23.4.09

Versions #1

Júlio, tècnic de Carglass, versiona "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix:

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
un altre client que ens ha felicitat.
Visc al cor d'una petxina
i li hem gestionat tot
directament amb l'assegurança
Só la font del comellar i amb una sola trucada
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
Ahir, amb el vidre del cotxe trencat
en morir carena enllà.
Com ell mateix ha dit
És quan dormo que veig clar que,
canviar el vidre del cotxe
ens ha costat cero euros i cero molèsties.

5 comentaris:

Gallaguer ha dit...

Brutal!!!

rodes ha dit...

al loro!

Anònim ha dit...

Imppacientment espero
un altre poema magistral
que versi sobre l'osmosi inversa
en boca de Charo López de Castellbisbal

ErnestMC ha dit...

jajaja genial!

Precisament avui ha vingut una dona que tenia un petit impacte al vidre, del "tamany" de una moneda de dos Euros. Va passar per un bot i PAM tot el vidre trencat i la seva cara i la dels seus fills desfigurats. S'ho podria haver estalviat clar, l'hi hauríem injectat la nostra resina "especial".

Josep ha dit...

Què tenen les dates assenyalades que les persones pensen el mateix?
Un exemple:
http://descans.blogspot.com/2009/04/poema-de-sant-jordi.html