25.9.08

I won't let it happen

9 comentaris:

Almogaver ha dit...

La tenia oblidada aquesta!!!!!

Com és que tireu de clàssics noranteros com aquest, Sr Albert?

Josep ha dit...

Que vol dir "norantero"? Passats els pantalons acampanats dels 70' i les armilles amb barret i xapes de primers dels 90', no hi ha cap estil estètic clarament temporal.
I molt menys demarcable en dècades.

Collons, estic parlant com un putu crític musical. Vaig ràpidament a escoltar el 97.7

Josep ha dit...

ups, volia dir "de primers dels 80'"

...

Merda, merda!! Corregir els errors tècnics és propi de crítics musicals. Ràpid, el 97.7 a la màxima potència de volum!!!!!!

Almogaver ha dit...

Per mi senyor punk, aquesta cançó serà sempre norantera, no pas pqe hi hagi cap estètica pròpia de la decada (que hi és de totes de totes), sino pqe ja vaig conéixer aquesta aquesta cançó cap allà el 93 o 94. Això fa que sigui un clàssic norantero.

Collons, ara parlo jo com en Tardà.

albert ha dit...

Deixant de banda discussions generacionals, l'he posat perquè m'encanta i per omplir una mica, no ens enganyarem...

Questionaire ha dit...

És la cançó "monyes" dels Ramones, oi?

albert ha dit...

Això no m'ho diu al carrer sr. Q.

Josep ha dit...

Almogàver: potser sí, mirat així. Però sempre he associat el punk norantaire amb els Goldfinger, els Green Day i tota la resta

I em spa greu dir-ho, però el Questionaire té raó. Fins i tot els Ramones han tingut el seu moment monyes. Que hi farem!!

Questionaire ha dit...

Home, és com el "Hard luck woman" dels Kiss... (li ho estic dient des del carrer).