Always Look on the Bright Side of Life
En aquest blog sempre hem defensat el mal com desencadenador del bé. En el cel·lebradíssim (sic) post de El plaer del dolor ja varem parlar de la pilotada als ous com a desencadenadora de la sensació de milloria i com a màxima per a descobrir que sempre podem estar molt pitjor.
La tècnica de la que us vull parlar avui consisteix en transformar un lament en un contra-lament. Per a fer-ho sempre elevarem el lament al quadrat i l'utilitzarem per a fer veure al lamentat que el seu lament és un cagalló al costat del nostre. Us passo quatre situacions que, a tall d'exemple, ens serviran per il·lustrar-ho tot una mica més (i tot aquest rotllo per col·lar-nos quatre exemples suposadament graciosos? Doncs sí):
La tècnica de la que us vull parlar avui consisteix en transformar un lament en un contra-lament. Per a fer-ho sempre elevarem el lament al quadrat i l'utilitzarem per a fer veure al lamentat que el seu lament és un cagalló al costat del nostre. Us passo quatre situacions que, a tall d'exemple, ens serviran per il·lustrar-ho tot una mica més (i tot aquest rotllo per col·lar-nos quatre exemples suposadament graciosos? Doncs sí):
- Un company que té una bonica caseta amb hortet es queixa per què han fet un immens bloc de pisos enganxat a la seva casa. Nosaltres li respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podrien haver-hi construït un escorxador, una planta de compostatge o fins i tot un crematori nazi. Això sí que seria una bona merda". En aquest instant és possible que el nostre company agraeixi la construcció d'aquest bloc de pisos. Serà feliç.
- Un familiar es trenca una cama i es lamenta per a la dependència que li provoca aquest fet. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver perdut els dos ulls en el mateix incident i ara, apart de coix, series cec. Això si que seria una merda". El familiar ens estimarà, serà feliç amb el seu trencament.
- El nostre veí vol veure La isla de los famosos però quan està a punt de començar, la antena comunitària peta. Ens ve a veure a casa i es queixa per la seva mala sort. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Podries haver vist la Isla i que la Karmele es despullés i es masturbés davant la càmera. Això si que et perjudicaria". El veí no molestarà mai més per arreglar la antena i instal·lar el TDT, serà feliç amb el què té.
- Un amic es lamenta per la pujada del preu de la gasolina. Sempre respondrem: "Podria ser molt pitjor. Si valgués 15€ el litre si que seria car. Pensa que arribarà el dia en que la gasolina l'haurem de comprar al Club del Gourmet de El corte inglés". A partir d'aquí el nostre amic posarà gasolina sense recança. Serà feliç.
Entrades
8 comentaris:
Podria ser peor, pordría llover.
El jovencito Frankenstein
Vosté té un do per fer la gent feliç, amic Albert. Desaprofiti-ho!
No intenti mai animar així una dona quan li expliqui un problema, serà acusat de menysprear les seves angoixes i hi haurà altes probabilitats de bronca.
Si el de la foto es lamentés de la seva lletjor, què és el que hom podria dir-li per alleugerir-lo?
Doncs li diria que, per exemple, si enlloc de mugrons tingués dos imants de cuina si que seria lleig de veritat.
La meva mare té el (lleig) costum de lamentar-se de com li va la vida, com es troba de malament i que té molts problemes. Jo sempre li dic una frase que vaig sentir ennuna pel·li: "tu no tens problemes. Els nens negres del Bronx que fumen crack sí que tenen problemes". És la mateixa tècnica. Però sospito que no m'ha acabat mai d'entendre.
Una teràpia fantàstica. L'aplicaré per fer callar els maleïts ploramiques. La foto, sensacional :)
Has vist la cara d´aquest energumen ? No li trobes un doble a CIU ?
Si home, Felip Puig fot el mateix careto !!
Publica un comentari a l'entrada