La publicitat: ja n'hi ha prou
Publicitat viralEntenc que inventar nous eslogans és complicat. Com deia Jacob Giessen "Tot està inventat". Està clar que en Jacob era, apart d'un imbècil i un home inventat, un exagerat. No tot està inventat, els creatius encara tenen alguna cosa a fer. Dit això, cal deixar clar que hi ha expressions que ja no es poden aguantar més, promeses que ja no ens creiem i conceptes que no colen. Aquí, uns quants exemples:
-Des de 19xx: I? Què vol dir? Potser és vostè millor que una empresa que fa un any que existeix? Experiència, amb això n'hi ha prou? Potser volen dir que fa anys que no renoven res i que tot segueix igual que el primer dia? Ja n'hi ha prou.
-Estem bojos, rebentem preus: Ni esteu bojos ni rebenteu preus. Ho voleu fer creure però no cola. Louis Vutton, estem bojos, rebentem preus. Un bolso, 2000€. Ui sí. És poc seriós i ja està massa sobat.
-Desde 10€: I com ho faig per aconseguir aquest preu? Com és que a mi me'n costa 100€ o més? És possible tenir-ho per 10€? Això és ser mala persona.
-Menjar casolà: Jo conec cases que fan autèntica merda per menjar. Sí, menjar casolà però que no val res. Fer menjar com el que es fa casa no és paradoxa de qualitat.
-... con receta mejorada: Ui sí, hi hem afegit una punteta més de sal.
-...de la iaia: Quina iaia? I si la iaia és fastigosa? I si fa pudor? I si no sap cuinar? Algú ho ha de dir: no totes les iaies són bones cuineres.
-Liquidació per tancament: Aquesta està més de moda que mai. Curiosament, sempre hi ha empreses de sofàs que estan en liquidació per tancament. N'hi ha que fa anys que estan tancant i que el procés de tancament deu haver anat passant de pares a fills. No amic, no cola.
-Cubana 20 años. 100 de pecho. Te lo hago todo: Això està per veure, julandrona.
-Des de 19xx: I? Què vol dir? Potser és vostè millor que una empresa que fa un any que existeix? Experiència, amb això n'hi ha prou? Potser volen dir que fa anys que no renoven res i que tot segueix igual que el primer dia? Ja n'hi ha prou.
-Estem bojos, rebentem preus: Ni esteu bojos ni rebenteu preus. Ho voleu fer creure però no cola. Louis Vutton, estem bojos, rebentem preus. Un bolso, 2000€. Ui sí. És poc seriós i ja està massa sobat.
-Desde 10€: I com ho faig per aconseguir aquest preu? Com és que a mi me'n costa 100€ o més? És possible tenir-ho per 10€? Això és ser mala persona.
-Menjar casolà: Jo conec cases que fan autèntica merda per menjar. Sí, menjar casolà però que no val res. Fer menjar com el que es fa casa no és paradoxa de qualitat.
-... con receta mejorada: Ui sí, hi hem afegit una punteta més de sal.
-...de la iaia: Quina iaia? I si la iaia és fastigosa? I si fa pudor? I si no sap cuinar? Algú ho ha de dir: no totes les iaies són bones cuineres.
-Liquidació per tancament: Aquesta està més de moda que mai. Curiosament, sempre hi ha empreses de sofàs que estan en liquidació per tancament. N'hi ha que fa anys que estan tancant i que el procés de tancament deu haver anat passant de pares a fills. No amic, no cola.
-Cubana 20 años. 100 de pecho. Te lo hago todo: Això està per veure, julandrona.
Entrades
6 comentaris:
Hola "tocayu"
Fa molt poc que segueixo el teu blog. Exactament 20 hores, 15 minuts i 37 segons, i de moment m'ha agradat més que el típic "força". Enhorabona i segueix escribint. Algú ha de dir les (putes) veritats (dels collons).
Salut !!!
Tota publicitat que inclogui la declaració "estem bojos" hauria de suposar l'immediat internament al frenopàtic de l'anunciant. Ja veuria què ràpidament acceptaven qualsevol altra proposta més creativa per part dels publicistes.
Tota publicitat que inclogui la declaració "estem bojos" hauria de suposar l'immediat internament al frenopàtic de l'anunciant. Ja veuria què ràpidament acceptaven qualsevol altra proposta més creativa per part dels publicistes.
Al final resultarà que la millor publicitat és la que donen el propis clients. Com Francesc Sanuy, Fernanda Moruno o El Mayakumbo de Guacachamba.
a mi em fa gràcia un restaurant que hi ha prop d'on visc, a Poblenou, que diu "des de 1998". És a dir, fa 10 anys que existeixen i per això ja senten el privilegi de pensar-se que són tota una institució. Diria que hi ha centenars de negocis que hi són "des de 1998"... no? Buf, cada cop que passo per davant no paro de riure tot ensenyant-ho als amics. Decididament, un lloc on no anar mai, per rucs.
Per altra part, t'has oblidat de mencionar els anuncis on surten famosos. Un motiu més per deixar de consumir tals productes, com les natilles i altres.
Home, ara hi ha un tal Feliciano Garatec que tambe te pinta de convertir-se en un dels nostres favorits...
I un altre frase a eradicar: "Marc incomparable".
Publica un comentari a l'entrada