27.2.07

Carta oberta a Txiki Beguiristain

Estimat Txiki,

Jo sóc un entrenador autodidacte, bàsicament m'he format a base de PC Futbol, Hattrick i escoltant els savis de la taula del darrere del meu bar de capçalera (rodolí). Com a currículum no em portarà gaire lluny pero tinc ulls a la cara i m'adono dels problemes d'aquest Barça. Despres del partit d'ahir s'ha desfermat l'eufòria i ja sembla que ens tornem a menjar el món. Típica reacció del culé. Jo toco més de peus a terra i quan tornin a arribar les hòsties, que tornaran, a mi no m'agafaran amb els pixats al ventre. Aquesta lliga està guanyada, remontarem a la Copa i ens fotran un pa com unes hòsties a la Champions.

El motiu de la present, però, és parlar del futur. Primer de tot m'agradaria parlar de baixes. Tenim uns jugadors que demanen una jubilació a crits: Edmilson, Belletti, Motta i Giuly ja no tenen lloc en aquest equip. Viuen del passat i ja no aporten res. Un altre cas és Jorquera. Jo el considero un gran porter, inclús millor que Valdés. De totes maneres sé que mai serà titular i em sap greu per ell. Per tant, crec que seria bo per ell canviar d'aires. Guardem-n'he una opció de recompra preferent pero no trenquem la carrera a un gran futbolista. Saviola també demana la baixa ja! No és dolent, pot triomfar a un altre equip, però al Barça ja no hi pinta res. No és un bon suplent d'Eto'o i cobrant el que cobra és un estorb.

Molts ja sabeu que jo vendria a Ronaldinho. Com que sé que això no passarà, donem-li confiança pero no ni perdonem tantes. Que entreni com tots i si té una mala época doncs que mengi banqueta. Que no visqui d'una filigrana i un gol de falta. Com a crack se li ha d'exigir molt més. Si volem vendre samarretes ja li demanarem als senyors de Kukuxumusu.

Tema altes. No sé com ningú més se n'adona. Necessitem ja un negre al mig del camp! Un Makelele, un Essien, un Diarra, un Viera, etc... No cal que sigui un mestre amb la pilota. No cal. Necessitem un mig destructor amb un gran físic i que posi la cama si o si. Deixem-nos de toies com Edmilson, guaperes com Màrquez o puteros com Motta. Fitxem un portento físic que treballi com el que més. Estic segur que n'hi ha a patades.

Que més canviaria? Doncs un bon suplent per Eto'o, un extrem per suplir a Giuly i un lateral esquerre de confiança. Sylvinho m'encanta pero el tio ja és gran i s'ha de pensar en el futur. De totes maneres Txiqui, mira al planter abans d'anar pel món. Segur que a casa tens bons jugadors que, si hi confies, segur que triumfaran. Confiem en el teu olfacte (sic).


Atentament,

El teu calçasses

20.2.07

Oferta cultural impossible

Inspirant-me en el post "Pelis Nazis" del Guionista brillant us passo una llista de propostes culturals que, per raons evidents, mai veuran la llum:
  • "Frank Rijkaard i la pedra filosofal"
  • "Mari Angels Feliu i la cambra secreta"
  • "El silenci dels budells" amb De Juana Chaos
  • "Monsterrat Caballé sobre hielo"
  • "Lo que el ojo no vé", programa d'esports presentat per Stevie Wonder
  • "¿Quiere adelgazar? Pregunteme como", de De Juana Chaos
  • "Lo mejor que le puede passar a un Saddam. Trucos para ganar en el ahorcado."
  • "Los Picapiedra", dibuixos animats ambientats al Valle de los Caídos
  • "Todo sobre tu (puta) madre", Tribut a Jose Maria Aznar
  • "El Rey Meón", de Samuel Eto'o
  • "Te doy mis ojos", de El Dioni
  • "Crash" amb El Farruquito
  • "Mentiroso compulsivo", de Mohammed 'El egipci'

Avançant-me als esdeveniments, demano perdó a tots els que us heu sentit ofesos. A la resta, us convido a fer les vostres propostes de cultura impossible.

18.2.07

Transexual

Ningú més s'ha adonat que Maria Teresa Fernandez de la Vega és un home?


No la veieu més com un personatge de Toni Rovira y tu que no pas com a vispresidenta del Govern? Jo si.

15.2.07

Miente Pinocho!

L'altre dia, tot berenant, vaig topar amb "A tu lado". La veritat és que aquests programes del cor no m'han interessat mai gaire pero sempre desperten la curiositat per saber quina en diran. A veure qui la diu més grossa! Fa dies que se sent parlar del polígraf, jo encara no n'havia vist cap.

