No ha pogut ser. Raúl Tamudo ha esperat fins l'últim moment, sabia que no estava entre els tres finalistes però un patriota català com ell mai perd l'esperança. El seny i la rauxa. El Raúl sabia que si no estava a la final no podia guanyar-la però el Tamudo confiava en la mort dels tres candidats durant l'acte i la seva proclamació com a Català de l'any. Res li fa més il·lusió a en Raúl. Si hagués d'escollir entre ser Català de l'any o aixecar la copa del mundial amb Espanya, ell ho tindria molt clar. Catalunya sempre, Pau Claris un mitjamerda al seu costat.
Al compàs de la Santa Espina marcant els tempos, en Raúl ha començat diferents discursos per si sonava la flauta i era ell l'elegit. Vegem-ne els primers esborranys:
Al compàs de la Santa Espina marcant els tempos, en Raúl ha començat diferents discursos per si sonava la flauta i era ell l'elegit. Vegem-ne els primers esborranys:
"¡Vote vote vote! ¡De La Vanguardia el que no vote!"
"¡Sois cojonudos, este premio es por vosotros! ¡Viva Cataluña y viva España!"
"Tenemos que ir premio a premio. Mi siguiente objetivo es ser Español del año."
"Que no, que no, que no quiero irme al Bolton."
"És un honor per a mi ser el Catalufo... ¡argh, mierda! ¡ya se me ha escapado!"
"¿Catalán? No, yo soy del Español.... !Anggghh, angghh! ¿Lo pillaís? !Anggghh, angghh!"