Deslocalitzacions i Ikea
Ja sé que quedar-se sense feina és una putada per a qualsevol. (Menys per Tita Cervera). Amb aquest primer axioma sobre la taula us passaré a rajar, per aquest ordre: els sindicats, la patronal, l'INEM, el conseller de treball i la mare que els va parir.
Tothom, qui més qui menys, té tendencia a comprar barat. Jo, per exemple, si puc comprar l'aigüa a l'Aldi a 0.57€ els 5 litres no la compraré a 1€ al forn de sota casa. Jo, per exemple, si puc comprar la tauleta de nit per 50€ a l'IKEA no la faré fer al fuster per 220€. Doncs bé, les empreses fan més o menys el mateix. Si poden fer el mateix pagant la meitat, doncs ho fan. I direu: Si pero aquí juguen amb persones i les seves feines! Vale, i no perjudiquem a un fuster quan anem a l'IKEA? I no es perjudica a Font Bona de Carme i al meu forner quan es compra aigüa de Granada a meitat de preu en un super alemany? I no perjudiqueu a la botiga de roba de tota la vida quan comprem al Zara? No siguem hipòcrites, tots intentem comprar sempre lo més barat i si hem d'anar a fora ho fem. Doncs les empreses igual. En alguns casos es compra lo més barat perque no et pots permetre el luxe de gastar ni un euro més, però en la majoria de casos no. Evidentment una empresa ha de pagar fins a l'últim centau del que estipula el contracte, però si decideix marxar doncs res, hay que joderse.
Potser algun dia el forner de sota casa meva haurà de tancar ja que el pa ara el comprem al Carrefour a meitat de preu.
Potser el fuster haurà d'anar a muntar mobles a la Senia ja que allà es venen en quantitats industrials i, com sempre, a molt millor preu. Potser, a la Sènia, no perdrà cap més dit.
6 comentaris:
Tens raó, jo prefereixo comprar els texans al Pull and Bear que a cal Roset!!!I amb la diferencia men vaig un parell de dies a la costa brava, jejeje.
El problema sempre acaba incidint en la ma d'obra barata. Lluitar contra aquest aspecte en el comerç tradicional i la indústria, ara per ara, resulta impossible. Potser la solució és transformar la nostra ma d'obra, en ma d'obra més especialitzada i de "més qualitat". Per més qualitat entenc gent més preparada, amb més estudis i centrada en l'ambit tecnològic, dels serveis i de la investigació. Aquest panorama laboral crec anirà canviant amb els anys, la deslocalització obliga a fer-ho, però cal realment que les institucions inverteixin en formació, en investigació i en ajudes a la creació d'empreses a la gent jove ( cullons semblo un polític). Fins ara, com sempre, a la cua d'Europa. Resulta preocupant que tants estudiants no siguin capaços d'acabar ni tan sols la ESO. En fi, això són figues d'un altre paner, però reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi.
I tant! Tots anem a lo barato! Cap dels mobles de casa meva són de fuster, tots són Made In Ikea i ben content que estic. Crec que és normal que tots intentem gastar el menys possible perquè tal com estan les coses, no estem per gastar inútilment.
@Pau, realment sembles un polític. No sé perque no t'hi acabes dedicant com el teu tiet. D'acord amb el que dius menys a amb lo del texans.Heheheh....
@itf: Normal, trobo molt bé que si ho podem tenir barat ho tinguem, clar que si.
Ahir mateix volia escriure un article al meu blog amb la mateixa temàtica, però no vaig trobar la manera d'expressar el que pensava. i em feia mandra pensar. Vostè ha trobat la manera. Jo ho sento molt pels que perden la feina, però això de la deslocalització de fàbriques és una cosa que no és d'ara, el que passa és que abans ens beneficiava, perquè venir a produir cotxes aquí era més barat que fer-ho a Alemanya i per tant els fabricants s'instal·laven aquí. Ara, com que és més barat a la Xina o a Taiwan, els fabricants se'n van allà. El que hi ha hagut és un error de previsió, perquè les deslocalitzacions eren previsibles, però ningú hi volia pensar.
Respecte al tema dels forns de pa, que deixin de queixar-se. Si a mi em cobressin el doble que al Mercadona però em garantissin un pa de puta mare, aniria al forn del costat de casa, però si em venen la mateixa puta merda de pa a un lloc i a l'altre aniré al més barat.
I punt.
Perdó, m'he oblidat una cosa.
El que sí que em resulta molest és que a llocs com Media Markt, Miró o a les seccions d'electrònica de Carrefour o Alcampo, renunciin a l'atenció al client. Una cosa és que em venguin barat i una molt diferent és que posin un semi analfabet que no té ni puta idea d'informàtica a vendre'm un ordinador. En aquest cas, prefereixo pagar una mica més i que sàpiguen ajudar-me.
Aquest és un altre item que volia apuntar i vaig oblidar. Tal com ara marxen un dia van venir. No podem fer-hi res, si es vol ser un pais fort economicament doncs aquestes coses han de passar. Si aquí els salaris ja són una merda com deuen ser allà on són més baixos? Buf, puta vida!
Pel que fa al ram de la electrònica, jo vaig a lo més barat ja que nostrusenyó m'ha donat el do d'entendre-hi força i, sempre abans de comprar ja m'informo per internet. Els consells dels pringats no m'interessen el més mínim. Reparacions? Per sort no les he necessitat. Amen.
Publica un comentari a l'entrada