14 anys més tard, la Caputxeta ja és tota una noia. Lluny queda ja aquella terrible història amb el llop, la iaia i els caçadors. La Sarai Martín (autèntic nom de la Caputxeta) encara ho recorda amb un regust amarg tot i el feliç desenllaç. L'àvia va morir al cap de pocs dies de l'incident. Forcejant amb el llop va caure al terra i se li va trencar la cadera. Aquest fet, la seva avançada edat i el fet de no rebre ni un cèntim de la "Llei de dependència" va propiciar un trist final a una història que mai ha estat explicada fins al final.
La Sarai, en exclusiva per a RacoDC, ens ha citat al bar de la facultat de Magisteri. Vesteix uns texans blaus, unes Converse altes i una dessuadora vermella amb caputxa que no porta posada per no despertar interès.
Albert: Bon dia Sarai, o prefereixes que et digui Caputxeta?
Sarai: No, per favor, diga'm Sarai.
A: 14 anys més tard et decideixes a parlar. Perquè?
S: Ja em sento preparada per parlar d'aquella història. Se n'ha parlat molt i s'han dit moltes tonteries. La gent s'inventa coses i el boca-orella magnífica les coses, sobretot les dolentes.
A: Què hi ha de mentida en el que explica la gent?
S: Moltes coses. Per exemple, lo dels pastissos. Jo no li duia pastissos a l'àvia, li duia el Tupperware del caldo buit. La mare me'l va donar perquè l'àvia el pogués tornar a omplir. Feia un caldo molt bo, sap?
A: Ho entenc. I quina mentida s'ha dit més?
S: Els caçadors no eren caçadors. Eren uns argentins que feien el Camí de Santiago i s'havien perdut. Uns pesats, escolti'm. Quan van acabar de cosir la panxa del llop es van quedar a fer-la petar. Al començament nosaltres molt agraïdes, però al final... Quina ratllada ens van fotre! L'àvia es va quedar adormida.
A: En cap moment va sospitar de que la iaia no era ben bé la iaia?
S: Físicament no. Ara, cada cop que parlava l'alè li fotia una pudor de mil dimonis. Ja se sap que la gent gran acostuma a fer mala olor però allò era massa. No sé, jo era petita i pensava que potser la iaia havia menjat Salmorejo.
A: Quin va ser el pitjor moment?
S: A dins l'estomac amb la iaia, la de veritat vull dir. Era molt estret i feia pudor. A sobre la iaia no parava de dir-me que estava molt prima i que havia de menjar més.
A: Deuria ser terrible, me'n faig càrrec. El pitjor de tot plegat és la mort precipitada de la iaia uns dies després?
S: Sens dubte. Aquesta part no s'explica mai i em fot ràbia. Tothom ho ha de saber, la iaia va morir per culpa del collons de llop, li va trencar la cadera i no es va poder recuperar! A sobre la llei de la dependència no va donar ni un duro a la família.
A: Com està la seva mare?
S: Tot sovint encara m'ho retreu. Sempre em diu "Mira que et vaig avisar que no et distraguessis, que el bosc estava ple de gitanos!". Per cert, una altre mentida. A casa de l'àvia hi havia un llop però al bosc només hi havien que gitanos. Sí que vaig parar a parlar amb algú però no era un llop, era un patriarca. Jo ja sabia que els llops no parlaven, tampoc era tan tonta.
A: I diga'm Sarai, que en vas aprendre de tota aquesta història?
S: Que hi ha molta gent envejosa. Moltes guarres que volen ser com jo.
A: Perdona? A qui et refereixes?
S: A la Mari Àngels Feliu o sobretot a la Kampusch. Es pensen que en faran un conte d'elles i ho tenen clar. Són unes putes.
A: T'agrada ser protagonista?
S: En absolut. Jo només vull que la gent conegui l'autèntica història.
A: I ja per acabar, sortiràs a l'Interviu ensenyant els pits, si t'ho proposen?
S: Probablement.
Entrades
