Mare Teresa de Calcuta
Si llegeixes l'entrada de la Mare Teresa de Calcuta a la Wikipedia no trobaràs cap referència al seu passat com a futbolista professional. Pocs sabem que, durant uns deu anys, va estar jugant en diferents equips europeus arribant a la màxima categoria i jugant, fins i tot, un partit a la copa de la UEFA. Va ser l'any 1934, quan tot just complia vint-i-quatre anys i ho va fer jugant a les files del Rennes francès.
De ben jove ja va començar a destacar amb una pilota als peus. Arud Vishva, representant Macedoni de futbolistes, es va interessar molt en ella al veure-la en un partit a l'internat de Üsküp (Macedonia). Als 15 anys va fitxar per el Trieste, un modest de la Serie B italiana. A partir d'aquí el seu ascens va ser lent però constant. Compaginant la seva carrera futbolística amb la religiosa va passar de la Serie B italiana a la primera divisió belga a les files del Charleroi. Aquí va reconvertir-se com a lateral dreta després de jugar tota la vida com a interior. Els periodistes belgues la van destacar com "una lateral ràpida i extramadament agressiva", tot i que també en destacaven "l'evident manca de tècnica". Després de quatre lligues, catorze expulsions i tres gols, va ser traspassada al Rennes amb sort desigual.
Al Rennes va seguir actuant com a lateral i va començar com a titular indiscutible. Les lesions i la falta de disciplina la van condemnar a la banqueta i la Mare Teresa no ho va poder suportar durant gaire temps. Malgrat tot, va arribar a jugar a 8ens de la Copa de la UEFA marcant el gol que donava el pas de l'equip a 4rts. Aquell va ser l'últim partit sencer que va jugar de forma professional. Un trencament muscular al realitzar una duríssima entrada a un rival la va enviar durant 3 mesos a les grades. Dies abans de la seva reaparició va declarar que se sentia "cansada i mancada d'il·lusió per a continuar". Es va retirar als vint-i-cinc anys, va viatjar a Calcuta i va començar la trajectòria religiosa que tots ja coneixeu.
De ben jove ja va començar a destacar amb una pilota als peus. Arud Vishva, representant Macedoni de futbolistes, es va interessar molt en ella al veure-la en un partit a l'internat de Üsküp (Macedonia). Als 15 anys va fitxar per el Trieste, un modest de la Serie B italiana. A partir d'aquí el seu ascens va ser lent però constant. Compaginant la seva carrera futbolística amb la religiosa va passar de la Serie B italiana a la primera divisió belga a les files del Charleroi. Aquí va reconvertir-se com a lateral dreta després de jugar tota la vida com a interior. Els periodistes belgues la van destacar com "una lateral ràpida i extramadament agressiva", tot i que també en destacaven "l'evident manca de tècnica". Després de quatre lligues, catorze expulsions i tres gols, va ser traspassada al Rennes amb sort desigual.
Al Rennes va seguir actuant com a lateral i va començar com a titular indiscutible. Les lesions i la falta de disciplina la van condemnar a la banqueta i la Mare Teresa no ho va poder suportar durant gaire temps. Malgrat tot, va arribar a jugar a 8ens de la Copa de la UEFA marcant el gol que donava el pas de l'equip a 4rts. Aquell va ser l'últim partit sencer que va jugar de forma professional. Un trencament muscular al realitzar una duríssima entrada a un rival la va enviar durant 3 mesos a les grades. Dies abans de la seva reaparició va declarar que se sentia "cansada i mancada d'il·lusió per a continuar". Es va retirar als vint-i-cinc anys, va viatjar a Calcuta i va començar la trajectòria religiosa que tots ja coneixeu.
4 comentaris:
Bon escrit.
Només un error que li resta credibilitat: l'any 1943 no hi havia copa de la UEFA.
Perdo, volia dir el 1934.
Llum! Albert, espero que aviat vegis la llum, pq nen, prouta falta et fa, eh!
Sort que tinc internet i puc ampliar els meus horitzons culturals.
Publica un comentari a l'entrada