Coses que Zapatero ha fet per assistir a la reunió del G8 i els països emergents

-Ha promès sangria i putes a tots els líders del G8, cada cop que vinguin a Espanya.
-Ha ofert Sonsoles Espinosa per un trio amb Sarkozy i Carla Bruni.
-Ha escrit a la entrada del G8 a la Wikipedia, que Espanya en forma part.
-Ha promès a Gordon Brown que deixarà d'assemblar-se tant a Mr. Bean.
-Ha intentat nacionalitzar-se francès.
-Ha trucat plorant un a un a tots els líders.
-Ha declarat que si un país de putes i vagos com Brasil hi pot anar, Espanya també.
-S'ha baixat tota la discografia de Carla Bruni i se n'ha après la majoria de cançons.
-Ha enviat un mail a Bush per dir-li que, si es donés el cas, Espanya es tornaria a fer la foto a les Açores.
-Ha ofert Iniesta a la selecció brasilera.
-Ha declarat que Sarkozy és més alt que ell.
-Ha comentat una foto d'Angela Merkel al Facebook dient que estava tremenda.
-Ha realitzat aquest penós muntatge fotogràfic:

La publicitat: ja n'hi ha prou

Publicitat viral

Entenc que inventar nous eslogans és complicat. Com deia Jacob Giessen "Tot està inventat". Està clar que en Jacob era, apart d'un imbècil i un home inventat, un exagerat. No tot està inventat, els creatius encara tenen alguna cosa a fer. Dit això, cal deixar clar que hi ha expressions que ja no es poden aguantar més, promeses que ja no ens creiem i conceptes que no colen. Aquí, uns quants exemples:

-Des de 19xx: I? Què vol dir? Potser és vostè millor que una empresa que fa un any que existeix? Experiència, amb això n'hi ha prou? Potser volen dir que fa anys que no renoven res i que tot segueix igual que el primer dia? Ja n'hi ha prou.

-Estem bojos, rebentem preus: Ni esteu bojos ni rebenteu preus. Ho voleu fer creure però no cola. Louis Vutton, estem bojos, rebentem preus. Un bolso, 2000€. Ui sí. És poc seriós i ja està massa sobat.

-Desde 10€: I com ho faig per aconseguir aquest preu? Com és que a mi me'n costa 100€ o més? És possible tenir-ho per 10€? Això és ser mala persona.

-Menjar casolà: Jo conec cases que fan autèntica merda per menjar. Sí, menjar casolà però que no val res. Fer menjar com el que es fa casa no és paradoxa de qualitat.

-... con receta mejorada: Ui sí, hi hem afegit una punteta més de sal.

-...de la iaia: Quina iaia? I si la iaia és fastigosa? I si fa pudor? I si no sap cuinar? Algú ho ha de dir: no totes les iaies són bones cuineres.

-Liquidació per tancament: Aquesta està més de moda que mai. Curiosament, sempre hi ha empreses de sofàs que estan en liquidació per tancament. N'hi ha que fa anys que estan tancant i que el procés de tancament deu haver anat passant de pares a fills. No amic, no cola.

-Cubana 20 años. 100 de pecho. Te lo hago todo: Això està per veure, julandrona.

Coses que no pots dir mai a un menor de 12 anys

-Ets adoptat.
-No ets adoptat.
-Si m'ensenyes la tita et deixo connectar a Internet.
-Ets negre però no ets adoptat.
-A mi ningú m'ha regalat mai res.
-Els teus pares no t'estimen.
-Envia PITINGO al 7343.
-Agafa aquest joc de ganivets i no molestis més.
-Tens compte al Facebook?
-Jo a la teva edat ja treballava.
-No seràs mai ningú.
-Ets escòria.

Entrevista exclusiva a la Caputxeta

14 anys més tard, la Caputxeta ja és tota una noia. Lluny queda ja aquella terrible història amb el llop, la iaia i els caçadors. La Sarai Martín (autèntic nom de la Caputxeta) encara ho recorda amb un regust amarg tot i el feliç desenllaç. L'àvia va morir al cap de pocs dies de l'incident. Forcejant amb el llop va caure al terra i se li va trencar la cadera. Aquest fet, la seva avançada edat i el fet de no rebre ni un cèntim de la "Llei de dependència" va propiciar un trist final a una història que mai ha estat explicada fins al final.

La Sarai, en exclusiva per a RacoDC, ens ha citat al bar de la facultat de Magisteri. Vesteix uns texans blaus, unes Converse altes i una dessuadora vermella amb caputxa que no porta posada per no despertar interès.

