20.4.07

No estamos locos (o si?)

Encara no sé perque vaig obrir aquest blog. Un mes abans d'obrir-lo ni tan sols en llegia cap. Un dia, no sé com, vaig començar a llegir-ne. Un més despres començava aquest blog que no sé que persegueix i no sé si durarà gaires anys.

Desde que l'he creat crec que he anat embogint cada dia més. A vegades em preocupa que cada cosa que fagi, cada cosa que em passi, cada cosa que vegi, sigui susceptible de poder ser blogada. Suposo que és la novetat i que amb el temps m'hi acostumaré però ara per ara hi penso hora si hora també. L'altre "problema" són els comentaris. M'encanta
rebre comentaris als posts, encara que siguin contraris al que dic. Els comentaris van cada dia a més i jo me n'alegro. El problema arriba quan en tinc pocs. Penso: no agrada? Doncs mira, jo prefereixo que agradi. I si ho llegiu doncs ja em dono per satisfet.

A vegades penso que m'estic obsessionant. És una cosa sana, ho sé, peró llegeixo
això al meu estimat 20minutos i em torno a preocupar.


Doctor Corbella, no sé que em passa? I a la seva dona sap que li passa? No li podia diagnosticar res abans de que tot això sortís a la llum?

9 comentaris:

xbgras ha dit...

Deixa tranquil al Dr.Corbella que ja te prou feina a casa seva.

Mallerengu ha dit...

Camarada, això són crisis existencials que tot blogger pateix en un moment o altre. No s'obsessioni amb els comentaris ni si amb agrada o no, i tampoc es torni boig per actualitzar. Hi ha coses més importants que els blogs.

Mallerengu ha dit...

l'ordre dels factors no altera el producte

Anònim ha dit...

de mari pau a mari pau i tiro per que em toca

doc cesc

Anònim ha dit...

quan dic tiro vull dir apunto i disparo, critico. Ara, que si es posa a tiro prefereixo la Jené (no confondre amb lo gené, aquest l'hauriem d'enganxar d'esquena i recollint el sabó del terra de la dutxa), la Huguet fa fàstic amb aquelles tires a lo Guallart que li pengen del coll.

sombretti ha dit...

A mi com que em fa molta mandra posar-me a escriure, deixo que la càmara del mòbil faci la feina... i quan vaig pel carrer vaig amb els 6 sentits alerta per si puc fotografiar un algu que em faci gràcia i després pugui penjar... encara que de comentaris, ben poquets.

I la veritat és que m'és bastant igual no rebre'n, el blog el seguiré fent igual.

I així que a Igualada no hi ha guiris? no saps pas la sort que teniu!!

Doc Moriarty ha dit...

Vaig obrir el meu a l'agost, quan el senyor Brillant em va comentar que tenia un (que ja no existeix, i era sublim). Des d'aleshores reconec que m'hi he enganxat.

Per les respostes, no s'hi capfiqui: la gent sovint té poc temps per respondre, i no diu res, com té tota la tarda lliure per anar escrivint tonteries pel món.

Quan pugui m'escapo a Igualada a fer una signatura!

set sota zero ha dit...

És veritat que això del blog enganxa i de vegades pots arribar a estressar-te, però és més creatiu que estar hores enganxat a la tele mirant porqueria. Endavant!

toni ha dit...

doncs jo t'animo a continuar perque almenys d'aquesta manera et torno a conèixer!