es compra lo més barat perque no et pots permetre el luxe de gastar ni un euro més, però en la majoria de casos no. Evidentment una empresa ha de pagar fins a l'últim centau del que estipula el contracte, però si decideix marxar doncs res, hay que joderse.

Potser algun dia el forner de sota casa meva haurà de tancar ja que el pa ara el comprem al Carrefour a meitat de preu.

Potser el fuster haurà d'anar a muntar mobles a la Senia ja que allà es venen en quantitats industrials i, com sempre, a molt millor preu. Potser, a la Sènia, no perdrà cap més dit.

Satisfacció i nous objectius

Avui he jugat l'últim partit de la temporada al Hattrick. He quedat 5é de 8 equips. No és una gran posició però analitzant la temporada a fons observarem que no està tan malament. L'objectiu, com sempre, era l'ascens. Aviat, però, em van posar al lloc on mereixia: les posicions de descens. Hi he estat la majoria de jornades però cap al final he sapigut sortir del pou. La penultima jornada vaig fer el pipiolo i no vaig fer l'alineació, vai perdre 5-0. Aquest lamentable fet encara justifica més la satisfacció per la posició final.

Soc el 5é, els Amunike's Friends

Qui no sàpiga de que li estic parlant, el Hattrick és un fantàstic joc de futbol online on tens un equip al qual dirigeixes, tan la part esportiva com la directiva. Els jugadors són inventats i cadascú té les seves habilitats. Els partits són de 90 minuts a base de text. Pots entrenar, fitxar (the best), jugar i gestionar. És friki, ho sé, però m'agrada.

Per la pròxima temporada l'objectiu serà, com sempre, l'ascens. Us mantindré informats.

Barçil·logismes

Sil·logisme: 1era premissa: X conté Y. 2a premissa: Y conté Z. Conclusió: X conté Z.

Sil·logisme: És molt dificil guanyar la Champions dos anys seguits. El Barça va guanyar la Champions la temporada anterior. Era molt dificil que el Barça guanyés la Champions aquest any.

La meva conclusió: Si guanyem la lliga ja podem estar contents.


Sil·logisme: Qui actua amb superbia acaba rebent el seu càstig. El Barça va actuar amb superbia quan va dir que guanyariem 6 copes. El Barça ha rebut el seu càstig.

La meva conclusió: Laporta i companyía, no ens confieu més les vostres fantasies, guardeu-les per les vostres masturbacions.

Sil·logisme: Amb talent però sense esforç no es guanyen els partits. Els jugadors del Barça no s'esforcen i confien només en el seu talent. El Barça no guanya partits.

La meva conclusió: Olé Gudjohnsen! Tens tota la raó.


Sil·logisme: Els brasilers són tots uns penques i uns aprofitats. El Barça té jugadors brasilers. El Barça té jugadors penques i aprofitats.

La meva conclusió: Sylvinho, tu n'ets la excepció. Romàrio, a tu t'ho perdono tot.

Telefònica: cabrons

Aquests de Telefònica (i totes les operadores en general) són uns desgraciats. Suposo que haureu vist l'anunci en que un noi ensenya al lloro a dir: DUUUOOOOO. Doncs bé, en aquell anunci ofereixen ADSL + Trucades per 9.90€ al mes*. Atenció: Hi ha asterisc, tots a tremolar! 10€ els tres primers mesos, la resta 41€ al mes. Fills de puta!

Per molt que ho posin amb lletra petita no haurien de permetre aquestes estafes.

Fer això és de mala persona, perque saps que algú sempre hi caurà i que als tres mesos els hi fotràs la gran hòstia.

Imbecilitat mòrbida

Racó dels calçasses ha obtingut, en exclusiva, les primeres imatges de De Juana Chaos un cop finalitzada la vaga de fam i retornat a Donosti. Sembla ser que ja se l'ha vist pel barri vell fotent-se pinxos, marmitako i txacolí per la vena.

En la primera imatge observem el seu primer dia a Donosti on va demanar, per favor, poder disfrutar de la seva anyorada Playa de la Concha:

Disfrutant del bon temps

En la segona imatge podem observar el seu estat actual:

De Juana fent l'espegat

Antillei antitabac

Noooo, no m'he tornat boig! Estic a favor de la llei antitabac pero, alhora, la critico per tova.

En aquest pais de merda només sabem fer les coses a mitges. Una bona llei i l'hem de fer a mitges, mira que som imbècils!. Ai que no s'enfadin els restauradors... Ai que les tabaqueres deixaran de guanyar diners... A prendre pel cul! N'estic fart d'arribar a casa despres de fer un beure i haver de fotre la roba al cubell de la roba bruta.

Per que passem el marrón de decidir si es deixa fumar o no als bars i/o restaurants? Perque no prohibim el tabac en qualsevol local tal i com fan els països amb cara i ulls? Perque els hi fem construir una ridicula separació entre la part de fumadors i no fumadors?

Evidentment són 4 els locals de menys de 100m2 (metro amunt, metro avall) que han optat per no deixar fumar. És un negoci i tothom vol guanyar diners. Normal! Si tots els locals fossin antitabac doncs tots tindrien les mateixes oportunitats de negoci que abans, no?

Tu ves fumant...

Au, fumadors i fumadores, tots cap al carrer i fumeu tan com vulgueu. Deixeu la nostra roba i els nostres pulmons en pau!!

Paraula de calçasses... Us lloem senyooooor.....

Saddam o la corbata massa ajustada

Ding, dong.

Hola, bon dia. Som del Planeta de Brindisi i venim a oferisli la culexió de gibres de "Receptes eròtiques". El primer volum: La Pizza Birmana, de regal.

Ding, dong.

Hola bon dia, tenen ADSL? Som de Penefònica i els hi oferim ADSL de 20€ a 32.95Mb al mes. O era al revés? Això si, amb trucades als nacionals de franc. O sigui, a la Guardia Civil.

Ding, dong.

Somos Testimonios de Hezbollah y queremos que conozcas a través de la palabra de Mahoma cual es el futuro de la suciedad y de nuestros hijos. No le interesa? Le dejamos un folleto explicativo en el que explica todo lo que usted desea saber sobre la Yihad...

Totes aquestes caricaturitzacions de comercials barats tenen un tret en comú. Tots porten americana i corbata. Ara resulta que Joan Puigcercòs, o el mascle de Ripoll, vol imposar la corbata i la americana als seus funcionaris. Molt bé Joanet! Això és progressisme. Tots amb la puta corbata que així sembla que som més eficients i treballadors. Doncs jo, tot i ser fill de camissers, em cago en la corbata i la americana. A veure... Que potser no es pot ser elegant amb una camisa guapa i uns texans arregladets? Que no es pot semblar seriós i treballador amb un jersei i uns pantalons de pana? Que no pot semblar de confiança un tio amb samarreta i texans? Jo no dic de treballar amb xandall o amb qualsevol cutrada, pero no cal que fem riure i ens haguem de disfressar per semblar bons currantes.

Son més bones persones ara?

Fabricants de corbates no em malinterpreteu. No estic en contra de la corbata, estic en contra de la corbata com a uniforme per semblar competent. Només us diré una cosa: la majoria de polítics en porten.

Visca Evo Morales i la seva chompa!