La Mala dona

Si Enriqueta Martí llegís "La Mala Dona" es posaria calenta.

La Mala Dona és la novel·la guanyadora del I Premi Crims de Tinta que convoca el Departament d'Interior de la Generalitat, la nostra. Marc Pastor n'és l'autor i alhora és un mosso de metre vuitanta-i-pico que es dedica a trobar senyors dolentots que han comès crims, robatoris i d'altres malifetes varies. Suposo que tot això l'ha ajudat a escriure aquesta gran novel·la, bé, tot això i ser un freak del cinema, els assassinats, l'humor negre i la baixa calanya.

L'argument ja és conegut. Com a Titànic ja sabem com comença i com acaba. No deixa de ser la mateixa història de sempre, la novel·la típica que ja hem llegit mil vegades. Home coneix dona, dona rapta nens, es beu la sang dels nens, en fa pomades i ungüents amb els seus cosos, el bo caça al dolent i fi de la novel·la. Ho hem llegit mil vegades... O potser no.

Aquesta dona és l'Enriqueta Martí, una barcelonina atípica, dolenta i caníbal que raptava criatures per a matar-les i utilitzar els seus cossos per fer tot tipus de pomades, cataplasmes i ungüents per a l'alta societat barcelonina de començaments dels segle XX.

La novel·la es basa en aquests fets reals i hi afegeix un detectiu putero (i genial!), un doctor boig i una serie de personatges que van des del més miserable de la societat barcelonina fins al mateix alcalde de Barcelona. Es llegeix ràpid perquè enganxa molt, saps com acaba la història real però vols saber com acaba la que tens al cap.

Tot i tenir certes semblances físiques amb Daniel Sirera, Marc Pastor ha aconseguit lligar una boníssima història a partir d'uns fets reals que la majoria desconeixíem i que, siguem sincers, ens donen un morbo que t'hi cagues.

Enriqueta i Marc, déu us tingui a la glòria.

Per saber-ne una mica més consulteu aquí, o aquí, o aquí.