Nadal

I ja tenim el Nadal aquí. Tornen els reis, tornen els torrons, torna el cotilló de Cap d'any. Tot torna a passar; alguns encara hi són i d'altres han marxat per no tornar. I ben fet que fan. Un altre any la loteria del 22 de desembre, un altre any sense guanyar res més que la puta pedrea de 2.40€ jugats amb la participació del club de petanca local. No els cobraràs, no cal aguantar la mala cara del cabró de la caixa d'estalvis. Les imatges de sempre, el bar Manolo obrint una ampolla de Dubois de la panera de fa 5 anys, el típic imbècil que es llença el cava pel cap, la xarnega que ensenya el número a càmera i diu allò tan típic de "taparunabujero". I el Nadal ja és aquí, el putu dia de la Marmota. Passarà el Nadal, hauràs cagat el tió, hauràs begut cava per dinar i hauràs menjat canelons, neules i polvorons. Passaran els reis, tindràs colònia i calçotets nous i pensaràs: "I ara què?". Doncs un altre trist any de penúries, treballar, vacances, treballar. I ja tornem a ser Nadal.

Putu dia de la Marmota. Per què no hi pot haver un, un tan sols, any que sigui diferent? Torrons, mona, panellets, torrons. Cada any igual. Treballa, descansa i treballa. El mateix sou, la mateixa gent, les mateixes nadales (saaantaa niiit...). I tornem a començar. Any rere any, tió rere tió. Putu dia de la Marmota.

I tot i això, el Nadal no em desagrada especialment i a més, sóc feliç. Quan em deixen.

Bon Nadal, guapa.