La veu de la experiència
Conversa escoltada avui al barber. Protagonistes: el meu barber, un home gran recent esquilat i jo en qualitat d'extra. Comença el barber:
-Tu lo que tienes que hacer es buscarte novia!
-Nooo... Si ya tengo muchas, peró todas quieren lo mismo - diu l'abuelo fent-se el xuleta.
-Que quieren?
-Que les pague viajes y cosas para ellas. Ay las mujeres... -sornegueja l'avi faldiller.
-Si, son así.
-Y quieren saberlo todo, me preguntan cuanto cobro y no sé que cosas mas...
-Heheheh... -riu el barber pensant: "A veure si calla i se'n va d'una vegada!"
-Mira, yo, antes me voy con una de pago.
-Hehehee...
-Hehehee... -ric jo amb una gilette a les patilles.
-A las de mi edad las tienes que aguantar, pero a las de pago les das 100 euros y ya está. Además són jovenes y guapas...
-A ti te gusta tocar tendre, eh?! -diu el barber amb un accent català que tomba d'esquena.
-Hehehehe, si, y ya que las pagas, que se pongan ellas encima y que trabajen ellas!
-Hehehehe. Ligate una de esas y te la llevas a casa, hombre -ordena el barber.
-No, nada de eso. Yo a mi casa no voy con una de esas.
-Porque?
-Porque despues no se quieren marchar. Les pagas y encima se quedan en tu casa.
-Como?
-Si, un amigo se llevó una de esas sudamericanas a casa y cuando acabaron, le pago y la tia no se queria ir. Empezó con: "Y donde iré yo ahora si no tengo nada?". Mi amigo tuvo que llamar a la policía y todo...
-Aquestes sudamericanes són la hòstia -em confessa el barber mentre em passa el raspall per retirar el poc pél que m'ha tret.
M'aixeco i trec 10€ de la cartera.
-Yo no me llevo ninguna de esas a casa! -diu l'avi vell verd mentre jo pago i marxo amb pena per no poder escoltar que més diu la veu de la experiència.
-Tu lo que tienes que hacer es buscarte novia!
-Nooo... Si ya tengo muchas, peró todas quieren lo mismo - diu l'abuelo fent-se el xuleta.
-Que quieren?
-Que les pague viajes y cosas para ellas. Ay las mujeres... -sornegueja l'avi faldiller.
-Si, son así.
-Y quieren saberlo todo, me preguntan cuanto cobro y no sé que cosas mas...
-Heheheh... -riu el barber pensant: "A veure si calla i se'n va d'una vegada!"
-Mira, yo, antes me voy con una de pago.
-Hehehee...
-Hehehee... -ric jo amb una gilette a les patilles.
-A las de mi edad las tienes que aguantar, pero a las de pago les das 100 euros y ya está. Además són jovenes y guapas...
-A ti te gusta tocar tendre, eh?! -diu el barber amb un accent català que tomba d'esquena.
-Hehehehe, si, y ya que las pagas, que se pongan ellas encima y que trabajen ellas!
-Hehehehe. Ligate una de esas y te la llevas a casa, hombre -ordena el barber.
-No, nada de eso. Yo a mi casa no voy con una de esas.
-Porque?
-Porque despues no se quieren marchar. Les pagas y encima se quedan en tu casa.
-Como?
-Si, un amigo se llevó una de esas sudamericanas a casa y cuando acabaron, le pago y la tia no se queria ir. Empezó con: "Y donde iré yo ahora si no tengo nada?". Mi amigo tuvo que llamar a la policía y todo...
-Aquestes sudamericanes són la hòstia -em confessa el barber mentre em passa el raspall per retirar el poc pél que m'ha tret.
M'aixeco i trec 10€ de la cartera.
-Yo no me llevo ninguna de esas a casa! -diu l'avi vell verd mentre jo pago i marxo amb pena per no poder escoltar que més diu la veu de la experiència.
"Fem a l'u, com sempre?", és el primer que em diu el barber.
Entrades
11 comentaris:
El meu barber és un showman d'aquests, i els clients encantats clar.
Sabidura popular, se'n diu.
Jo vaig a la perruqueria de sota de casa, la versió femenina d'aquesta història.
Albert, i aquesta cueta?
quines converses tu XD
ara, si bé és cert l'home aquest deu tenir raó...
per cert es estrany això d'anar al barber pocs en deuen quedar encara...
Tot això li va donar temps de sentir, amb la poca feina que va tenir el barber amb vostè? ...Que cabroooooon....!!!!
albert, thas deixat la part final de la conversa.
" Això que llavors entra una morena, cabell arrissat, uns 30 anys, un cos escultural i acompanyada d'un Cocker....i l'avi que li diu:
- una de esas, querria yo para mi, carne fresca. Guapaaaa!!!
I el perruquer que li contesta:
- Ahora sí que ya puede marcharse, que esta es mi hija."
A veure si l'avi en qüestió no era el meu pare...
Si senyor! La filla del barber està tremenda. Té un chasis digne d'admiració.
Ricard, quina cueta?
Pansete, cregui'm, el seu pare és entranyable.
Des que es va jubilar el meu barber de tota la vida, he deixat d'anar-hi.Ja no trobo enlloc on em facin unes fregues de Floyd després d'afaitar-me...
Vas a la barberia de la plaça del rei? Les converses del Dídac amb els clients solen ser més o menys així...
I jo que et feia més d'anar a cal Guix...
Exacte, amb el Dídac.
Publica un comentari a l'entrada