Barça B 1 - Igualada 1

Quan et creus el millor, sovint ho pagues car.

Mai hauria cregut que veuria, assegut a la tribuna del Miniestadi, al CF Igualada arrancant un punt del Barça B.

A la primera part el Barça B va passar com un cicló per sobre l'Igualada. En 15 minuts ja ens van enxufar un gol i donava la impressió que la cosa no s'acabaría aquí. Els jugadors de Josep Guardiola la tocaven bé i amb criteri, van tenir varies ocasions i els titans de Martí Alavedra (Macià Alavedra segons un company) només feien que córrer i crear algun tímid i miserable contraatac. Tot i això, la bona feina de desgast va permetre arribar a la mitja part amb un empatable 1-0.

Durant el descans, la plantilla del Barça B devia estar pensant més en la farra que es fotrien a la nit i/o amb les nenes ansioses de fama que els esperaven a la sortida i/o amb els cubates que ingeririen, que en el propi partit que ja creien guanyat. Conscients de la seva superioritat, ja comencen a agafar els millors tics dels seus germans grans, els del Barça d'en Rijkaard.

I comença la segona part. El partit no semblava el mateix i l'Igualada la començava a tocar amb una mica més de criteri. El Barça B ja no arribava tan fàcilment i l'Igualada havia d'aguantar els errors arbitrals. Oier, el porter del Barça, va tocar-la amb les mans fora l'area i l'arbitre no el va expulsar. Alavedra va veure la vermella per protestar. Ander, el genial porter de l'Igualada, va aturar un penal i en el minut 90' Roger Brullet va clavar l'1-1.

Un gran punt que compta molt més que el valor que tindrà en la classificació. Aquest punt demostra que l'Igualada és un gran equip, que no es marca cap límit i que si segueix així, ens donarà moltes alegries.