Intentaré resumir el que jo vaig poder veure. La subjecte en qüestió era la voluptuosa Yurima, germana de l'inefable Dinio i novia de Ramiro Lapiedra. Aquesta noia ha estat acusada de tràfic de drogues, té molt mala relació amb Elodie (la dona de Dinio), el seu tiet ha abusat d'ella i no es parla amb sa mare. Molt engrescador com a targeta de presentació.

Doncs bé, comença el polígraf: Yurima amb unes corretges per sobre el
pit, un listillo amb un portàtil fent els analisis pertinents, una serie de savis tertulians i la malaguanyada Emma Garcia com a presentadora i preguntadora.

Comencen les preguntes amb una intrigant música de misteri. A cada resposta de Yurima, el públic respon amb "oooooohhhhh" i els savis van prenent notes (estaran fent un llibre?). Un cop acabada la tanda de preguntes, es dona a conèixer el resultat del polígraf. L'Emma torna a formular les preguntes i el listillo del portàtil ens desvetlla si ha dit la veritat o ha mentit. Despres de cada pregunta els savis comenten la jugada.

És entretingut, no us ho negaré.


Ara m'imaginava com aniria si jo fos l'entrevistat:

-Albert, ¿es verdad que "Racó del calçasses" es el mejor blog? Si.
Albert ha respondido que si y el poligrafo dice que.... miente!!

-Albert, ¿té da rábia Joan Manuel Serrat? Si.
Albert ha respondido que si y el poligrafo dice que.... dice la verdad.

-Albert, ¿Has mantenido relaciones sexuales con Yurima? No.
Albert ha respondido que no y el poligrafo dice que.... miente!!

13.2.07

Tots som supers

Ho haig de confessar, m'agrada molt aquesta cançó. Ja sé que no és per la meva edat, peró és una bona cançó i m'agrada. Potser l'haureu escoltat durant el Club Super 3 i/o segurament l'haureu escoltat en l'anunci del milió de Supers.

(Just a sota teniu un reproductor perque l'escolteu. Aquest reporoductor és de goear.com, una interessant web on podeu pujar els vostres mp3 i tenir-los sempre a la xarxa i disponibles per a tothom)



Jo també he sigut del Club Super 3, concretament el num. 10415. Encara el recordo ara. També recordo que vaig guanyar un mític Superqué de la Quinzena. La pregunta era quants segons tenia un any diria. Ho vaig respondre amb una bona calculadora i... em va tocar. Un rellotge digital de TV3. La veritat és que al rebre aquella carta amb un premi em va fer, per moments, el nen més feliç del món.



Fiuuuuuuuu!!!!

9.2.07

De Juana, chao!

Si, ja sé que per el títol semblarà una carta al director de, per exemple, el diari el Mundo, però bé, intenteu entendre-ho.

Parlant d'aquest imbecil m'assalta un sentiment contradictori. Per una banda crec que un tio que s'ha carregat, directe o indirectament, a 25 persones, mereix 18, 40 i 90000 anys de
presó. Per altre banda, amb tot el que li ha passat, veus que la justícia espanyola no funciona com hauria de funcionar.

Tornarà a sonar fatxa pero aquest tio no hauria de sortir mai de la presó. Aquest desgraciat no ha de sortir-ne ni per anar a declarar. D'altre banda, i tal i com marca l'actual llei, hauria de ser al carrer. Ha complert el que la llei diu, per tant no el podem deixar més anys tancat. Aquí és on crec que tenim el problema. Una pena de 3000 anys no es pot reduir a 18 anys per bona conducta. El mal que ha fet aquest tio no es cura amb 3000 - 2982 = 18 anys, i menys per bona conducta!! Un macabre com aquest ha de morir a la presó. Acosteu-lo tan com vulgueu, poseu-li la presó a costat de casa si cal, peró no n'has de sortir mai!

La llei vigent està per cumplir-la, per tant no el processem per opinar. La llei vigent és dolenta, la bona conducta i els límits d'anys a la presó no poden perdonar la mort de 25 persones, ni la d'una! Per tant, la meva conclusió és: De Juana, per mi com si et mores de gana, però sapigues que ara hauries de ser el carrer gràcies a unes lleis fetes amb el cul.

Xao!

Us deixo, ara vaig a jugar a futbol. Si guanyem ens proclamem campions, si perdem, quedem segons. Si guanyem ens diran que hem guanyat perque ells tenien lesions. Si perdem ens diran que som patètics i que no guanyem ni a l'equip B. Bé, doncs que hi farem. Com deia el savi: "El fútbol es así!"

6.2.07

El quillo del metro

Avui us recomano uns enllaços al Youtube amb uns videos força interessants. El primer és un video, grabat al metro de València en que un "nyinyato" es posa amb un home gran fins que a aquest se li acaba la paciència i li fot un mastegot (tot real). En aquest video podem veure la classe de canalles/quillos/desgraciats que tenim en aquest pais. Atenció com s'embalantona el quillo quan està a l'altre banda amb un tio al mig separant-los:

Click aqui per veure aquest video....

