Si no vols pols no vagis a l'era

Us passo un article d'opinió llegit a l'Avui de dilluns. L'escriu Xavi Bosch, periodista i conductor de El Món a RAC1. Estic totalment d'acord amb el que hi diu.

La plaga
"Casa nostra és sagrada. Ens poden atracar al carrer, estirar la bossa, cisar la cartera, robar el mòbil, el CD del cotxe o fins el cotxe sencer. Però casa nostra, no! És la nostra pàtria.
N'estem tips! La setmana passada el rector de Fogars de Montclús, que viu a tocar de l'església, va sentir que trucaven a la porta i va obrir. D'una patacada van entrar tres encaputxats, li van prendre els diners, el van lligar, van tallar la línia de telèfon, i van marxar. Recuperat de l'ensurt, el mossèn va dir: "És una plaga!"

És un nou sistema de loteria. No cal haver comprat números per participar-hi. Toca a qui toca. Constructors, pagesos, mossens, camioners, els qui fan joies o són forners. Toca a rics, toca a rucs, a camallargs i camacurts. De Sudanell a Torroella, de Teià fins a Corbera, de Girona a Riudoms. A Sant Cugat, Sant Fruitós, Sant Hilari o Santa Susanna. Tant se val que sigui sant o sigui santa. Per la finestra o pel rebost, pel garatge o per la porta. Silenciós o amb violència? Malauradament no es pot triar. Això sí, tot i les seqüeles psicològiques que deixa saber que hi ha hagut algú passejant per casa teva, per l'habitació mentre dormies, li hem d'agrair al lladre que no ens hagi despertat i, sobretot, que no ens hagi estomacat. Tot un detall.

Contra els robatoris a les cases, estadístiques. Sol ser la resposta de les autoritats. En un sol any, i només en territori Mossos, admeten que hi va haver 533 robatoris silenciosos en cases amb gent a dins i 38 robatoris més amb violència. I això, segons unes xifres oficials que sempre llimen molt arran. Com poden dir que és "una sensació d'alarma" més que una realitat? Com poden dir que els robatoris a les cases "van de baixa", si la mateixa font revela que això és un 25% més de casos que l'any anterior? Com poden tenir les penques de dir que són "casos aïllats" quan en els tres últims mesos del 2006 les xifres s'han disparat? La tendència, malauradament, és clara. I no, en canvi, el remei. El president Montilla deia dissabte que no hi ha "solucions màgiques". Doncs que les busquin terrenals, però volem dormir tranquils. Exigim seguretat, ja. Clamem perquè Catalunya no esdevingui el paradís de la xoriçada. Que els qui enxampin una sola vegada no els surti barat. Que els Mossos no hagin de detenir un mateix paio en tres ocasions diferents. Que no volem dormir amb la pistola sota el coixí. Que no hem caure en la temptació de la legítima defensa... Però casa nostra és la nostra pàtria i no volem clapar amb l'orella dreta i prenent gotetes de flors de Bach per fer-nos passar la por. "

Xavi Bosch, Diari Avui

L'altre dia en van pelar dos mentre robaven a casa d'un home innocent. Sonarà fatxa pero mira, dos menys que ja no robaran. Que es fotin!

Jo resumiria tot plegat amb una cel·lebre frase del nostre col·lega i estimat Magí: "És casa meva, no mengeu".