29.3.08

Tamudo, català de l'any

No ha pogut ser. Raúl Tamudo ha esperat fins l'últim moment, sabia que no estava entre els tres finalistes però un patriota català com ell mai perd l'esperança. El seny i la rauxa. El Raúl sabia que si no estava a la final no podia guanyar-la però el Tamudo confiava en la mort dels tres candidats durant l'acte i la seva proclamació com a Català de l'any. Res li fa més il·lusió a en Raúl. Si hagués d'escollir entre ser Català de l'any o aixecar la copa del mundial amb Espanya, ell ho tindria molt clar. Catalunya sempre, Pau Claris un mitjamerda al seu costat.

Al compàs de la Santa Espina marcant els tempos, en Raúl ha començat diferents discursos per si sonava la flauta i era ell l'elegit. Vegem-ne els primers esborranys:

"¡Vote vote vote! ¡De La Vanguardia el que no vote!"

"¡Sois cojonudos, este premio es por vosotros! ¡Viva Cataluña y viva España!"

"Tenemos que ir premio a premio. Mi siguiente objetivo es ser Español del año."

"Que no, que no, que no quiero irme al Bolton."

"És un honor per a mi ser el Catalufo... ¡argh, mierda! ¡ya se me ha escapado!"

"¿Catalán? No, yo soy del Español.... !Anggghh, angghh! ¿Lo pillaís? !Anggghh, angghh!"


"Si Luís, ser el Catalán del año es lo mas grande"

27.3.08

Aforismes I

  • Arribarà un dia en que les deconstruccions fotran pena.
  • Laurent Blanc seria un bon entrenador per el Barça
  • Avui han fet, amb diferència, el millor Polònia.
  • La Marbelys de Fama és una bona pajarraca.
  • Mentre Ronaldinho estigui al Barça les natilles de l'Àrea de Guissona seran molt més bones que les Danet.

El nou Arsène Wenger

25.3.08

Si el món fos una mica més just...

...portades com aquestes haurien de ser ben reals...




20.3.08

Famosos avistats i fotografiats a Paris

François Truffaut al centre Pompidou

René Artois a la Defense

François Mitterrand al Sacre Coeur

Charles de Gaulle al Louvre

14.3.08

Bromes que tothom et fa quan dius que vas a Paris


Som tan poc originals la raça humana. Sempre caiem en els tòpics i en la broma fàcil i recorrent. Jo el primer.

Quan dius que vas a Paris sempre sents les mateixes xorrades (i jo sempre penso...):
  • Compte que no en marxeu dos i en torneu tres. (Per veure't a tu de nou, jo ni tornaria...)
  • Què aneu a buscar a Paris? Un fill? (No,a ta puta mare en almívar)
  • Cafeolé! (Hehehehe)
  • A veure si veus el geperut a Notredame. (No és el meu objectiu principal, la veritat)
  • A la Tour Eiffel li demanaràs matrimoni a la teva xicota? (Si, i després la fotré avall, caracul!)
Sí amics. Diumenge marxo a Paris per 4 dies. Ens veiem a la tornada. Bon voyage.

11.3.08

Dobles que no s'aguanten per enlloc

¿Paolo Calabresi - Nicolas Cage?

Aquest no el signo jo, aquest el signa el Real Madrid. Tot un gol per l'escaire el que va marcar Paolo Calabresi fent-se passar per Nicolas Cage aka l'actor amb paralisi facial. Si jo fos del Madrid els tornaria la jugada a aquests bastards italians. Els hi enviaria, per exemple:

-Benito Pocino a l'estadi de la Roma fent-lo passar per Dustin Hoffman.

-Nacho Fresneda a San Siro fent-lo passar per Ben Affleck.

-Santi Sans a Torí fent-lo passar per Larry Hagman.

Si són tan bastrussus com a la llotja del Bernabeu, segur que cola.


P.D.: Per cert, en la foto que adjunto, Calabresi és el doble de Quim Morales. Ah que sí?.

Carta abierta de Rajoy a su niña

Apreciada Victoria,

Así es como te tenias que llamar y así es como te tendré siempre en mi corashón. Lo tuyo ha sido un aborto y creo que a mi pronto me van a mandar a tomar por el culo. La verdad es que hemos ganado pero ya sabes, Zapatero ha ganado mas.

