28.3.07

Haikus a cagar

Un viejo estanque;
se zambulle una rana,
ruido de agua.

Un arbol
Otros arboles
Un bosque

Però que merdes és això? Mira que m'agraden els japonesos. Els seus gadgets, les seves col·legiales extravagants, les seves frikades... I resulta que ens surten amb aquesta merda.

En general la poesia me la sua però és que això ja no té nom. Un Haiku vindria a ser un vers de merda escrit per un tio que no sap escriure poemes i que a sobre va de llest. Un poema vindria a ser una serie de versos de merda escrits per un tio que no sap que és una subordinada, un subjecte i/o un complement circumstancial de lloc.

Quina manera de prendre el pel a la gent. Fixeu-vos si són miserables els Haikus que hasta jo en sé escriure un:

Un haiku;
otros haikus;
Me cago.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai havia sentit a parlar dels haikus però crec que ja m'ho has dit tot.
M'ha agradat el teu blog. Passaré de tant en tant.

set sota zero ha dit...

Així que aquella merda de versets que escriu el meu nebot de sis anys per nadal es diuen haikus...

xbgras ha dit...

On hi hagi la Gloria Fuertes amb el seu "Un globo, dos globos, tres globos,..." que es treguin tots el Haikus.

He dit.

mrpage ha dit...

El millor de Glòria Fuertes:

Está tan delgada,
La vaca de Elena
Que en vez de dar leche,
Da pena.

Genial.

Anònim ha dit...

Una vegada em vaig comprar un llibre de contes i haikus japonesos sense saber de que anava el tema. La cara de tonto que se'm va quedar al acabar-lo..

Anònim ha dit...

És una llàstima que hi hagi gent que no sàpiga apreciar la cultura i que sense saber de què va el tema facin els seus comentaris desagradables i destructius.

Només pel fet que no entenguin què hi ha darrere dels haikus, ja diu molt...

mrpage ha dit...

Si, realment és una llàstima, peró ho lamento, jo no sé trobar-li la gràcia. Em sonen a presa de pél.