Futbol de 3a

No companys, no parlaré del Barça. Avui vull parlar del futbol humil, dels futbolistes que treballen vuit hores al dia i que en dediquen dues més a entrenar i dues més a jugar. La veritat, no és que em facin llàstima. Al contrari. A mi ja m'agradaria tenir la qualitat com per a poder-ho fer. Jo no serviria ni com a banqueta per a que els suplents s'asseguessin sobre meu.

El CF Igualada és un club de 3a divisió. Les dues últimes temporades són memorables ja que s'han aconseguit dos ascensos consecutius. Actualment van segons però el camí cap a la 2aB serà pràcticament impossible. A la 3a hi ha clubs molts forts, el Reus, el Sant Andreu del vispresident Gaspart, el Barça B de Josep Guardiola...

Un servidor, després de forces anys, s'ha tornat a enganxar al club. La idea inicial era fer-se soci i poder gaudir de tots els partits al Municipal de les Comes. De moment no ho farem, és carot i tampoc sé si podré assistir a gaires partits. En pocs dies crec que rebré un abonament de sis partits que ja m'estalviarà uns euros.

El futbol de categories inferiors és un futbol de raça, d'entrega. El públic és entregat i l'efecte provocat per l'insult a l'arbitre i al rival es multiplica com un eco. Convius a les grades amb la mare del juvenil recent ascendit al primer equip, el president del club treballa a la teva oficina de la Caixa, el seu fill és al camp, un ex-company de classe brilla en el lateral esquerre titular, etc. És futbol sense tonteria, sense dives i sense brasilers. Senyors i senyores, amunt CF Igualada.