Ràbia
Em fa ràbia eixugar-me amb una tovallola molla.
Em fa ràbia la gent que et diu que ets un soso perque no tens ganes de ballar o de sortir o de fer el que ells tenen ganes de fer.
Em fa ràbia la gent que quan parla, ho fa cridant.
Em fan ràbia els pares que riuen quan el seu nen està molestant o emprenyant.
Em fa ràbia la gent que quan pares al pas de peatons perque passin, 
encara se't queden mirant amb cara desafiadora i pensant: "Sort que has parat, que si no..."
Em fa ràbia els que fan la brometa de les parelles de fet: "De fet, si que són parella".
Em fa ràbia els que per arrencar un aplaudiment del públic, recorren al suat recurs d'insultar el Bush. (tot i que n'hi ha per insultar-lo)
Em fan ràbia la gent que deixa els gossos deslligats per el carrer i que quan veuen que els hi tens por no fan res.
Em fa ràbia la gent que posa la música forta només perque els altres l'escoltin. (T'hem demanat que l'apugessis?)
Em fa ràbia que la gent qual·lifiqui les pel·licules de Clint Eastwood com a obres mestres només perque siguin seves.
Em fa ràbia la gent que intervé i es posa en totes les converses. (Calla ja...)
Em fan ràbia els videos de gent amb monopatins que cauen.
Em fan ràbia els videos-homenatge a Ronaldinho.
Em fan ràbia els extremistes d'esquerres i de dretes. (Recordeu, tots els extrems es toquen...)
Em fa ràbia la gent que quan, per cortesia, els hi dius: "Ja sou aquí?", et contesten: "Clar, que no em veus?"
Em fan ràbia el Serrat, la Glenn Close i la Núria Espert.
Em fan ràbia els PowerPoints de gatets.
Em fa ràbia Roger de Gràcia imitant a Lluís Canut.
Em fa ràbia quan algú em diu: "Ja t'ho deia jo..."
Em fan ràbia les graellades de carn.
Em fan ràbia els que sempre van de graciosos.
Em fan ràbia els jocs de beure.
Em fa ràbia la gent que arriba tard.
Em fan ràbia els que en els vestuaris del gimnàs, van més temps despullats que vestits.
Em fa ràbia Luis del Olmo, Eddy Murphy i tots els actors que criden.
Em fan ràbia els "listillos".
Em fan ràbia els postres de músic.
Em feu ràbia tots els que em direu que sóc un rabiós. :-P
I a tu, que et fa ràbia?
Entrades
10 comentaris:
no vols dir q tanta ràbia és per falta de sexe??? no et fa ràbia dormir amb nòrdic?¿¿?
Em fa ràbia la gent que atribueix la causa de tots els problemes a la falta de sexe.
Carai tanta ràbia acumulada no és bona, per cert i que no et fa ràbia?
A mi em fan ràbia els conductors de l'autovia que et fan llums per que t'apartis, i ´quan tu vas a 130 km/h. No saben que no es pot anar a més velocitat?
doncs a mi em fa moltíssima ràbia haver de seure en una cadira, butaca, seient i/o demès que estigui calent pq fa molt poc que hi havia el cul d'altri! ecs!!!
tbé em fa ràbia haver de claudicar a "favor" del nòrdic: i si jo sóc més calurosa? amb lu b k van els llençols i la vànua!
i tbé em fa ràbia quan la gent s'acosta molr per parlar i envaeix el meu espai vital, tocant-te amb el dit i´amb pudor d'alè
ah!, i tbé la gent que plega els mitjons enrotllats i l'un dins l'altre!
hem fa molta ràbia la Cinta del cor de la ciutat!
a mi tambéééé
em fa ràbia que em fiquin el dit a la boca quan badallo!!! molta!!!
Ostras! Si que en tenim de ràbia acumulada oi! Uff, potser hauríem de fer una llista de coses que ens agradin per equilibrar-ho.
Bè a mi tambè moltes coses em fan ràbia i són:
- Les samarretes estil camisola (que passa, fins on m'he de tapar!!)
- Les intrusions americanes a la nostra pròpia cultura molt més rica que la seva nomès pel coi del consumisme pur i dur.
- Els corrents d'aire. Cadascú que interpreti el que vulgui, hi han varies opcions i totes són encertades.
- Que per l'únic fet de ser un capu.. integral a la carretera li doni dret a culpabilitzar sempre una dona quan es trova algú que condueix d'una manera que no li agrada a ell. I segurament els seus encerts al respecte són nomès del 5%.
- Als pares que nomès han tingut fills perquè s'avorrien.
- Les persones negatives.
- Aquelles que et miren per damunt de l'hombro i ves a saber que es creuen que són. Millors segur que no!
- Que es rasquin els webs davant teu, es que quedaria maco que jo em rasques la fi... davant d'ells?
- La prepotència de molta gent.
- Haver de lluitar molt per aconseguir ben poc.
- Els atontats que disfruten destrossant-se els timpans. Rucs.
- Els que jutgen gratuitament i són els primers que s'haurien de mossegar la llengua.
- Els que tiren les colilles per la finestra. Hauria d'existir l'efecte "Boomerang" i que els anés directament al forat del c...
- Haver de fer equilibri quan vas als serveis.
- Que surtin del servei tocant-se els coll.... o fent-se la cremallera (que passa que es resisteix i no es vol estar quietaa tancadetaaa?)
- Els que van amb tecnologia punta nomès per fardar.
- Que sigui tan avorrit i depriment anar a missa. Vet aqui pq hi va poca gent.
- Que la dependenta de la botiga et vingui al darrera a emprenyar-te.
- Que t'agradi una peça de roba i precisament la teva talla no hi és.
Apa quin munt no! Uff
I el pitjor és que la ràbia existeixi.
Però bè com que s'hi pot conviure, acumulem ràbies.
Petonets rabiosos
-em fa ràbia la gent que fa soroll quan menja i sobretot quan xarrupa les sopes
-i la gent que fa soroll quan mastega XICLET...i més quan seuen darrere teu al bus IGD-BCN!ecs!
-i dormir en un llit arrugat
-i les flors que hi ha repartides pels vorals de la carretera com a símbols de "tombes ambulants"...(ho sento molt, però és lleig..)
-i remenar els flams/iogurts de "sabors" abans de menjar-los, ja sigui amb la cullereta o sacsejant el pot...
-i......
Publica un comentari a l'entrada