Albert: Bon dia Sarai, o prefereixes que et digui Caputxeta?
Sarai: No, per favor, diga'm Sarai.
A: 14 anys més tard et decideixes a parlar. Perquè?
S: Ja em sento preparada per parlar d'aquella història. Se n'ha parlat molt i s'han dit moltes tonteries. La gent s'inventa coses i el boca-orella magnífica les coses, sobretot les dolentes.
A: Què hi ha de mentida en el que explica la gent?
S: Moltes coses. Per exemple, lo dels pastissos. Jo no li duia pastissos a l'àvia, li duia el Tupperware del caldo buit. La mare me'l va donar perquè l'àvia el pogués tornar a omplir. Feia un caldo molt bo, sap?
A: Ho entenc. I quina mentida s'ha dit més?
S: Els caçadors no eren caçadors. Eren uns argentins que feien el Camí de Santiago i s'havien perdut. Uns pesats, escolti'm. Quan van acabar de cosir la panxa del llop es van quedar a fer-la petar. Al començament nosaltres molt agraïdes, però al final... Quina ratllada ens van fotre! L'àvia es va quedar adormida.
A: En cap moment va sospitar de que la iaia no era ben bé la iaia?
S: Físicament no. Ara, cada cop que parlava l'alè li fotia una pudor de mil dimonis. Ja se sap que la gent gran acostuma a fer mala olor però allò era massa. No sé, jo era petita i pensava que potser la iaia havia menjat Salmorejo.
A: Quin va ser el pitjor moment?
S: A dins l'estomac amb la iaia, la de veritat vull dir. Era molt estret i feia pudor. A sobre la iaia no parava de dir-me que estava molt prima i que havia de menjar més.
A: Deuria ser terrible, me'n faig càrrec. El pitjor de tot plegat és la mort precipitada de la iaia uns dies després?
S: Sens dubte. Aquesta part no s'explica mai i em fot ràbia. Tothom ho ha de saber, la iaia va morir per culpa del collons de llop, li va trencar la cadera i no es va poder recuperar! A sobre la llei de la dependència no va donar ni un duro a la família.
A: Com està la seva mare?
S: Tot sovint encara m'ho retreu. Sempre em diu "Mira que et vaig avisar que no et distraguessis, que el bosc estava ple de gitanos!". Per cert, una altre mentida. A casa de l'àvia hi havia un llop però al bosc només hi havien que gitanos. Sí que vaig parar a parlar amb algú però no era un llop, era un patriarca. Jo ja sabia que els llops no parlaven, tampoc era tan tonta.
A: I diga'm Sarai, que en vas aprendre de tota aquesta història?
S: Que hi ha molta gent envejosa. Moltes guarres que volen ser com jo.
A: Perdona? A qui et refereixes?
S: A la Mari Àngels Feliu o sobretot a la Kampusch. Es pensen que en faran un conte d'elles i ho tenen clar. Són unes putes.
A: T'agrada ser protagonista?
S: En absolut. Jo només vull que la gent conegui l'autèntica història.
A: I ja per acabar, sortiràs a l'Interviu ensenyant els pits, si t'ho proposen?
S: Probablement.

Quatre dies i Nadal

Sí amics, el Nadal ja s'acosta. En quatre dies ens trobarem immersos en plena voràgine consumista. O no. La crisi fa estralls i aquest Nadal ja no serà com els d'abans.

Ens espera un Nadal atroç. Els Tió no cagarà més que diarrea i el Pare Noel estarà famèlic. Seguiran penjats en els balcons però enguany ho faran amb l'escala lligada al coll. El sol fet de pensar en els sacs buits de joguines i els nens plorant ja els cou a l'ànima i el suïcidi serà la seva única sortida. Els Reis no seran excepció. Amb els preus de la gasolina els surt més a compte subcontractar immigrants subsaharians que ja resideixen aquí.

Potser aquest any us voldreu agafar més que mai a la loteria, oi? Doncs jo us dic que no, no confieu en el "Gordo de Navidad". Aquest any els dècims valdran el mateix però els premis variaran ja que l'Estat s'ho haurà gastat tot salvant el Banco Popular i la CAM i els premis seran de 100€ el Gordo i la resta a cèntim per pesseta. Les típiques participacions de les entitats, penyes o bars, també patiran canvis. Enlloc de jugar 4€ i donar-ne 1€, en jugarem 0.75€ i la resta se'ls quedarà la entitat per no caure en la fallida total. Xavier Gabriel acumularà a Sort tan estoc de dècims, que el més rendible serà vendre'ls a pes a un drapaire.

Aquells dinars de gambes, escamarlans, marisc i olives farcides ja han passat a la història. El caldo serà de pastilla i enlloc de galets hi haurem d'afegir pasta maravilla. La carn d'olla la farem amb restes de l'animal que no serveixen ni per fer mortadel·la, el torrons d'Antiu Xixona donaran pas als de xocolata amb Krispies i les neules de Santa Coloma de Farners als Surtidos Cuétara, que també fan el fet.

I els anuncis de cava? S'ha acabat el glamour de Freixenet. Ni directors de Hollywood ni actors cotitzats. A molt estirar, el director serà català i l'actor convidat serà el que fa de Llucifer als Pastorets del meu poble. Codorniu ja no farà anunci, només falques a la radio.

S'acosta un Nadal apocalíptic i jo ja us he avisat. No em vingueu fent els ploramiques, ara ja no teniu excusa. Si arribem a Reis i no ha petat tot ja ens podrem donar per satisfets.

Bon Nadal.

Apunt de llençar-se daltabaix

Doctor IV: copa i puro

-Doctor, fa mesos que cap tio em truca per quedar.
-A veure Amy, estàs com una regadora. Qui vols que et truqui?
-No sé, estic fent un tractament amb vostè i, a més, no estic gens malament.
-És cert, estàs força bona. Vols que quedem aquesta nit?
-Sortir amb vostè pot afectar al meu tractament.
-Quin tractament? Si fa dies que ni t'escolto i et recepto aigua de litines per l'ansietat!
-No és ètic sortir amb una pacient.
-Menys ètic és que et cobri 100€ per sessió i bé que ho faig.
-Em posen els estafadors.
-A les 10 et passo a buscar. Posa't guapa.