13.6.07

Seat 131 Supermirafiori


Alguns direu que és patètic, d'altres que és cutre però a mi el Seat 131 Supermirafiori sempre m'ha agradat. Encara no ha travessat la frontera que separa el cotxe antic i cutre de la peça de col·leccionista. El Naranjito, per exemple, ja l'ha passat. Ara resulta que torna a estar de moda, igual que el Seat 600 i el Mini. Per edat, al Supermirafiori, li tocaria travessar aquesta frontera aviat.


Al seu temps va ser la versió luxosa de Seat. Amb un disseny auster però elegant i amb un equipament farcidet de detalls va haver de competir amb il·lustres com el Talbot Solara Escorial, l'Opel Rekord o el Ford Taunus. Jo, em decanto totalment per el Supermirafiori i si algun dia puc, en compraré un. Segur que sóc l'enveja de la ciutat.

PD: Sé que aquesta col·lecció que enceto sona a còpia barata de la iniciada pel Senyor brillant. Si, ho és, però tal com deia el crack Xavi Escaich: "Els chinos també ho copien tot".

9 comentaris:

Mallerengu ha dit...

els chinos també ho copien tot, i el senyor brillant no és una excepció quan fusella biografies d'internet, brillantment seleccionades i matxiembrades, tot s'ha de dir. Realment ja està tot inventat.

Aquestes carraques molen però a l'estiu són autèntiques torradores.

Això són cotxes de debò: http://www.youtube.com/watch?v=mfGoelsXfCk

set sota zero ha dit...

Permetim un suggeriment: Si se'l compra equipi'l amb alguns accesoris com un forro de boles de fusta al seient del conductor, un pom del canvi de marxes amb forma de peixera, un addhesiu de la C de Catalunya amb les quatre barres, un coixí de punt amb l'escut del Barça pel vidre posterior... Quedarà més autèntic.

sombretti ha dit...

Mon pare en tenia un (matrícula CP) que era l'enveja dels meus colegues. Un cotxe elegant i esportiu alhora, sí senyor!!

Lo Gené ha dit...

Ara li donaré una alegria: El 131 ja és un clàssic.

Clàssic és un cotxe que té a partir de 25 anys. Per lu tant, si el seu 131 és d'abans de 1982, enhorabona, ja és un clàssic.

I no, no és un cotxe cutre. I sí, si en veu un en un estat decent, aprofiti ara que estan barats. Els 1430 valien 500 euros fins fa cuatre dies, ara la gent en paga 6000 per un 1430FU en bon estat.

Espero haver-lo animat.

Eva ha dit...

dona-li 5 anys i serà tot un clàssic, aquesta és la "putada" dels cotxes dels 80 que son vells i no pas clàssics encara, pe`ro bé, temps al temps, per cert, jo sóc més de 850, serà per qüestions familiars jejejjee

toni ha dit...

A casa meva teniem l'allargat, allò si que era una bèstia, forta com un tanc i semblava que tinguès un forat al dipòsit! A mi sempre em va agradar poder-lo conduir un temps.

xbgras ha dit...

Aqui un altre que a casa seva tenien un clàssic: el Talbot Solara Escorial.

Va ser el meu "primer" cotxe, allò si que era un tanc, tot ferro, era molt llarg, amb ordinador de bord, amb una direcció molt fina, en les curves feia efecte barca, pero... quin cotxe!

Recordo quan demanava les claus del cotxe a casa i ells em deien que no surtis de la comarca, per si passava "algo" no haver de pagar molt de grua.

Lo Gené ha dit...

No. El problema dels cotxes dels 80 és la seva pròpia concepció: ens trobem després de la crisi energètica. O el que és el mateix, s'economitza la seva producció tant com es pot.

I això, en què es tradueix? Plàstics de dubtosa qualitat, xapa d'acer soviètic de mala qualitat en molts casos (i el seu corresponent tractament anticorrossió) i, sobretot, la instal·lació elèctrica. Per això, quan es busca un bitxo d'aquests anys s'ha de vigilar moltíssim. També s'ha de vigilar amb els motors, no per la seua fiabilitat, sinó perquè en molts casos duen més d'un carburador i carburadors dobles, que òbviament el mecànic manolo no sap tocar si no es que disposa d'un vacuòmetre.

albert ha dit...

Sinyó Gené, vosté és un savi del motor. Ho sap tot.

Toni, ja recordo el teu 131 ja, aquell pero no era Supermirafiori, no era el model luxós. Tot i així era un bon cotxe.

Xbgras: Encara espero una volta amb l'Escorial. Me la deus!!!