Casa meva
Una explosió de gas, una cançó de Carlos Baute o una trucada d'un tele operador són les tres coses més molestes que et poden passar quan estàs tranquil a casa. Per les dues primeres no us hi puc fer res, passen i ja està; es superen i un altre dia serà. En el cas de la trucada tenim diferents trucs: no contestar mai el telèfon, pixar-se sobre l'aparell quan comença a sonar, no tenir línia telefònica o llençar quatre improperis a la pobre noia que t'està fent aquella trucada. Totes són reprovables i ja sabeu de sobres que jo no sóc gens partidari ni de la violència ni de la gerontocràcia. Per tant, m'agradaria donar-vos quatre possibles respostes davant la pregunta: "¿Puedo hablar con el señor X?" (on X sou vosaltres, que se us ha d'explicar tot, també...)
- M'agafa en molt mal moment, ara mateix estava abusant d'un menor
- El sr. X va morir fa dos dies de sobredosi
- ¿Pot trucar en cinc minuts? Ara mateix està cagant
- No s'hi pot posar, està en un univers paral·lel
- M'agafes en mig d'una palla
- Crec que m'he enamorat de vostè
- Em cago en sudamerica
- ¿Pot avisar a la polícia? El meu marit em vol pegar
- Abans hauríem de conèixer-nos una mica. Digui'm, ¿d'on és vostè?
- Per favor, parli'm de vos
- Miri, aquí som amish
- Tu no saps amb qui estàs parlant, ¿oi?
- Sóc gitano
Entrades
9 comentaris:
Anar repetint: Ez dut ulertzen, euskeraz mesedez.
Continuant amb lo de la palla: "Per cert, quina veu més maca. ¿Podries cridar com si et violessin però sense aquesta puta merda d'accent argentí?".
Alerta: història verídica. A mi Telefònica em va inquisir durant dos mesos. Van deixar de fer-ho quan vig decidir posar Slayer, Pantera o Napalm Death a tot drap just abans de despenjar. Però encara van molestar-me dues setmanes més. Potser amb Carlos Baute...
El millor és no dir res. L'ultim cop que ho vaig provar, l'interlocutor es va quedar esperant uns bons 2 minuts i va acabar dient un sonor "hijodeputa". Fantàstic.
amb un "ara no hi sóc" es crea l'estupor suficient per fondre els cables de la peruana
Un dia em van trucar oferint-me una assegurança de vida. Els vaig dir que no tenia previst morir-me en breu.
Jo els vaig dir que ja tenia un protosincronitzador nuclear a casa.
Quan em van preguntar què era, li vaig respondre:
-Coño, si el mismo nombre lo dice.
-Ah.
Segons de silenci i torna a dir:
-Bueno, gracias.
I penja.
Mano de santo, oiga.
Jo els faig resar tresavemaries amb mi, abans que em diguin res.
El pitjor és que com son panxitos se'l saben (però en español).
"Coneix vostè el Llibre de Mormó? Quedem, vaig a sa casa i en parlem?"
La frase definitiva: Ah bé, pots pasar-me amb un teleoperador en català? Et diran que no en tenen cap disponible en aquest moment i tu només li has de respondre: Cap problema. Puc esperar.
Publica un comentari a l'entrada