Japó, qué limpia eres
La pudor de pixums tot just baixar les escales del lavabo de l'aeroport del Prat em va retornar a casa d'una clatellada. Allà d'on venia els lavabos eren excelsos. Amb botonets, sensors i, sobretot, nets fins a morir. Al Japó la netedat és molt important i la tecnologia, també. Tecnologia al servei de l'anus, la comoditat i el/la pudor.
Un sofregit, un trasplantament de fetge o una fecundació in vitro. Tot això i més pots fer-ho en un lavabo sense por a agafar una infecció.
Als lavabos de senyores del centre comercial Seibu de Ikebukuro hi podem trobar coses com aquestes. Pantalons avall, tita fora i a buidar l'intestí gros:
Un sofregit, un trasplantament de fetge o una fecundació in vitro. Tot això i més pots fer-ho en un lavabo sense por a agafar una infecció.
Als lavabos de senyores del centre comercial Seibu de Ikebukuro hi podem trobar coses com aquestes. Pantalons avall, tita fora i a buidar l'intestí gros:
Entrades
6 comentaris:
Estic a punt de canviar-me la butaca del despatx per la tassa de vàter del vídeo...
Molt més còmoda i amb moltes més funcions, on vas a parar!
albert. jo vaig visitar el pais l'agost passat. i reconec que mai he tingut el cul més nét que aquells 20 dies.
així de clar ho dic. tot i que el xorro d'aigua em va costar trobar la temperatura adequada.
L'altre tema recurrent és el marketing que tenen muntat tot els temples. tan et poden vendre un paper amb un escrit que et posa "gilipolles" com un clauer pel mobil de la Hello Kitty. t'imagines l'esglesia fent el mateix?? venen Ratzingers de plàstic per penjar al mobil?
"Asil higiènic-quotidià" aquest és el concepte.
Milions de desplaçats arreu del Món, cercant un país on poder miccionar en condicions.
Països aixecant murs per a frenar l'allau, mentre els seus conciutadans critiquen el govern cridan "Papers higiènics per a tots!"
Me'n vaig ara mateix a demanar asil higiènic-sanitari-qüotidià al Japó
Perquè cagar és un plaer.
Jo vull un d'aquests cagaderos a casa.
M'ha semblat veure unes converse "pisahuevos" als seus peus? Però quina decepció Sr. Albert! El feia més sofisticat!
Vagi a confessar-se cagant llets al Pare Bukkàkez que segur que s'hi entén MOLT bé!
Oju! Les Converse són de la meva senyora.
Publica un comentari a l'entrada