El color del diner
No en tinc ni idea d'economia. No sé distingir entre l'IPC ni l'IBEX-35. No sé si una pujada dels tipus d'interés m'afavoreix o em perjudica. No sé res d'economia.
Cada cop que sento parlar del preu del diner penso: quin preu? 10€ són 10€, no? Cada cop que e
m pregunten com tinc la meva hipoteca haig de respondre amb un nusé. Jo només sé qué pago cada més i res més. L'EURIBOR em sona a vaixell mercant. No entenc perquè Brussel·les influeix en el que jo pago i no entenc perquè quan Wall Street tremola els altres ho notem.
m pregunten com tinc la meva hipoteca haig de respondre amb un nusé. Jo només sé qué pago cada més i res més. L'EURIBOR em sona a vaixell mercant. No entenc perquè Brussel·les influeix en el que jo pago i no entenc perquè quan Wall Street tremola els altres ho notem. Sincerament, jo només sé el que guanyo, el que pago i el que em queda al banc. La resta se m'escapa. I no és que em rellisqui, és que no ho entenc. Jo crec que no ho aconseguiré mai.
Ja per últim, una consulta que provocarà tantes rialles com reaccions d'estupor i odi a la meva persona: Si cada país té fàbriques de monedes i bitllets, perquè hi ha crisis? Que en fabriquin més, no?! Enlloc de fer X bitllets de 500€ al dia, que en facin el doble!
RacoDC: Aspirants a presidents del banc mundial.
Entrades
13 comentaris:
jajajajaja
Mare de Déu...
A mi els números em maregen, per això sóc de lletres, només se que:
- En èpoques de crisi, a casa les passem putes.
- Quan hi ha crisi, els únics que hi surten guanyant són els bancs.
- Quan es comença a expedir moneda d'urgència, les passem putes.
- Que quan pugen els tipus d'interès, és perquè la gent gasta més del que te.
- Que s'atansa una crisi de dimensions similars a les de 1992, amb impagaments, famílies arruïnades i gent al carrer.
D'aqui a conseller d'economia :D
no passa res, això no et fa ser mala persona, només ignorant.
Ei, ignorant pero feliç, eh?!
La cosa està exagerada pero és cert, em perdo en els números. En fi...
Show me the money! Show me the money! Show me the money! Show me the money!
Sempre he dit això de les fàbriques!! M'encantaria un dia anar de visita a la fàbrica de la moneda i embutxacarme algun bitlletet de record...
jo francament tampoc ho entenc, i tampoc entenc per que no fabriquen més diners.-....
per cert, l'expressió moneda y timbre te algo a veure amb barcelona es boan si la bossa sona? XD
Fabricar més diners genera Inflació. És a dir, hi ha més diner en circulació que suposa més consum i un augment de preus. D'aquesta manera, no repercuteix en un augment del poder adquisitiu. Per altra banda, més diners en circulació fa perdre valor al diner, amb lo qual pot suposar una baixada dels tipus d'interès ( el que l'albert anomena com el preu del diner). És tan senzill com que si només hi ha un llapis al món, aquest serà molt car perquè és únic. Però a mesura que augmentem el num. de llapis, cada llapis perd valor. El mateix passa amb els segells o amb el diner.
Fixeu-vos que els països amb una altíssima inflació són països subdesenvolupats. Pel que fa al tipus d'interès, a grans trets, quan una economia creix, el tipus d'interès creix. Altres factors com el consum, estalvi, ajuden a determinar aquests índexs.
Que quedi clar, però , que quan una economia creix, no vol dir que els ciutadans humils les passem canutes. Ara mateix l'economia espanyola creix més que l'europea, i els tipus alts afecten als que no tenen diners ( i tenen hipoteca) i beneficia als que tenen estalvis. Això ja seria un altre tema més crucial, com el món globalitzat i el sistema capitalista.
Collons quin rotllo.
Està molt bé que Alan Greenspan llegeixi aquest blog.
El més curiós de tot és que Alan Greenspan és faci passar per el meu bon amic i millor economista Pau.
(Gràcies Pau, sabia que tu em treuries de dubtes. Ara refresca'm la memoria de tant en tant. Potser demà ja no recordaré res del que has explicat.)
Estic d'acord amb el Pau... per alguna cosa ha de servir la carrera.
Hem de pensar que el diner actual (el fiduciari) no té més valor que aquell que li donem. Al cap i a la fi és un tros de paper.
Si l'estat en fes el doble, demà els preus serien el doble de cars.
Una altra cosa era quan les transaccions es feien amb metalls preciosos (or, plata...) o el "trueque". Aquí el que compta és el valor que té al mercat.
A mi em fan molta ràbia els establiments que accepten pessetes ara...Jo no vaig a comprar amb segells, per exemple.
una pregunta, (amb permis de l'Albert) sé que la faig tard i ni en Pau, ni en xcanya em contestaran, però: no té res a veure la quantitat de moneda que hi ha circulant amb la quantitat d'or a les arques del banc central que fabrica la moneda? o no ho tinc ben entès?
Publica un comentari a l'entrada