...no cal anar tan lluny
Els que em coneixeu ja sabeu que m'agrada molt viatjar. Amb l'Aïda intentem fer 2 viatges a l'any. Un per Setmana Santa anant "lluny" i un a l'estiu de càmping. Encara no he viatjat molt, però he anat lluny. NY el més lluny i el més espectacular!
A vegades però, per veure lo millor, no cal anar tan lluny. Hi ha un lloc molt aprop que m'encanta: el Cap de Creus. Hi he estat dues vegades, el passat desembre la última, i no descarto que ni hagi
una tercera, quarta, ... Per qui no ho conegui dir-li que és un promontori abrupte i rocós, de 672 m d'altitud, que s'alçà sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós. Està situat a l'Alt Empordà i es la punta més oriental de la península ibèrica. S'hi accedeix vía el bonic poble de Cadaqués per una carretereta que ens permet observar una bona part del Parc Natural.
És el típic lloc per anar-hi a pensar, a buscar inspiració o, simplement, a relaxar-se. Tot i que hi ha sempre força gent, sempre trobes un espai on estar tranquil i dedicar-te, només, a observar. A mirar el mar, les roques abruptes moldejades per el vent (fort per cert), la calma.
Allí hi podreu caminar (porteu bon calçat), podreu anar al far a recordar velles pel·licules que s'hi han rodat, podreu fer bones fotos o podreu no fer res. Molta pedra, molta aigüa i molta tranquil·litat. Aneu amb temps i observeu el que us envolta, quedareu fascinats!
Si algun dia em perdo, no em busqueu allà ja que no hi fan dinars, però si voleu un lloc xulo per anar, aneu-hi. Potser m'hi trobeu...
A vegades però, per veure lo millor, no cal anar tan lluny. Hi ha un lloc molt aprop que m'encanta: el Cap de Creus. Hi he estat dues vegades, el passat desembre la última, i no descarto que ni hagi
una tercera, quarta, ... Per qui no ho conegui dir-li que és un promontori abrupte i rocós, de 672 m d'altitud, que s'alçà sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós. Està situat a l'Alt Empordà i es la punta més oriental de la península ibèrica. S'hi accedeix vía el bonic poble de Cadaqués per una carretereta que ens permet observar una bona part del Parc Natural.És el típic lloc per anar-hi a pensar, a buscar inspiració o, simplement, a relaxar-se. Tot i que hi ha sempre força gent, sempre trobes un espai on estar tranquil i dedicar-te, només, a observar. A mirar el mar, les roques abruptes moldejades per el vent (fort per cert), la calma.
Allí hi podreu caminar (porteu bon calçat), podreu anar al far a recordar velles pel·licules que s'hi han rodat, podreu fer bones fotos o podreu no fer res. Molta pedra, molta aigüa i molta tranquil·litat. Aneu amb temps i observeu el que us envolta, quedareu fascinats!
Si algun dia em perdo, no em busqueu allà ja que no hi fan dinars, però si voleu un lloc xulo per anar, aneu-hi. Potser m'hi trobeu...
Entrades
3 comentaris:
Aquest estiu fent el gr11 hi vaig caminar per allà, i està força bé! vem fer el tros del port de la selva fins el far (bé, fins sota el far a on s'acaba el gr). Em va agradar tot i que el vaig trobar molt pelat. Vem passar per una cala que només s'hi arriba caminant o amb vaixell que era molt maca, llàstima q com sempre les persones embrutin aquest llocs tant idilics.
Hola
A mi m'agrada molt viatjar i tan de bo ho pugues fer cada any per conèixer diferents ambients, cultures, paisatges, monuments, tot el que comporta, el que menys faig quan faig un viatget és relaxar-me pq m'agrada veure-ho tot i treure-li tot el suc a l'experiència.
Jo he anat en varies ocasions al nord de girona, perquè si hagues de trigar una costa, em quedaria amb la costa brava, jo disfruto de la daurada de tarragona, salou, cambrils, etc... però la combinació de la costa brava, entre rocosa i plana, petites cales i el seu aire salvatge m'encanta.
Cadaqués és un dels pobles mariners més autèntics que he visitat fins ara. Nomès s'hi respira tranquilitat i pau. No m'estranya gens que Dalí escollis aquesta zona per ubicar la seva caseta, segur que la inspiració no li faltava.
Com a viatge llunyà que he fet jo ha estat a Egipte i Turquia, els dos ben diferents i amb similituds alhora.
Egipte: impactant per la seves impresionants construccions, misteris i tresors que l'envolten. Si agrada la cultura egipcia es de debò espatarrant veure en primera persona la majestuositat, inteligència, dedicació i perfecció imperant en la època dels faraons. Moltísima calor això si, entre 50-60 graus a l'ombra, una cosa bestial, no et podies pas estar més d'un minut al sol sense barret i mai beure aigua de cop i sempre envasada, per accident jo en vaig beure una mica, rès un glop, i per poc em moro deshidratada. Uff!
Turquia: Fabulós espectacle veure les mesquites iluminades de nit, com si fos un conte de Aladin, molt maco. Una cultura totalment diferent, i el menjar boníssim, els kebabs sobretot, la gent molt amable i cordial, tot i que els turcs van una mica cremadets pobres. Molt cansat el tenir que regatejar per tot, però divertit alhora.
Per visitar molt maco per viure-hi en absolut, les dones no tenen cap valor.
I del nostre país, que dir, anem a fora per costum, però hi han coses tan maques aquí a la nostra terra!.
Per exemple el congost de montrebei, impresionant i moltíssims altres indrets que fins i tot desconeixem.
http://lleidatur.es/esp/congostmontrebei.html
Se'n podrien anomenar tants....
L'únic que m'emprenya molt a mi quan faig de turista per la meva terra i sobretot per la natura es veure lo asquerosament incivíca que pot arribar a ser la gent.
Fins aviat!
Eiii,
Jo amb el Toni, també vaig arribar al Cap de Creus, via el GR11 (des de Vielha a la Mediterrània), ...
El Cap de Creus, molt xulo, com qualsevol dels espais protegits del nostre país, però té un gran problema, el vent, ... No se si mai heu viscut la tramuntana, jo si, no es podia estar ni al càmping del Port de la Selva, vent, terra, una mica de tot !!! Hi ha Cadaqués l'endemà, tres quarts del mateix, vent aigua, i fins i tot mal de cap del vent. Aquest fenomen jo el descric amb dues paraules IN - SOPORTABLE.
Publica un comentari a l'entrada