Ja sóc aquí (d'Escòcia)
He intentat començar aquest post mil vegades. No me'n surto. Estic molt espés, he tornat avui mateix i estic cansat. Per tant faré el següent, us posaré tots els punts que jo no sóc capaç d'ordenar amb una mica de gràcia i vosaltres mateixos els ordeneu. Si no voleu fer-ho, podeu mirar les fotos.
Edinburgh és altament recomanable / Conduir per l'esquerra és fàcil / Un gran viatge / He menjat massa / Les shortbread o típiques galetes de mantega són boníssimes / Molts llacs / Indrets molt ferèstecs pero impactants / Amb el meu anglés macarrónic vaig ser capaç de fer venir una grua a recollir-me / L'esmorzar escocés no es pot aguantar més de 10 dies. Masses calòries / Com sempre les fotos que has fet no fan justícia al que has vist / Per molt que t'agradi viatjar, com a casa enlloc / En fi, tot molt bé / Me'n vaig a dormir.
Entrades
7 comentaris:
Quina ràbia que em fa aquest missatge seu. Aquelles terres són un dels meus somnis i... aquest any, fins el nadal que no puc agafar vacances!
De totes maneres, me n'alegro que s'ho hagi passat tan bé. A mi, a Malta, sí que va costar-me bastant acostumar-me a conduir per l'esquerra. Cada cop que pujava al cotxe ho passava fatal.
Explica això de la grua, campió. Segur que no era un Corsa.
I del whisky no en diu res?
De veritat li ha agradat el menjar escocès? Jo quan vaig ser-hi ho vaig passar força malament en aquest aspecte.
Fins Nadal?? Pobre home, no m'extranya que tingui rabia a dins. Pensi que per Nadal no és la millor epoca per anar a Escocia. Deixi-ho per l'estiu del 2008...
Lo de la grua.. Doncs mira, va fallar el cotxe enmig del no res. Jo, força nerviós, perque enganyar-vos... vaig trucar a assistencia de Avis (lloguer) i amb una conversa surreal vaig fer entendre qui era, que em passava i on era. 1 hora mes tard tenia la grua allà que ens recollia i ens portava a Glasgow (1h i mitja en una incomode grua) i ens feia perdre una reserva de B&B, una tarda de visites fantastiques. L'endema vam haver de fer el doble de km's per tornar al punt de partida d'aquella jornada. No era un Corsa, era un Ford Fiesta. Despres vem tenir un Peugeot 207.
Del whisky vem fer-ne la ruta, vem visitar la destileria de Cardhu i vem tastar-lo. No m'agrada el whisky i entre el tast i la olor vaig anar torrat durant una 1/2 hora (exagerant).
El menjar no em desagradava. No era per menjar-ho tota la vida pero per una setmana estava bé. També saben fer bons menjars...
A Escòcia, on es menja millor, és als pubs.
Cert, als pubs es menja força bé.
Quina ràbia...
Tot i això, me n'alegro per vostè.
Publica un comentari a l'entrada