29.8.10

La calor

Els que ja fa un temps que em seguiu coneixereu la meva debilitat per la calor. Com podreu imaginar, aquests últims dies han estat meravellosos per mi i, per moments, m'he sentit la persona més feliç del món. Per aquest motiu m'he decidit dedicar-li un poema amb un caràcter marcadament positiu. Sé que no em farà guanyar el Prudenci Bertrana d'enguany però espero que us el sentiu tant vostre com jo mateix:

40 graus a l'ombra
Risc d'insolació
Visca el Barça
I em cago en la puta calor

Hidrateu-vos força
No sortiu a les hores de més calor
No mengeu massa
O bé llenceu-vos pel balcó

Aire condicionat a tope
Suar sense fer res
Em cago en la puta COPE
I en la calor encara més

Dolça fresqueta
vine'm a socòrrer
I si no vols venir
Fota'm un tret a la boca

3 comentaris:

Ruben ha dit...

Un poema tan llarg és molt antiquat i poc 2.0... on hi hagi un haiku... XDDD

Anònim ha dit...

Autor, autor!
Toca'm un colló!


Q.

Anònim ha dit...

Això es poesia! No llegia res tan profund des que vaig veure algo escrit al fons de la tasa d'un vàter. Felicitats. Per cert, quina calor!