Doncs tot i aquestes bones referències, perque fas cada dia un programa tan dolent com el Tvist?

"Ehem... Buscava una lentilla..."
"Ehem... Buscava una lentilla..."
Però que merdes és això? Mira que m'agraden els japonesos. Els seus gadgets, les seves col·legiales extravagants, les seves frikades... I resulta que ens surten amb aquesta merda.
En general la poesia me la sua però és que això ja no té nom. Un Haiku vindria a ser un vers de merda escrit per un tio que no sap escriure poemes i que a sobre va de llest. Un poema vindria a ser una serie de versos de merda escrits per un tio que no sap que és una subordinada, un subjecte i/o un complement circumstancial de lloc.
Quina manera de prendre el pel a la gent. Fixeu-vos si són miserables els Haikus que hasta jo en sé escriure un:
otros haikus;
Me cago.
A tu et convenen tres programes com a mínim
Companys, deixem-nos d'estatuts i aeroports. Sense mascota, ni som ni serem.
La orca Ulysses ja fa un temps que ens va deixar per anar a fer les amèriques. L'esquerp Floquet de Neu va passar a millor vida. La carpa Juanita ja no pot veure en porró. Qui ens queda? El conill Carlitos no val. Només era un conill obés que va tenir els seus minuts de glòria.
Ara quan anem pel món i ens demanin que parlem del nostre país, que direm? Quins referents podrem donar als turistes i als estrangers? Companys, això és una crisi d'estat sense precedents. El dolor per la mort de la carpa Juanita no ens pot deixar els ulls plorosos per sempre. No ens pot encegar i no deixar-nos veure la crua realitat. Hem de fer el que sigui per buscar un nou referent animal!
Com a mesura transitoria i fins que no es trobi la nova mascota, proposo la creació d'una junta gestora a l'estil de la encapçalada lamentablement per Joan Trayter al FC Barcelona. La meva proposta per a nova mascota de Catalunya de forma provisional és: Carmen de Mairena, el Bulldog del Raval.
Hola corazones, en el coño tengo flores
Juanita, descansi en pau.
El pròxim 31 de març maxo a Escocia durant una setmana. Ja tinc els vols, un itinerari fet, un cotxe llogat i un grapat de B&B's reservats.
Tot i aquesta evident preparació prèvia, encara m'assalten molts dubtes que cap guia es capaç de resoldre'm:
Ja veieu, navegant en un mar de dubtes.
Algú me'n pot resoldre algun? Gràcies.
Recordant algun dels seus gags em va venir al cap un dels més bons i surrealistes que he vist. Es tracta del Ministeri de caminars estúpids i com el seu títol indica es basa en un Ministeri del gobern d'Anglaterra que gestiona la gent que camina d'una forma estupida. Com estupid semblo jo explicant-lo quan el podeu veure. Una imatge val... (calla ja!)
No l'he trobat subtitulat. John Cleese rep al seu despatx al ministeri un personatge que creu que el seu caminar és estúpid. Cleese li diu que el ministeri no el pot ajudar ja que el gobern dona igualtat als ministeris de Defensa, Seguertat Social, Sanitat, Vivenda, Educació i Caminars estúpids i el seu caminar no és prou éstupid. Al final li ofereix una beca per treballar en el Caminar estúpid anglo-francés. És simplement brillant.
Col·lecció Coromines
Col·lecció Kosovo
Tot i el mal gust del muntatge, dir-vos que espero que la justícia sigui justa (toma jeroma!) i deixi el gendre en llibertat i posi els xorissos allà on els toca, o sigui, al trullo.
Una mica de música per calmar les feres, o per encendre-les encara més...
Soc el 5é, els Amunike's Friends
Disfrutant del bon temps
En la segona imatge podem observar el seu estat actual:
De Juana fent l'espegat
Tu ves fumant...
Au, fumadors i fumadores, tots cap al carrer i fumeu tan com vulgueu. Deixeu la nostra roba i els nostres pulmons en pau!!
Paraula de calçasses... Us lloem senyooooor.....
Son més bones persones ara?