Yo querría que tu hubieras sido una niña feliz, con un padre y una madre, que tuvieras estudios y que nunca vieras un puto inmigrante por la calle ni un maricón de mierda sentándose a tu lado (esto me lo ha escrito Ángel). Los rojos te han matado antes de nacer y casi que mejor. Este país, gobernado por la izquierda, pronto parecerá la URSS, todos los niños hablaran solo catalán y los terroristas dirigirán los políticos como títeres en un teatro (esto también). Este no es país para una española como tú.

El trasvase, el aumento de la seguridad, la supresión de la Educación por la ciudadania.... Tantas cosas que hubiéramos tenido que hacer juntos y que nos han arrebatado. Ahora mis propios compañeros me quieren arrebatar también la presidencia del partido. Cabrones. No sé si quien venga querrá adoptarte. Sinceramente, lo dudo. Creo que ya no te quiere nadie y no quieren saber nada de ti. Como Amina Lawal, lapidada.

No sufras por mi, el dinero ya lo tengo hecho y trabajo no me faltará. Solo recuerda que, a pesar de todo, yo siempre te querré y te tendré en mi corazón. Viva Essshhpaña!

Siempre tuyo,


Mariano Rajoy
Presidente del PP (de momento)

5.3.08

Always Look on the Bright Side of Life


En aquest blog sempre hem defensat el mal com desencadenador del bé. En el cel·lebradíssim (sic) post de El plaer del dolor ja varem parlar de la pilotada als ous com a desencadenadora de la sensació de milloria i com a màxima per a descobrir que sempre podem estar molt pitjor.

La tècnica de la que us vull parlar avui consisteix en transformar un lament en un contra-lament. Per a fer-ho sempre elevarem el lament al quadrat i l'utilitzarem per a fer veure al lamentat que el seu lament és un cagalló al costat del nostre. Us passo quatre situacions que, a tall d'exemple, ens serviran per il·lustrar-ho tot una mica més (i tot aquest rotllo per col·lar-nos quatre exemples suposadament graciosos? Doncs sí):
  • Un company que té una bonica caseta amb hortet es queixa per què han fet un immens bloc de pisos enganxat a la seva casa. Nosaltres li respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podrien haver-hi construït un escorxador, una planta de compostatge o fins i tot un crematori nazi. Això sí que seria una bona merda". En aquest instant és possible que el nostre company agraeixi la construcció d'aquest bloc de pisos. Serà feliç.
  • Un familiar es trenca una cama i es lamenta per a la dependència que li provoca aquest fet. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver perdut els dos ulls en el mateix incident i ara, apart de coix, series cec. Això si que seria una merda". El familiar ens estimarà, serà feliç amb el seu trencament.
  • El nostre veí vol veure La isla de los famosos però quan està a punt de començar, la antena comunitària peta. Ens ve a veure a casa i es queixa per la seva mala sort. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver vist la Isla i que la Karmele es despullés i es masturbés davant la càmera. Això si que et perjudicaria". El veí no molestarà mai més per arreglar la antena i instal·lar el TDT, serà feliç amb el què té.
  • Un amic es lamenta per la pujada del preu de la gasolina. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Si valgués 15€ el litre si que seria car. Pensa que arribarà el dia en que la gasolina l'haurem de comprar al Club del Gourmet de El corte inglés". A partir d'aquí el nostre amic posarà gasolina sense recança. Serà feliç.

1.3.08

Absentisme laboral


L'absentisme laboral és un fet que preocupa a l'empresa i a les institucions. No seré jo qui animi al poble a augmentar-lo encara més, ja me'n guardaré prou. Això sí, el què vull oferir-vos és un grapat d'excuses que no ens serviran si volem faltar a la feina. No tot s'hi val:


-Ahir al vespre estava mirant Una verdad incómoda d'Al Gore i vaig sofrir un còl·lic nefrític.

-Vaig estar recollint cadàvers calcinats i vaig innal·lar partícules tòxiques. Quasi no puc respirar... Ehem! Ehem!

-La tapa del delco del meu cotxe fa el tonto.


-No heu sentit res d'aquell camió ple de materials radioactius que ha bolcat? NO?!?! Doncs jo anava al cotxe del darrere.

-El meu fill s'ha empassat un sac de Portland.


-El meu barri està immers en una onada de violència que sembla no tenir aturador. La policia no ens deixa sortir de casa. Diria que va per llarg.


-Tinc totes les camises brutes.


-La subestació de Maragall ha tornat a cremar. A casa no tenim llum i el despertador no ha sonat.


-M'he tallat la aorta afaitant-me. He perdut varis decil·litres de sang.


-Venint cap aquí he estat abordat per un batalló d'uns setanta legionaris gais que m'han vexat i penetrat analment. Estic molt tocat.