"Estic molt content de jugar pel Barça". Aquestes van ser les primeres paraules de Thiery Henry en la seva presentació. Les paraules en si no són noticia ja que tots els jugadors, quan fitxen per qualsevol club, les diuen calcades. L'important és qui les diu. Henry és un senyor.
En la seva arribada va impactar la seva forma de vestir. Podrem discutir acaloradament sobre si era més o menys elegant, podrem debatre sobre si feia massa calor com per anar amb rebequeta, podrem discutir si portava o no portava piquis. El que no podrem discutir és que per la porta d'arribades de l'aeroport de Barcelona va arribar-hi un senyor, un futbolista compromès amb el seu club i un professional.
Sorprèn la diferencia amb altres "cracks". El look Latin King de Ronaldinho, per exemple. Si senyors, si Ronaldinho no hagués sigut futbolista ara seria un Latin King, si Etoo fos blanc ara seria un quillo o si Motta no hagués xutat pilotes, ara seria el propietari d'un prostíbul de la N340.
Henry, deixant de banda el seu altíssim nivell com a futbolista, sembla ser un professional. L'any passat va demostrar el seu compromís amb el seu club quan va refusar la oferta del Barça per seguir a l'Arsenal. Això és compromís. Si, la va cagar i suposo que ho sap, però, amb aquest gest va demostrar que per ell és una feina més que un hobby i que per sobre de tot hi ha d'haver un compromís, ganes de treballar i, sobretot, disciplina.
Que així sigui.
-Will Smith, Eddie Murphy, Chris Tucker, Cuba Gooding Jr. Típics actors negres que criden. No és perque siguin negres si no perque odio aquest tipus de paper que sempre interpreteu. 