13.12.07

Nadal

I ja tenim el Nadal aquí. Tornen els reis, tornen els torrons, torna el cotilló de Cap d'any. Tot torna a passar; alguns encara hi són i d'altres han marxat per no tornar. I ben fet que fan. Un altre any la loteria del 22 de desembre, un altre any sense guanyar res més que la puta pedrea de 2.40€ jugats amb la participació del club de petanca local. No els cobraràs, no cal aguantar la mala cara del cabró de la caixa d'estalvis. Les imatges de sempre, el bar Manolo obrint una ampolla de Dubois de la panera de fa 5 anys, el típic imbècil que es llença el cava pel cap, la xarnega que ensenya el número a càmera i diu allò tan típic de "taparunabujero". I el Nadal ja és aquí, el putu dia de la Marmota. Passarà el Nadal, hauràs cagat el tió, hauràs begut cava per dinar i hauràs menjat canelons, neules i polvorons. Passaran els reis, tindràs colònia i calçotets nous i pensaràs: "I ara què?". Doncs un altre trist any de penúries, treballar, vacances, treballar. I ja tornem a ser Nadal.

Putu dia de la Marmota. Per què no hi pot haver un, un tan sols, any que sigui diferent? Torrons, mona, panellets, torrons. Cada any igual. Treballa, descansa i treballa. El mateix sou, la mateixa gent, les mateixes nadales (saaantaa niiit...). I tornem a començar. Any rere any, tió rere tió. Putu dia de la Marmota.

I tot i això, el Nadal no em desagrada especialment i a més, sóc feliç. Quan em deixen.

Bon Nadal, guapa.

6 comentaris:

Eva ha dit...

colló tu, que negatiu ets no?
doncs a mi m'agrada el nadal, per mi és una època força especial

Itf ha dit...

Jo tampoc suporto el Nadal, encara sóc pitjor que tu. Jo ja fa dos anys que evito mirar el sorteig de loteria i les reaccions. Aquells nens amb la veueta cantant tot el matí m'amarguen.

Anònim ha dit...

Doncs jo segueixo el sorteig per internet a la feina. Que voleu que us digui, m'il·lusiona pensar que potser algun dia em podrà tocar. Aquest any és dissabte, tocarà seguir-lo des de casa. Per lu demès, tot i els tòpics, el consumisme i lu demès...que voleu que us digui...m'agrada el Nadal. La carn d'olla, el dinar familiar de ST. ESteve, emborratxar-se per cap d'any amb un gorret acabat en punta ( oi?), els reis...

mrpage ha dit...

No ens confonguem... No és que no m'agradi. Ja dic que "no em desagrada especialment", el Nadal és excusa del post per parlar de la monotonia de la vida. No s'ha entés el significat doncs...

I Pau, jo també tinc il·lusió per què toqui. El que passa és que no tocarà. O sí?

xbgras ha dit...

Sr. Albert, agafi l'escopeta de caça i presentis per Sta Maria durant la missa del gall i foti uns quants trets. No vol un Nadal diferent, ja el tindrà...

Ara, no li garanteixo que la resta de la seva vida no estigui marcada per la monotomia (de la cel·la al pati passant per les dutxes), però el Nadal ja l'haurà viscut diferent...

Anònim ha dit...

i millor no parlar dels Caps d'Any a la tele. No, millor que no. Bon Nadal, amic. Bon Putu Nadal.