Format C:

Avui sabíem que això podia passar. És més, ho donàvem pràcticament per fet. Avui sabíem que les opcions eren mínimes i que, encara que haguéssim guanyat, la temporada era decebedora. A començament de temporada semblava que la lliga es guanyaria sense baixar de l'autobús. Està clar que així no funciona el tema i que, tot i rebre un pal rere l'altre, no n'hem aprés i fins l'últim partit no ens hem posat les piles. Desgraciats tots, començant per el prepotent Laporta i acabant fins al putero del Ronaldinho. Tots en teniu la culpa.

Durant el partit he sentit crits de campions. Jo, un home assenyat i que toca de peus a terra, m'he cansat de repetir que quedava molt partit i que podien passar moltes coses. Malauradament ha passat i quan el Madrid ha marcat el tercer he sigut dels pocs que he seguit assegut mirant el partit. Típica reacció culé la dels meus amics, de la eufòria a la decepció i a la ràbia en un segon. Jo confiava en el miracle i he dit també que si feia uns moments cridàvem campions ara hauríem d'animar perquè el Mallorca en fotes 2. Res, com sempre, un incomprès. Com un profeta borratxo que tothom s'atreveix a criticar i que ningú s'escolta.

Au doncs, ara a aguantar les cel·lebracions del Madrid, hi tenen el seu dret. Espero també que qui hagi de reaccionar ho faci bé i a temps. Formategem el Camp Nou, del president a l'utiller. Fem neteja d'arxius inutils i reinstal·lem de nou el soft realment necessari. Busquem nous programes i no dubtem en fer canvis. A la xarxa n'hi ha de molt bons i no tan cars com podem pensar.