Tamudo, català de l'any
No ha pogut ser. Raúl Tamudo ha esperat fins l'últim moment, sabia que no estava entre els tres finalistes però un patriota català com ell mai perd l'esperança. El seny i la rauxa. El Raúl sabia que si no estava a la final no podia guanyar-la però el Tamudo confiava en la mort dels tres candidats durant l'acte i la seva proclamació com a Català de l'any. Res li fa més il·lusió a en Raúl. Si hagués d'escollir entre ser Català de l'any o aixecar la copa del mundial amb Espanya, ell ho tindria molt clar. Catalunya sempre, Pau Claris un mitjamerda al seu costat.
Al compàs de la Santa Espina marcant els tempos, en Raúl ha començat diferents discursos per si sonava la flauta i era ell l'elegit. Vegem-ne els primers esborranys:
Al compàs de la Santa Espina marcant els tempos, en Raúl ha començat diferents discursos per si sonava la flauta i era ell l'elegit. Vegem-ne els primers esborranys:
"¡Vote vote vote! ¡De La Vanguardia el que no vote!"
"¡Sois cojonudos, este premio es por vosotros! ¡Viva Cataluña y viva España!"
"Tenemos que ir premio a premio. Mi siguiente objetivo es ser Español del año."
"Que no, que no, que no quiero irme al Bolton."
"És un honor per a mi ser el Catalufo... ¡argh, mierda! ¡ya se me ha escapado!"
"¿Catalán? No, yo soy del Español.... !Anggghh, angghh! ¿Lo pillaís? !Anggghh, angghh!"
"Si Luís, ser el Catalán del año es lo mas grande"
Entrades
7 comentaris:
Cagundena, quina injustícia, tant que s'ho mereixia pobre Raul, quin millor embaixador de la cultura catalana que ell, un altre any serà...
Això si no li donen l'any que ve a Rodolfo Chikilicuatre per la seva projecció internacional, o a Josep Cuní, mestre de mestres del periodisme mundial.
queridoh amigoh, es un honó ser miss comunidá autónoma de Cataluña y premio pantene grupo zeta. Voy a llevar con honó esta corona por todoh loh rincòneh de España y en el certamen nacioná de Alcobendas. Graciah
No fa gaire, en una entrevista, en Raül deia que amb la seva xicota hi parla en català. Em sembla recordar que és de Lloret i es diu Vanessa. Possiblement, sigui filla d'un cambrer o un paleta andalús vingut a més.
A mi el Tamudo em sembla un imbècil, però no li tinc ràbia. A diferència d'altres mai ha negat el que és ni s'ha amagat per ser com és. N'hi ha de molt pitjors, molt pitjors.
PD: Com ha d'estar el país perquè un nen de 17 quedi cinquè en un concurs anomenat "El català de l'any"...
Per què perden el temps mirant aquestes merdes? Facin com jo i mirin només els tornejos de póquer Texas Hold'em que fan a Antena Neox (o Nova) els divendres a la matinada. Això és que és emoció, redimonis!
Té raó, des que mirava els campionats mundials a Eurosport que no he tornat a veure res de tan emocionanat...són adictius!
Hi ha alguna cosa pitjor que uns premis sense tradició, que nominin al Tamudo, i que condueixi la gala (quina paraula de merda!) el Cuní? Tant de bo haguessin sortit tots al Callejeros que em vaig empassar.
Publica un comentari a l'entrada