El següent video és una altre versió d'aquest video. És tronxant! Com s'ho curra la gent...


Molt bé abuelete, ets el nostre nou ídol!

3.2.07

Pizza de pesto amb formatge de cabra

Us passo una sencillíssima recepta que: és molt bona i és molt fàcil. És la pizza de pesto amb formatge de cabra. Per fer-la necessiteu: una base de pizza (jo en tenia unes d'integrals congelades comprades al Mercadona), salsa pesto (la de l'àrea de Guissona, que jo vaig utilitzar, us serveix. Fer-ne és molt fàcil), i un tall de formatge de cabra (és més car del que pensava, 2 talls = 2.5€).

Passos a seguir: treure la base del congelador, cobrir la base amb la salsa de pesto (que quedi tota la pizza ben coberta), posar el tall de formatge de cabra al mig i cap al forn. Jo li vaig tenir uns 12 minuts a uns 180º. Podeu posar una nou sobre el tall de formatge, queda més ben decorada. Les fotos que us passo són bastant lamentables, la meva càmera digital també ho és. N'haig de comprar una ja!!

Acabaré fent un rodolí com el mític Jaume Pastallé: "Si a baloncesto heu de jugar, una pizza de pesto heu de menjar".

Bon profit!!

1.2.07

Si no vols pols no vagis a l'era

Us passo un article d'opinió llegit a l'Avui de dilluns. L'escriu Xavi Bosch, periodista i conductor de El Món a RAC1. Estic totalment d'acord amb el que hi diu.

La plaga
"Casa nostra és sagrada. Ens poden atracar al carrer, estirar la bossa, cisar la cartera, robar el mòbil, el CD del cotxe o fins el cotxe sencer. Però casa nostra, no! És la nostra pàtria.
N'estem tips! La setmana passada el rector de Fogars de Montclús, que viu a tocar de l'església, va sentir que trucaven a la porta i va obrir. D'una patacada van entrar tres encaputxats, li van prendre els diners, el van lligar, van tallar la línia de telèfon, i van marxar. Recuperat de l'ensurt, el mossèn va dir: "És una plaga!"

És un nou sistema de loteria. No cal haver comprat números per participar-hi. Toca a qui toca. Constructors, pagesos, mossens, camioners, els qui fan joies o són forners. Toca a rics, toca a rucs, a camallargs i camacurts. De Sudanell a Torroella, de Teià fins a Corbera, de Girona a Riudoms. A Sant Cugat, Sant Fruitós, Sant Hilari o Santa Susanna. Tant se val que sigui sant o sigui santa. Per la finestra o pel rebost, pel garatge o per la porta. Silenciós o amb violència? Malauradament no es pot triar. Això sí, tot i les seqüeles psicològiques que deixa saber que hi ha hagut algú passejant per casa teva, per l'habitació mentre dormies, li hem d'agrair al lladre que no ens hagi despertat i, sobretot, que no ens hagi estomacat. Tot un detall.

Contra els robatoris a les cases, estadístiques. Sol ser la resposta de les autoritats. En un sol any, i només en territori Mossos, admeten que hi va haver 533 robatoris silenciosos en cases amb gent a dins i 38 robatoris més amb violència. I això, segons unes xifres oficials que sempre llimen molt arran. Com poden dir que és "una sensació d'alarma" més que una realitat? Com poden dir que els robatoris a les cases "van de baixa", si la mateixa font revela que això és un 25% més de casos que l'any anterior? Com poden tenir les penques de dir que són "casos aïllats" quan en els tres últims mesos del 2006 les xifres s'han disparat? La tendència, malauradament, és clara. I no, en canvi, el remei. El president Montilla deia dissabte que no hi ha "solucions màgiques". Doncs que les busquin terrenals, però volem dormir tranquils. Exigim seguretat, ja. Clamem perquè Catalunya no esdevingui el paradís de la xoriçada. Que els qui enxampin una sola vegada no els surti barat. Que els Mossos no hagin de detenir un mateix paio en tres ocasions diferents. Que no volem dormir amb la pistola sota el coixí. Que no hem caure en la temptació de la legítima defensa... Però casa nostra és la nostra pàtria i no volem clapar amb l'orella dreta i prenent gotetes de flors de Bach per fer-nos passar la por. "
Xavi Bosch, Diari Avui

L'altre dia en van pelar dos mentre robaven a casa d'un home innocent. Sonarà fatxa pero mira, dos menys que ja no robaran. Que es fotin!


Jo resumiria tot plegat amb una cel·lebre frase del nostre col·lega i estimat Magí: "És casa meva, no mengeu".