Oda a l'arròs bullit
Aquests dies he estat cagant líquid. Si, he tingut cagarrines senyora!
Desde sempre un bon remei per les cagarrines ha estat el mai prou ben valorat arròs bullit. A mi m'encanta i he de reconèixer que molts cops no recordo de fer-me'n fins que vaig fluix de ventre. La recepta és senzilla: aigua, arròs, sal i una dent d'all. Tot bullidet i que quedi com més espesset, millor. Sa, barat i boníssim senyora!
Espesset és com ens agrada
Entrades
8 comentaris:
Per aquests casos Txumari Alfaro recomana una culleradeta de Cillit Bang i un tap de suro
ecs jo no soporto l'arròs bullit....me'l menjo quan vaig de varilla per obligació...però el detesto
La seva recepta de pizza al pesto amb formatge de cabra era més impactant sens dubte.
Permeti'm que li digui que tots sabem què és anar fluix de ventre. La foto il.lustradora, realment calia?
Que acabo de dinar, home! Per favor!!!
Txumari Alfaro és un geni. Més cas li hauriem de fer.
Eva, no suporta l'arros bullit?? Acaba de ser declarada persona non grata en aquest bloc. És conya, eh?!
Prometo que les noves receptes seran més elaborades.
La foto era a mode il·lustratiu. Calia dramatitzar el meu estat. Tot i que la foto no és meva, eh?!
Pràcticament cada diumenge a la nit, a casa cau un arròs bullit i dos ous dusos.
Meravellós arrós bullit. Això sí, jo li foto més all i m'agrada que quedi una mica més claret. Si vol tocar el cel, provi de fer-lo de tant en tant amb llenties grogues de les que venen els indis o els paquis. Sublim.
Una altra meravella culinària és la que introdueix a la conversa en Doc, pero per alguna raó em fa molta mandra preparar els ous durs. Fa poc vaig comprar a Natura un estri per fer=los al microones, pero és una filfa, sempre els deixa a mig fer i el microones queda tot xop. Llástima.
Doc, a casa seva si que hi entenen en cuina. Exquisit!
Gimene, ho provaré això de les llenties. Però una cosa... Les llenties no tarden molt a coure's? Quan les hi posa?
Publica un comentari a l'entrada