28.5.09

Guardiola president

Ara fa un any i uns quatre mesos, el Barça Atlètic de Josep Guardiola visitava Les Comes i guanyava a un Igualada CF en hores baixes. Aquell Barça Atlètic, que també comptava amb Sergio Busquets i Pedro entre d'altres, va passar per sobre de l'Igualada CF, un humil de tercera divisió. Un servidor va tenir l'honor de veure el partit en directe (i també l'anada al Mini). En aquell moment tots sabíem que el Guardiola era bo. Bona persona, bon professional i que apuntava a bon entrenador. El que ningú era capaç de veure és que ho era tant (de bo).

No us seria sincer si us digués que la meva aposta a la banqueta era en Pep. No ho era, jo era de Mourinho, un portuguès (hijoputaes) malcarat que, l'únic que n'esperava d'ell era mà dura. Me n'alegro molt d'haver-me equivocat. Molt.

El Pep va entrar prometent treball (bé), es va rodejar de cracs i de molta gent de la casa (molt bé). Aquí ja vaig trempar. Un català, que parla català, que coneix la casa, que és llest, que confia en la pedrera i que en sap un ou de futbol. Què més podíem demanar? Títols? Doncs ja els tens. Tots tres i amb la gorra. Fent un futbol preciós, atacant sempre i remenant la pilota. Tal i com jugaria jo si fos ràpid, tingués més tècnica i pesés quinze quilos menys. És el futbol que ens agrada i que el Pep ha sabut transmetre a un equip que estava acomodat i que semblava acabat. Ell els va fotre a to i ell té gran part del mèrit de tot el què estem vivint.

I a sobre és guapo. Collons.

Per acabar m'agradaria parlar d'un brasiler que no sembla brasiler, que parla català i que és un professional com cap. Un lateral esquerre excel·lent que ahir va plorar com mai i que em fa posar la pell de gallina cada cop que veig la imatge. Silvinho, queda't, ets el millor.

26.5.09

Política


Ara que s'apropen les apassionants eleccions europees segur que us cansareu d'escoltar noms, paraules i expressions que molts cops no sabreu com classificar i/o interpretar. Us vull ajudar amb un breu diccionari de sinònims que potser us podrà orientar:

-Montilla: xarnego
-Socialista: insult
-Nació sense estat: comunitat autònoma
-Comunista: naftalina
-Corrupció: normalitat
-Analista polític: mestre tites
-Paritat: Caterina Mieres
-Zapatero: farsant
-Anti-sistema: xacra
-Fernàndez de la Vega: home
-Partit popular: tuberculosis
-Programa de govern: fum
-Paco Camps: marica
-Alejo Vidal-Quadras: càncer
-Globalització: excusa
-Crisi: excusa

Endavant, podeu completar-lo.

21.5.09

Diccionari estúpid VII

-Vichy Peña: Actriu gasosa.
-Conferència Apiretal: Assemblea de bisbes en contra de l'ús de Dalsy en els infants.
-Ángeles González-Finde: Ministre de Cultura espanyola que sempre espera el cap de setmana per anar de fiestuki.
-Piltrafín Bayés: Dibuixant infantil que sempre va de qualsevol manera.
-Pa, negre: Llibre d'Emili Teixidor que ens relata les dificultats d'un cambrer negre en un context racista
-Todos mis rumanos‏: Manuel Estiarte ens relata la seva etapa més delictiva en aquesta novel·la.
-Gutifler: Insult utilitzat en contra dels pocs partidaris que Guti té a la plantilla madridista.
-Rebellón en las aulas: El doctor Vilches interpreta a un professor que dóna classes a uns alumnes rebels.
-Síndrome de Brown: Deficiència que pateixen els lectors de "El Codi da Vinci".

20.5.09

Dobles d'Euskadi

Aritz Aduritz - Gorka Otxoa

16.5.09

El teclat de Chuck Norris

14.5.09

Chico lindo

Entres a qualsevol pàgina per descarregar el sisè capítol de la segona temporada de Ventdelplà i t'apareix una finestra emergent amb una llatina demanant-te sexe de forma subtil. "que hay para hacer en Igualada?". Donar una volta per Cal Font? Prendre una orxata al Donat? Visitar el Museu de la Pell? No em siguis socialista, tots dos sabem que vols fer-me creure que em menges la cuca a canvi del meu número de targeta, puta.

Xampany i galetes

7.5.09

Japó, qué limpia eres

La pudor de pixums tot just baixar les escales del lavabo de l'aeroport del Prat em va retornar a casa d'una clatellada. Allà d'on venia els lavabos eren excelsos. Amb botonets, sensors i, sobretot, nets fins a morir. Al Japó la netedat és molt important i la tecnologia, també. Tecnologia al servei de l'anus, la comoditat i el/la pudor.

Un sofregit, un trasplantament de fetge o una fecundació in vitro. Tot això i més pots fer-ho en un lavabo sense por a agafar una infecció.

Als lavabos de senyores del centre comercial Seibu de Ikebukuro hi podem trobar coses com aquestes. Pantalons avall, tita fora i a buidar l'intestí gros: