28.6.07

Henry: un Senyor

"Estic molt content de jugar pel Barça". Aquestes van ser les primeres paraules de Thiery Henry en la seva presentació. Les paraules en si no són noticia ja que tots els jugadors, quan fitxen per qualsevol club, les diuen calcades. L'important és qui les diu. Henry és un senyor.

En la seva arribada va impactar la seva forma de vestir. Podrem discutir acaloradament sobre si era més o menys elegant, podrem debatre sobre si feia massa calor com per anar amb rebequeta, podrem discutir si portava o no portava piquis. El que no podrem discutir és que per la porta d'arribades de l'aeroport de Barcelona va arribar-hi un senyor, un futbolista compromès amb el seu club i un professional.


Sorprèn la diferencia amb altres "cracks". El look Latin King de Ronaldinho, per exemple. Si senyors, si Ronaldinho no hagués sigut futbolista ara seria un Latin King, si Etoo fos blanc ara seria un quillo o si Motta no hagués xutat pilotes, ara seria el propietari d'un prostíbul de la N340.

Henry, deixant de banda el seu altíssim nivell com a futbolista, sembla ser un professional. L'any passat va demostrar el seu compromís amb el seu club quan va refusar la oferta del Barça per seguir a l'Arsenal. Això és compromís. Si, la va cagar i suposo que ho sap, però, amb aquest gest va demostrar que per ell és una feina més que un hobby i que per sobre de tot hi ha d'haver un compromís, ganes de treballar i, sobretot, disciplina.

Que així sigui.

9 comentaris:

set sota zero ha dit...

Totalment d'acord. Aquest tio m'inspira confiança.
Per cert, he sentit a dir que el Márquez viu a Madrid amb la fulana i que ha estat agafant el pont aeri per venir a entrenar. Si és veritat n'hi ha per cagar-s'hi.

toni ha dit...

a veure si arriba al nivell de les expectatives o d'aquí a un any en aquest mateix bloc llegirem: Henry perque vas venir?
Només el tepms ho dirà. Per cert cada cop hi ha més negres al Barça, això et deu agradar? a mi mentre corrint, jugui a futbol i guanyin ja em va bé si són blancs, negres, grocs o verds!

El Gimene ha dit...

Si parlem de quillos, parlem de l'Iniesta, el garrulo més salvatge que hi ha hagut al Barça des de Busquets. Sentir-lo parlar és una oda al polígon.
L'Henry, en tot aquest quadre serà el pijo.

Mallerengu ha dit...

Piquis? Què són piquis? Mentre la fiqui dins amb solvència ja n'hi ha prou. El Barça encara no ha après el concepte de rematar el partit.

No em sembla que Iniesta sigui el garrulo més salvatge. De fet va ser un dels pocs que va anar a veure al Mandela. Potser no és brillant fent rodes de premsa, com la majoria dels futbolistes, i té accent d'Albacete, però trobo que al futbol n'hi ha una colla que són molt més salvatges i garrulos que ell.

Pau ha dit...

Ara només falta que jugui com ha de jugar i foti els gols que aquest any no han sabut fotre els que van de cracs.

Per cert, un gran jugador, sí, però que l'han fitxat a preu d'or: 24k. Té 30 anys i està lesionat. Esperem que rendibilitzi l'exagerada inversió que han fet per ell, això seria comportar-se com un senyor.

albert ha dit...

Piquis són una mena de mitjonet que no arriba als turmell i que està fet de roba de mitja. Ho porten les iaies.

Jo suprimiria les rodes de premsa dels jugadors. No m'importa el més mínim el que diuen.

Questionaire ha dit...

Fonts ben informades dignes de confiança em van explicar en Conill Saviola és un lodòpata de nassos. El seu primer sou, a l'Argentina, se'l va rebentar al casino...

Anònim ha dit...

iaies i no tant iaies...
es fabriquen a la pobla de claramunt.

cesc

Òscar Dalmau ha dit...

Quina visió tan preclara de la realitat. Em quedo amb una frase que tothom estaria repetint fins a la mort si l'hagués escrit Oscar Wilde: "Si Ronaldinho no fos futbolista, seria un Latin King". Gran!